Rutina (26/01/2012)

Cluc. Cau una gota d’aigua sorda a l'aiguera. Cluc. Ves a saber quants quilòmetres ha corregut aquesta aigua per acabar caient pel forat de la pica. Cluc. Quina pèrdua de temps i d'energies, tant d'esforç, per a res. S’hauria d’inventar un sistema perquè aquestes coses no passessin. Cluc. I ara on deu anar? La canonada la baixant. La claveguera. I al mar. Pfff quina mandra. Cluc. Ara, l’aixeta no ajusta. Ves a saber quants dies fa que estem perdent aigua gota a gota. Tant que diuen que l’hem d’estalviar. Que vinguin a casa ara a veure si estalvio o no estalvio! Cluc. Això era una forma de tortura a l’edat mitjana hores i hores sense dormir escoltant com anaven caient les gotes d’aigua. I desprès els les tiraven a sobre. Cluc. Doncs ben mirat si que emprenya una mica el sorollet dels nassos. Tant be que podria estar sense la goteta de marres. Cluc. És extraordinari l’efecte que fan els llums de les espelmes. No fan massa olor però li donen tot un ambient íntim. Cluc. I pensar que a l’edat mitjana només hi veien gràcies a llums com aquesta. Que emprenyador. I amb el fred que feia. Doncs tampoc no els envejo. No m’estranya que no es banyessin tant com nosaltres. Cluc. Haig d’arreglar-me les ungles dels peus. Mira que’ls tinc “monus” prims i llargs. Potser amb una mica massa d’os però al menys no tinc botifarrons enlloc de dits. Cluc. M’estic arrugant. Això a les pel·lícules mai passa. La Julia Roberts fins-hi tot pot escoltar música. No entenc com no se li mullen les orelles. Es com els que llegeixen el diari. El cop que ho vaig provar va acabar fet una pasta a la paperera del lavabo. Cluc. Que guapa la bromereta. Abans n’hi havia més! L’aigua s’està refredant. Em foto la manguera sota el cul i l’encenc que cremi fins que escalfi la banyera. Cluc. Aaahhhh si no fos per la goteta que bé que estaria. Ups un soroll. Ja ha arribat. De fet és l’hora. Va vinga en dos minuts surto i m’eixugo.

S’obre la porta del lavabo.

- Que fots!

- Umm vols que m’hi posi?

- No. M’estic relaxant. Tanca la porta que marxa la calor

- Va dona ens relaxem junts!

- No m’emprenyis. Ja sortia. Espera’t que ara surto.

Pam, La porta.

Cluc. Podria trucar a la porta abans d’obrir-la. Ara vol guerra, doncs ho te clar! No estic ara jo per festetes. Un altre dia sortiré abans i així no li vindran idees. Cluc. Pobre. És tan bo. A mi m’ho fan i li lio una … si és que és un sol. Però ara no em ve de gust. Un bany relaxant és un bany relaxant. Cluc. Pebrots amb la goteta la podria haver arreglat fa dies. Segur que ho ha vist i no l’ha arreglat per mandra. Es que has d’estar a sobre de totes les coses. A la que et despistes apa! I ara veuràs com puja la factura de l’aigua. Aquestes fuites són una sangria. I desprès no arribem a final de més. Cluc. I ara a sobre la factura del mecànic doncs no se d'on traurem els calers. Això és una merda! Al final haurem de prendre una decisió! Quina misèria sempre havia pensat que aquestes coses no passarien. I ara s’ha apagat l’espelma. Apa! Cluc. Està a la cuina. Donant cops. No pot fer les coses amb més compte. No si es que l’aigua a més està freda. I no té bromera. Les mans arrugades. En aquesta casa una no pot fer un bany tranquil ni per error. Se m’ha quedat el coll malament. Res surto de la banyera. Cluc

- Xato podries arreglar l’aixeta de la pica que així no hi ha qui pugui relaxar-se!!