Al Follet de la Bona Sort se li
van inundar els ulls de llàgrimes quan va veure a la botiga els fruits vermells
de la primavera. Vermells com el cor, vermells com les roses oferint-se com el
desig de l’amor prohibit.
La llum escalfava, els ocells
cantaven, el sol il·luminava i al follet de la bona sort li van venir ganes de
compartir aquella gran joia amb els seus amics. 450. I va fer l’encàrrec. Al
fruiter se li van posar els ulls com a taronges. La rialla, com un tall
de síndria, li anava d’orella a orella. El pit com dos melons i a l’engonal li
van aparèixer dos bultos que semblaven els préssecs de la satisfacció.
I el Follet de la Bona Sort
va sortir feliç. La gent l’animava i el felicitava, i cridava el seu nom. Li
acostaven els infants per que’ls donés petons. Baixava per la Riera gaudint
dels arbres verds, les fulles verdes, les pilones verdes i les pel·lícules
també verdes.
I a la plaça d’avall el follet de
la bona sort es va adonar que allà la gent no era feliç. No reien. No corejaven
el seu nom.
I va voler repetir l’experiència.
I va entrar a la primera fruiteria i va encarregar 450 maduixes més i quan les
va pagar es va adonar que allà eren més barates.
I el Follet de la Bona Sort, que
era optimista però no tonto, va veure que no tenia tants amics i va decidir que
les primeres no les pagava.
La nova va córrer com la pólvora.
Els ulls com taronges van passar a ser llimones. Els melons pinyes i la rialla
de síndria, endívies al roquefort. La gent que abans l’animava ara l’insultava,
i el cridava i el perseguien amb pals i cadenes.
I el follet de la bona sort
va començar a córrer. Ho va fer fins que
l’asfalt es va convertir en sorra, la sorra en aigua, l’aigua en algues. I va
arribar la foscor, i ell va seguir corrent fins on els animals són hermafrodites.
I en la foscor va buscar un roc. I el va trobar i el va aixecar.
I el Follet de la Bona Sort
va acabar el dia amagat sota una pedra.
Entrades
