Dia de traspas (29022012)

Tot al revés. Aquest dia es podia fer tot al revés. És un dia dedicat única i exclusivament a la llibertat la creativitat i la iniciativa privada. Els anarquistes el viuen com si fos l'únic espai real de llibertar que hi ha al llarg de l'any. Res del que passa al llarg d'aquestes 24 hores te permanència ni se'n poden demanar explicacions, tampoc tenen validesa judicial. Només està prohibit tot allò que queda contemplat al codi penal. Prohibit matar, robar, violar, maltractar, segrestar i tots els delictes que signifiquin infringir dolor a un altre. La resta queda plenament permès. Manifestar-se sense permís, colar-se al metro, anar despullat pèl carrer, fer soroll fins altes hores de la matinada, saltar-se els semàfors en vermell, no anar a la feina ni portar els nens al cole.... tot està permès. Per un dia tot és lícit.

Aquest dia la gent se'n va a dormir a l'hora de llevar-se i es passa el dia menjant xocolata calenta i veient la tele o llegint un llibre o navegant per Internet o jugant a la consola. Tot des de el llit. Es el dia en que un pot ser absolutament sincer i anar i cagar-se en el jefe o declarar-li l'amor a la veïna o dir-li a la parella que li ha posat les banyes. És el dia en que els menjars es consumeixen crus, en que pagues un refresc abans que te'l serveixin.

És el dia en que els polítics treballen. El congrés és sempre ple. El dia en que els bancs tenen vocació de servei i les caixes fan obra social i ajuden als que més ho necessiten i planifiquen la construcció d'habitatge social i regalen bolígrafs i llibres. És el dia en que anar al banc és una activitat agradable on hi ha gent atenta que ajuda i que treballa per oferir serveis.

És un dia on les coses van al revés i sembla que'ls somnis es poden fer realitat. Una jornada regalada que cal aprofitar. La gent se saluda pel carrer i es convida a dinar. Reparteixen felicitacions i comparteixen bons desitjos. Les crítiques estan prohibides. Anar a la feina és anar a compartir amb els companys experiències i històries. Els esmorzars es fan eterns. Asseguts a taula prenent cafè. Menjant galetes. Gaudint de bons plats de botifarra. Sobretaules opulentes i postres de dolços deliciosos que complementen licors excelsos.

És una jornada on els dietistes ens permeten sobrepassar-nos on no existeixen les urgències perquè tot és important i tot pren categoria de prioritari. En aquesta jornada s'aprofita per posar-se al dia de totes les qüestions que han quedat endarrerides. Representa una mena de resset en el dia a dia. Una posada a cero en els marcadors. Els jutjats es buiden de casos endarrerits les estanteries de les entitats solidàries tornen altre cop a omplir-se. I els veïns estan atents de cobrir les necessitats dels que més ho necessiten

En els atles meteorològics apareix sempre amb sol. Perquè sempre fa sol. Sempre fa bon dia la temperatura és agradable i les famílies i els amics es retroben al migdia per compartir plegades agradables pic-nics a peu de platja.

És només un dia però és un dia especial. Quan acaba tot torna a la normalitat. Les cares es languideixen les expressions s'endureixen. Les bones intencions queden darrera de les necessitats individuals. Els bancs tornen a fer negoci. Els polítics demagògia. La feina torna a ser la de sempre i aquelles ganes de viure i compartir s'eleven a nivell de desig. Tornen a arribar els dies grisos i les matinades tristes i la soledat de les persones grans i les injustícies i les discussions de semàfor i els abusos i les agressions. El metro torna a ser aborrit . I tot passa d'un moment a un altre. Perquè de fet la grandesa del dia rau en la seva excepcionalitat. En el fet que només n'hi ha un cada 4 anys.

Quan la societat marxa a dormir comença a desitjar que d'aquí a quatre anys puguin tornar a viure un altre 29 de febrer.