17 d’octubre 2007

Un dia o un altre havia de passar

Si hi ha una cosa que em fa ràbia es haver de dir: "Jo ja ho deia". No se m'han oblidat les males setmanes que aquest estiu em van fer passar aquells que no veuen més enllà del seu nas i que es creuen en possessió de la raó i l'equilibri. A mitjans de Juliol, ja vaig denunciar la precària situació en que es troben les ambulàncies que depenen de l'hospital de Mataró. Ho vaig fer amb dades i testimonis. En aquell moment em vaig sentir a dir que feia periodisme groc, que era un alarmista, que el que deia no era veritat, que ja n'hi havia prou..... Ja en aquell moment tres tècnics van estar apunt de perdre la feina i varen ser canviats de destinació per denunciar precisament el que aquesta setmana tothom lamenta.Ha hagut de morir una nena perquè els maresmencs sàpiguen que les ambulàncies medicalitzades que hi ha a l'Hospital de Mataró no duen metge. Que quan hi ha una urgència important s'han de desplaçar de Badalona o Granollers. Que els tècnics sanitaris estan farts de denunciar que els infermers que els acompanyen no estan prou preparats per prestar servei a una ambulància. Que des que a l'Hospital de Mataró va entrar un nou responsable d'Urgències, allà hi ha una caça de bruixes de la que els principals perjudicats són els pacients.
Ara la pregunta és quanta gent haurà mort per culpa d'una ambulància mal equipada. Avui ja sentíem la veu d'una família de Tiana que recentment ha patit una pèrdua fent la mateixa pregunta. Quantes persones haurien arribat a l'Hospital en millors condicions si, senzillament, en l'ambulància que'ls transportava hagués anat un metge que sabes utilitzar un desfibrilador? Quants cassos es podrien haver tractat de manera diferent si el servei del Maresme hagués estat el mateix que hi ha al Vallès, o al Baix Penedès o al Montsià, o a la Vall d'Aran?
Ara m'atreveixo a fer una altra predicció estic convençut que ningú dirà res, cap responsable, cap director, cap consellera. Ho silenciarem hi posarem terra i intentarem que la cosa passi desapercebuda.
Lamentable e indignant!!!!

11 d’octubre 2007

¡¡Exigeixo entendre la justicia sense ser advocat!!!


Avui he rebut una carta del Jutjat d'instrucció dos de Mataró on se m'informa que: "Se acuerda el archivo del Presente juicio de faltas, por no constar presentada denuncia por la parte perjudicada en los seis meses siguientes a la fecha de los echos" ... "Así lo acuerdo, mando y firmo Maria Encina Fernandez Castro, Magistrada Juez del Juzgado de Instrucción Dos de Mataró. Doy fé".
L'Auto fa referència a l'accident de moto que vaig tenir aquest passat 17 d'agost, quan un camió que corria massa se'ns va endur per endavant. Només cal donar un cop d'ull a la data d'aquest post per adonar-se'n que ni han passat sis mesos, ni cinc, ni quatre, ni tres ni tant sols dos. Jo no se que li ha passat a la senyora magistrada. Desconec si no s'ha mirat bé les dates o el seu calendari és diferent al meu, però certament aquesta experiència em preocupa. Jo no he tingut al llarg de la meva vida, afegeixo per sort, masses contactes amb els jutjats. De fet aquest és tot just la segona o tercera vegada però ja us dic per endavant que la experiència no és gens positiva. A no ser que aquí darrera hi hagi una maniobra legal que desconec, resulta tremendament sorprenent que puguin arxivar una causa sense que la raó per la que s'arxiva s'hagi complert. Resulta curiós veure com aquesta terminologia rimbonbant i presumptuosa de manar i acordar ella mateixa tot soleta, es converteix en esperpèntica per la evidència de l'error.Sigui per error o per funcionament de la justícia, que també seria possible, aquest fet situa aquest poder molt lluny de la lògica social. És bo que per aconseguir uns certs estendards d'independència el món judicial es mogui diferent al social però és absolutament imprescindible que aquestes diferències s'expliquin de manera entenedora per a tothom. No pot ser que sigui un món absolutament inaccessible per a la gran majoria de la societat. Cal tenir present que forma part de la roda democràtica de la que tots, d'una manera o una altra hi participem.Exigeixo entendre en quin punt es troba l meu cas sense haver de pagar la minuta d'un advocat.

10 d’octubre 2007

Admirat Flotats


Ahir dimarts tornant cap a casa vaig posar la ràdio, com faig sempre, i em vaig endur una sorpresa molt gratificant. Josep Mª Flotats era entrevistat per Joan Barril.
És un plaer recuperar aquelles persones que per la seva feina i per la seva actitud davant la vida admires. Ha estat com tornar a veure al gran flotats damunt de l’escenari posat en la pell de Josep Pla interpretant l’extraordinari monòleg de “No totes les flors són de plàstic”. Els genis no ho són només perquè facin bé la seva feina. Ho són perquè a més sembla que sigui fàcil.
Per mi Flotats és un geni en tots els aspectes. No només fa fàcil allò que representa sinó que transmet una seguretat i un coneixement que sembla que sigui senzill poder tenir un coneixement cultural similar al d’ell. Té una actitud davant la vida i la feina que molts voldríem.
En ocasions penso que vivim en un país meravellós que es comporta de manera increïblement injusta amb els genis. Joan Oró, Josep Mª Flotats… Dos genis que en un moment de la seva vida han hagut de marxar a l’estranger per poder desenvolupar lliurement i amb normalitat la seva tasca professional. Estic segur que arribarà un dia en que sabrem valorar quan extraordinari és persones com aquestes al nostre costat. Amb Joan Oró ja no hi som a temps aveure si amb Flotats hi som a temps.

09 d’octubre 2007

A Frankfurt no tot són els diners



Avui que s'ha inaugurat la Fira del Llibre de Frankfurt molts mitjans han fet un repàs al complicat camí que han hagut de recórrer els representants de la cultura catalana fins arribar en el dia d'avui. De les moltes dades que s'han donat i els molts comentaris que s'han fet n'hi ha un que m'ha fet posar els pels de punta. La Generalitat de Catalunya ha invertit 12 milions d'€ (2000 milions de pessetes), per portar la cultura catalana a aquesta fira. Desconec si aquesta és, realment, la plataforma ideal per a la promoció de la cultura Catalana. Però em preocupa molt que alguns qüestionin el preu de la presència per qüestions de retnabilitat i pràctica: "Creieu que val la pena gastar 12 milions d'€ per portar la cultura catalana a Frankfurt? Preguntaven.
Ja fa anys que ens ho mirem tot sota els paràmetres de la rendibilitat i aquest és un camí que no porta massa a bon port. Qüestionar-se la validesa o la "utilitat" de la inversió cultural es tant com preguntar-se perquè s'ha d'escriure sense faltes d'ortografia o perquè cal llegir de manera fluida. Perquè serveix plantar arbres en un parc, posar llums de Nadal, o tenir i mantenir una regidora de medi ambient? Si ens ho mirem des de un punt de vista pràctic per a res. Però agrada. A molts en agrada veure verd per les ciutats, decorar els carrers per Nadal i promoure la consciència ambiental i ningú qüestiona els diners que això costa.
Amb la cultura hauria de passar el mateix. La llengua, la literatura, les narracions de tradició oral, són riqueses que hem heretat dels nostres pares. La llengua materna és materna perquè és aquella amb la que ens hem comunicat de petits. Amb la llengua, amb els contes, amb l'educació hem anat passant de pares a fills una riquesa, una CULTURA que cal no perdre. I no només això. Cal compartir amb la resta de societats i cultures per assimilar allò que ells van fer bé i no repetir els mateixos errors. Això val 12 milions d'€? No ho se. Però crec fonamental destinar el que calgui a aquesta tasca i és evident que la millor manera de garantir una feina no és pas mirar-s'ho tot sota criteris economicistes.