Es manté dreta davant la filla mantenint la tensió del moment. Sap que no pot recular que ha encetat un camí només d’anada. És tant important deixar clar qui mana com no defallir en el missatge. El coll aspre, les galtes vermellides els ulls oberts com per sortir de les òrbites. Fa de mare.
Ella, la filla, manté una actitud aparentment laxa davant els crits de la mare. És una habilitat que ha desenvolupat al llarg dels anys. Fer veure que no te importància cap de les coses que li diuen a casa. És el que li toca, ja ho diuen els psicòlegs: Els fills, en aquest cas les filles, han de trencar el cordó umbilical dels pares. Revelar-se. Marcar caràcter. Totes les paraules li arriben, les integra, les reté però no pensa cedir no en farà cas... si més no inicialment. Ha de trencar el seu de cordó umbilical.
La mare venta amb energia el paper de les notes. I li reclama més atenció, més ordre, més compromís, més rigorositat. Li recorda que s’està treballant el futur que un pas enrere pot ser fonamental. Que cal que s’esforci. Li retreu les hores perdudes, les de son i les de passejades amb les amigues. Li diu que mira massa la tele, que s’està masses hores a l’ordinador i que llegeix molt poc.
Llegir. Llegir és fonamental. S’ha de llegir. No es pot viure sense llegir. Es una obligació moral una necessitat cultural. Els joves heu de llegir perquè es bo. Perquè us obrirà un munt de possibilitats de coneixements de sensacions. La lectura forma part de l’enriquiment. No és una elecció.
- Cada dia et passaràs 1 hora llegint. Al vespre, quan acabis els deures abans de sopar.
De sobte es para. Alguna cosa retorna. Aquell discurs no es nou. Ja l’ha sentit en alguna ocasió. Li venen reminiscències d’infantesa. La mare dreta a la cuina recolzada en aquella gran taula de fusta construint el mateix discurs que ella acaba d’engegar fa uns segon: És una obligació moral, un bé per tu. És part de les teves obligacions aprendre a cosir i a planxar forma part de les tasques que has d’aprendre a fer. Tirar la teva formació endavant.
S’atura i reflexiona. Ara ja no toca. Aquells arguments de quan era petita han perdut validesa. Bé no tant els arguments com el concepte en els que s’apliquen. Ara cosir, planxar, brodar ja no forma part de les obligacions de ningú. No és un aprenentatge de vida. Ara toca una altra cosa. Està repetint el mateix que li van fer en ella revisat i modernitzat.
Les obligacions morals, les necessitats i els enriquiments personals són eleccions dels individus i forma part del context del moment. El que avui és necessari demà es prescindible. No es pot uniformar la culturització. Recorda que el pas dels anys ha fet que les coses canviïn i tem que el pas dels propers faci que tot aquest argumentari que ara desplega pel suposat bé de la seva filla quedi obsolet. Conclou que no és ètic repetir els arguments canviant els objectius que és com reiterar-se en l’error i, igual que ella no va aprendre a cosir i la vida no li ha anat malament, Potser a la seva filla no llegir llibres no li suposi cap entrebanc.
Potser intentar uniformar l’aprenentatge és un error i no es tant el camí com el resultat de les accions formatives. Postser la bronca que manté està fora de lloc. Però aquest, com hem dit abans, és un camí només d’anada.
Ella, la filla, manté una actitud aparentment laxa davant els crits de la mare. És una habilitat que ha desenvolupat al llarg dels anys. Fer veure que no te importància cap de les coses que li diuen a casa. És el que li toca, ja ho diuen els psicòlegs: Els fills, en aquest cas les filles, han de trencar el cordó umbilical dels pares. Revelar-se. Marcar caràcter. Totes les paraules li arriben, les integra, les reté però no pensa cedir no en farà cas... si més no inicialment. Ha de trencar el seu de cordó umbilical.
La mare venta amb energia el paper de les notes. I li reclama més atenció, més ordre, més compromís, més rigorositat. Li recorda que s’està treballant el futur que un pas enrere pot ser fonamental. Que cal que s’esforci. Li retreu les hores perdudes, les de son i les de passejades amb les amigues. Li diu que mira massa la tele, que s’està masses hores a l’ordinador i que llegeix molt poc.
Llegir. Llegir és fonamental. S’ha de llegir. No es pot viure sense llegir. Es una obligació moral una necessitat cultural. Els joves heu de llegir perquè es bo. Perquè us obrirà un munt de possibilitats de coneixements de sensacions. La lectura forma part de l’enriquiment. No és una elecció.
- Cada dia et passaràs 1 hora llegint. Al vespre, quan acabis els deures abans de sopar.
De sobte es para. Alguna cosa retorna. Aquell discurs no es nou. Ja l’ha sentit en alguna ocasió. Li venen reminiscències d’infantesa. La mare dreta a la cuina recolzada en aquella gran taula de fusta construint el mateix discurs que ella acaba d’engegar fa uns segon: És una obligació moral, un bé per tu. És part de les teves obligacions aprendre a cosir i a planxar forma part de les tasques que has d’aprendre a fer. Tirar la teva formació endavant.
S’atura i reflexiona. Ara ja no toca. Aquells arguments de quan era petita han perdut validesa. Bé no tant els arguments com el concepte en els que s’apliquen. Ara cosir, planxar, brodar ja no forma part de les obligacions de ningú. No és un aprenentatge de vida. Ara toca una altra cosa. Està repetint el mateix que li van fer en ella revisat i modernitzat.
Les obligacions morals, les necessitats i els enriquiments personals són eleccions dels individus i forma part del context del moment. El que avui és necessari demà es prescindible. No es pot uniformar la culturització. Recorda que el pas dels anys ha fet que les coses canviïn i tem que el pas dels propers faci que tot aquest argumentari que ara desplega pel suposat bé de la seva filla quedi obsolet. Conclou que no és ètic repetir els arguments canviant els objectius que és com reiterar-se en l’error i, igual que ella no va aprendre a cosir i la vida no li ha anat malament, Potser a la seva filla no llegir llibres no li suposi cap entrebanc.
Potser intentar uniformar l’aprenentatge és un error i no es tant el camí com el resultat de les accions formatives. Postser la bronca que manté està fora de lloc. Però aquest, com hem dit abans, és un camí només d’anada.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada