Teràpia Psicològica (18/01/2012)

A primera fila, com no podia ser d’altra manera, seu un clar cas de complex de protagonisme. Fill d’una família treballadora era un home que s’havia fet a ell mateix a cops d’esforç i sacrifici. El pare miner i la mare dependenta de xarcuteria, es passaven la majoria d’hores fora de casa. L’Infant havia crescut amb un important dèficit d’atenció. Per aquest motiu havia anat desenvolupant un clar complex de protagonisme. Sentia la necessitat de seure el primer de la fila. De ser el protagonista de l’obra de teatre, el centre de la festa, el que més lligava, el que millors notes treia i tot ostensiblement. Evidenciant tots i cada un dels seus triomfs. Treballant amb intensitat per no passar mai desapercebut. La seva intel·ligència i constància, però, l’havien convertit en un triomfador fins que el seu complex de protagonisme li va jugar una mala passada. Ser jutge i vedette, a la vegada, és incompatible.

En Giuseppe era un somiador. A la mínima es quedava absort imaginant-se viatjant arreu del món. En aquests viatges passava mil i una aventures de les que sempre en sortia victoriós. Acompanyat de dones espectaculars, no li tremolava el pols a l’hora de donar ordres, de conquerir illes, de rescatar princeses. La imaginació era el seu petit refugi. En ella projectava tot el que el dia a dia no li donava. Poruc de mena, cercava sempre la protecció i l’empara dels que tenia a prop. A casa els pares, al cole els mestres i de gran sempre acompanyat de persones de caràcter fort i dominant que li donaven la seguretat que ell no tenia. Era fàcil imaginar que, com va ser, intentaria fer realitat els seus somnis. Desprès del batxillerat es va inscriure a la facultat nàutica i va acabar sent capità de vaixell disposat a conquerir els mars del sud. En lloc deia que, al seu càrrec, anès lligat a una resposta heroica en cas d’accident. De ser així mai hagués completat els seus estudis.

En Paco era la clara imatge de fatxenda. Aquell individu que no en te prou en tenir sinó que, a més, li cal passar-ho per la cara dels que l’envolten, En Paco ve de família bona. i Sempre ha vestit de marca. Va ser el primer en tenir moto i el primer de la colla en treure’s el carnet de conduir. El que sempre anava amb novietes espectaculars. Te una necessitat psicològica d’aparentar, dominar i manar. És hereu de Micahel J Fox, dels que anys enrere n’haviem dit Jove encara que sobradament preparat (JASP). Dels que escoltaven Hombres G mentre es banyaven a la piscina dels Papás. El que no tenia ho agafava i el que no ho robava. La seva carrera política va ser meteòrica. Vivia exultant a prop de totes les riqueses amb les que sempre havia somiat. Sopar caviar, viatjar arreu en primera classe, ser afalagat per tots i tothom. La seva vanitat no li va permetre posar deturador i al final va ser caçat.

En aquell curs de control de les emocions que feien a la presó la casuística dels cassos era variada: maltractadors , assassins i lladres, com sempre, però també malalts d’ego, terror o vanitat. Tots pacients amb importants dèficits d’auto control. Tots amb patologies incompatibles amb la seva vida o la seva professió.

Asseguts en rotllana tutelats per la terapeuta van començar a exposar el que sentien.