L’Assemblea havia estat un èxit de convocatòria. L’auditori era ple de gent de totes les edats. Ambdós gèneres representats i gairebé tots els estils i conductes. Feia setmanes que havien anunciat per tota la ciutat la trobada. Era gairebé impossible que ningú del gremi no ho sabés. La importància de les decisions que s’hi anaven a prendre es mereixia una organització rigorosa amb tots els detalls. Era el primer cop que es proposava arribar a un acord estable de col·laboració.El bruixit era important i molts es movien incomodament per la platea. De sobte, des de d’alt de l’escenari, es demana silenci i l’home situat al mig de la taula s’atansa al micròfon.
“Companys: La nostra situació és greu. Molt greu. Ja fa temps que ens trobem en una situació complicada. I hem de prendre una decisió.
Al llarg de la història ens hem esforçat i treballat i hem fet avançar la societat. La nostra participació ha estat cabdal per promoure avenços i millores. Hem aconseguit que milers de persones hagin trobat feina. Hem fet que se subvencioni la investigació tecnològica. La indústria electrònica ha fet un important pas endavant. Gràcies al nostre esforç individus sense massa futur s’han pogut formar i guanyar la vida amb dignitat. La societat ens ha incorporat a la seva vida quotidiana i a alguns de vosaltres us veuen ja amb simpatia.
Cal dignificar el nostre ofici. Ens hi estem un munt d’hores cada dia. Preparant-nos, entrenant-nos perfeccionant la tècnica aprenent nous mètodes inventant noves maneres. Ens entreguem en cos i ànima per fer bé el nostre ofici i donar una empenta a la cadena que depèn del nostre sector.
Estem en temps difícils perquè ni hi ha professionalitat ni rigor ni ètica. No hi ha preparació ni treball. Ara qualsevol es pensa que es pot robar sense cap tipus d’ofici. I això no és així!. Ja n’hi ha prou d’intrusisme. Cal respectar els pilars morals sobre els que s’ha aixecat la nostra professió. Cal mantenir el respecte i la veneració cap a aquells sectors que, al llarg de la seva vida, ja ens han ofert la possibilitat de guanyar-nos la nostra. Ètica senyors, ètica: No al robatori d’ancians a la porta de les entitats bancàries. No a l’estrebada de bolsos de les iaies pel carrer. No a l’atracament a la porta de l’ascensor jubilats. No a les estafes amb la bombona de butà”.
L’auditori crida. Segueix:
“ Cal recuperar els valors. Si no saben robar carteres o rebentar panys que es dediquin a una altra cosa. Si no poden córrer més que la víctima o més que l’agent de policia doncs que no robin! Ja està bé de robar cassets trencant els vidres! Als ciutadans se’ls atraca dins de les entitats bancàries i no fora miserablement i de qualsevol manera. La nostra feina té un rigor un codi deontològic!!!”
Per això companys us proposo establir acords estables amb la policia per detectar la presència d’aquests intrusos, denunciar-los i treure’ls de circulació. És la única manera de netejar de mals professionals el nostre sector per tornar al gremi de lladres al lloc que es mereix:
Vots a favor: 427
En contra: 34.
Queda aprovada la moció.
Moltes gràcies.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada