Els valors ens els hem d'aplicar (19/01/2012)

Si em permeteu avui no toca conte. Perquè de fet la vida ens dona oportunitats per sentir-nos protagonistes d’un conte. Avui és un dia per anar content a la feina, a la compra, acompanyar els nens al cole o al gimnàs. Avui és un dia on veiem que no només hem tornat a demostrar que som millors que l’enemic sinó que a més hem evidenciat les seves misèries i les seves contradiccions. Avui a Madrid només reparteixen llenya: A Pepe, a Mourinho, a l’equip, al club i a tot el que se’ls posa per davant. I aquí riem contents de veure com, a més, es fustiguen.

No vull entrar a valorar el cas Pepe perquè no puc aportar res al que ja s’ha dit. Tampoc vull posar al mateix nivell un que l’altre però estaria bé que més enllà del que avui riem, repasséssim el vídeo del partit d’ahir i ens adonéssim que entre els nostres, i sense donar noms per no ferir susceptibilitats, potser també n’hi ha algun que, a més de no brillar als partits importants, se li creuen de tant en tant les idees i deixa anar alguna planxa traïdora esperant que’l turmell del contrari hi impacti. És una qüestió de voler-ho veure o no. El vídeo hi es.

Convido però, a més d’explicar-ho i sentir-nos-en orgullosos, que’ns hi fixem amb atenció. De l’equip de Guardiola en diem: Juguem amb els de casa. Potenciem la cantera. Son modestos. Surten sempre a fer la feina el millor que poden. No es queixen mai. Són exemple de constància, treball i respecte a uns valors.... Doncs bé més enllà d’explicar-ho ens ho podríem aplicar individualment.

Si alguna cosa bona té aquest equip és que ha recuperat els valors del sacrifici i la constància. Això que estem vivint fa 20 anys que ho treballen. Fa 20 anys que la masia treballa amb aquests mètodes i valors i han hagut d’esperar 20 anys fins que realment s’han començat a recollir els fruits. Durant aquests anys, molts de derrotes, han cregut en la feina i no han defallit. S’han auto imposat disciplina i han format als joves amb l’exemple, perquè assimilin tots aquests conceptes.

Aquesta és una feina que hauríem de començar a fer individualment cadascun de nosaltres a la nostra vida particular i privada. Confiar en les nostres possibilitats. Marcar-nos un full de ruta en les nostres aspiracions. Ser capaços de mantenir-nos ferms en el nostre propòsit, també en temps difícils, que n’hi hauran. Treballar amb compromís. No treballar molt. No treballar moltes hores. Treballar senzillament amb compromís. Ajudar als joves, escoltar-los aprendre d’ells i ensenyar-los el que sabem.

És molt més senzill fer el fatxenda, fanfarronejar amb els companys, donar pel sac a tort i a dret i putejar als que en envolten tot el que puguem i una mica més.

És el que fan a Madrid i el que hem fet a Barcelona fins fa 20 anys. És el que ha portat el país pel pedregar i ens ha situat a la cua d’Europa. Avui podem seguir rient-nos del Madrid o podem fixar-nos en el han fet els nostres. Podem esperar que algú ens digui que hem de fer o començar a fer el camí individualment.

Confio en aquest país i en la seva gent i crec que serem capaços d’adonar-nos que, no només cal celebrar les victòries, cal saber perquè es produeixen per conservar i mantenir els valors. Potser d’aquesta manera d’aquí a 20 anys no haurem de tornar viure la situació social i econòmica que vivim actualment.

Visca el Barça!!