10 de gener 2012

L'Amor empitjora seriosament la imatge (10/01/2012)

Davant de la televisió li ha costat reconèixer els seus antics ídols. Bé, antics no gaire perquè de fet fa menys de 10 anys que algun d’ells feia les meravelles del planeta donant puntades a la pilota. Grassos, deformats i fatxosos evidencien que han passat del tot al res de la dedicació completa a l’apatia més absoluta. No se’n salva ni un.


És un estrany fenomen que, molts cops, els ha fet riure amb els seus companys. Veure com la gent es transforma, normalment a pitjor, amb el pas dels anys. És un fet estrany perquè a la natura hi ha molts cassos que demostren que el pas del temps significa una clara millora del producte: El vi per exemple, o el whisky sense anar més lluny. També es veritat que en el cas de les fruites, el pas del temps significa, a partir d’un determinat moment, un empitjorament evident. Es podreixen i es deterioren... però no s’engreixen. L’Esser humà sembla ser un dels pocs elements damunt de la terra a qui l’envelliment li suposa un engreix desmesurat i inexplicable.


Va corrents a l’armari i treu la caixa de les fotografies. Comença a remenar aquell munt d’imatges desordenades i en va traient arbitràriament. El viatge a Londres, les Colònies a Manresa, l’aniversari de’n Quico, aquell estiu a la torre d’en Pau... Potser si es veritat que en ell li ha passat el mateix. La cara menys rodona, els pantalons més petits, les samarretes més amples. De sobte en treu una de quan va començar a sortir amb la Sònia: Que guapos estaven tots dos...... i, en treu una altra: Com es van engreixar en 6 mesos!!. Ups una altra on està prim... és de 4 mesos després de quan ho van deixar.


S’aixeca i es mira al mirall de la porta de l’armari. Torna a estar altra cop gras. No només el pas del temps sinó el moment sentimental sembla condicionar també l’estat físic de les persones. Va a facebook per documentar la teoria que ha començat a desenvolupar. En Ricardo, la Cristina, en David, el Jonathan tots casats o amb parella, tots més grassos i lletjos. La Marta, la Núria, en Daniel, l’Àlex... tots més prims i menys deteriorats. És confirma! Diu en veu alta. No només el temps. Les relacions també empitjoren l’estat físic de les persones.


Alguna cosa se li mou per dintre. No entén perquè. Si l’amor es aquella flor que s’ha de regar cada dia. Si les relacions cal que les alimentem cada minut. Si cal mantenir el misteri amb la parella perquè no s’apagui la flama. Si la capacitat de sorprendre ha d’estar a l’ordre del dia, com és que abandonem els hàbits de cuidar-nos, tenir bona imatge i vestir elegantment. Perquè deixem que’l temps ens empitjori i ens podreixi fins gairebé no reconeixe’ns. Serà veritat que el secret de la eterna joventut està en mantenir els hàbits i costums dels joves? Sortir de nit, anar de discoteques, dormir poc, córrer molt i no vigilar gens el que es menja.


Obre el cercador de google i comença a buscar imatges de personatges cràpules d’aquests que viuen la nit, dormen durant el dia i canvien de parella 3 vegades més que de camisa: Més prims, alguns d’ells vestint de manera patètica, amb la cara més arrugada però, sens dubte, amb una imatge més cuidada. Compara mentalment aquestes imatges amb la dels seus companys i arriba a la conclusió que se’ns dubte la vida de cràpula és molt més sana que la familiar.


Agafa el telèfon i truca: Marta hem de parlar.