Funcionaris i pressupostos /20/01/2012)

Els pressupostos municipals no quadraven ni peregrinant a Lourdes. El clam popular per a reduir despeses li tenia a l’alcalde la pistola al pit. S’havien de prendre decisions dràstiques per aprimar la despesa de personal. Així que van agafar el llistat de treballadors públics i van començar a eliminar gent:

- Començarem pels serveis que no estem obligats a donar. Vinga! Primer el teatre: escenografia, fora. Consergeria també. Il•luminador i tècnic de llum eliminats i responsable administratiu també. Ho portarem des de l’ajuntament. De fet perquè necessitem actors si no s’hi veuran ni haurà ningú que’ls obri? Doncs fora actors! I sense actors perquè volem teatre? Fora també. Tancat!. Vinga més! Museu, emissora de ràdio, casal d’avis, escola de música, centre d’estudis, hotel d’entitats, casal de cultura, camp de futbol. Tots aquests serveis són prescindibles? Doncs retallats. Fora! Tancats! Que més? A si, escola bressol també tancada! La llei no ens obliga a donar escola bressol. Servei psicològic fora també.
- Amb els insertors laborals que fem? - Va preguntar el seu assessor -
- Fora acomiadats que ho faci l’Inem!!!

I així van anar tancant serveis com la informació turística o el geriàtric.

- Per on més podem retallar: Aveure porta la plantilla de la policia local: Quants n’hem de tenir per llei 8 doncs 23 al carrer. Els professors de reforç, el servei mèdic municipal, tot els conserges d’aquest servei tots al carrer!
- Però on anirà la gent quan es posi malalta?
- A l’hospital!. Biblioteca. N’hem de tenir?
- Si
- Doncs 4 llibres en una prestatgeria ja faran el fet. Mercat Municipal... que posin una manta a terra i venguin el que puguin. Tancat! Per on podem retallar més?
- Ja no ens queda res!
- Com que no? Si no hi ha CAP, ni policial, ni escola, ni festa major, ni museus, ni geriàtric ni assistents socials. Perquè volem regidors? Doncs fora també acomiadats!
- I els de la oposició?
- Els dius que no cal que vinguin! I quan acabis tanques el teu despatx. deixes les claus de l’ajuntament i ja no cal que tornis.
- S’ha tornat boig i vostè que farà?
- Plegar com tothom! Quan hagis tancat a l’ajuntament encarregaré a la empresa de construccions que tapiï les portes i les finestres perquè ningú pugui entrar i me n’aniré a casa meva.
- I que serà del poble: Serà el que la gent vulgui. No volien decidir? Doncs ara ho hauran de fer!
- I els impostos?
- Ah no d’impostos n’hauran de seguir pagant al govern central i a l’autonòmic, ells no pleguen!
- I doncs?
- I doncs res és el que hi ha.

Les manifestacions no van trigar en produir-se. La gent volia metges que’ls curessin, professors que eduquessin els seus fills, policies que vetllessin per la seva seguretat, serveis socials que ajudessin als més pobres, casals d’avis on guarir-se del fred, centres culturals on poder mantenir viva la identitat del poble, mitjans locals per poder comunicar-se amb la resta de veïns, teatres on poder fer realitat l’afició.... en definitiva la gent volia tot allò que no es podia tenir per falta de treballadors municipals.