Tant volgut que no interessa (21022012)

Mai havia tingut èxit amb les dones. Lligar, el que es diu lligar, no ho havia fet mai. Tot i estar casat podríem dir que va ser la seva dona la que va lligar amb ell no pas ell amb la seva esposa. Aquesta havia estat la gran llosa de la seva adolescència. Mentre els companys i els amics anaven canviant de parella setmana si setmana també. Ell veia com tots els seus objectius s'anaven fonent un darrera l'altre. De fet als darrers cursos no tenia ni criteri. Li era igual maca que lletja, alta que baixa prima que grassa... li era igual com fos la única cosa que volia era poder dir que havia lligat. Que tenia novia. Ni que fos una setmana.

No era un tio lleig. Tampoc direm que fos un d'aquells que es fa veure però en la escala de la vellesa es trobava per sobre de la mitjana. El seu problema és que rea bavós. Molt bavós. Bavós de fer fàstic. Era aquell classe de tio que quan posava la banya en una noia no parava. Totes les hores a tos els llocs, en tot moment i vinga i vinga. Es feia el trobadís pels passadissos. I els divendres per la tarda a la discoteca. Ni que hagués d'anar sol. I trucava per telèfon i enviava notetes i dale i dale. Tant que al final tothom acabava fart d'ell per pesat. En algun moment alguna companya s'havia plantejat la possibilitat de denuncia-lo per assajament.

S'havia casat amb algú que no li agradava. Probablement per això s'havia casat. Com que no li agradava no hi tenia el més mínim interès i no s'havia posat pesat ni bavós ni insistent. Senzillament ella s'havia trobat atreta per ell i havia atacat el tema. Ell sorprès per la situació i emocionat davant la possibilitat de tenir parella hi havia accedit i així havien anat passant els anys. Ell sense sentir-se atret per ella i ella sense ser assarjada per ell. Velocitat de creuer. Anar fent i qui dia passa any empeny.

De les seves aficions n'havia fet la feina i en això era bo. De fet jugant futbol sempre havia destacat i ara d'entrenador d'èxit més. Cada any aconseguia un o dois títols i s'havia convertit en el referent social del seu país. Els jugadors s'esforçaven per jugar sota les seves ordres. Els equips el desitjaven com a entrenador. Tot l'èxit que no havia tingut amb les noies l'havia tingut amb el futbol.

Quan a final d'aquella temporada se li va plantejar la renovació, no ho va tenir clar. No se sentia motivat per això va decidir donar-se temps. Va ser horrorós. Anava a portar els nens al cole i els pares dels companys li demanaven: Renova , renova. Portava el cotxe al taller i el mecànic li deia renova renova. Quan anava a comprar el pa la fornera renova, a la farmàcia, al concert de música, al restaurant, a la casa de pollastres a l'Ast tothom li demanava renova renova …. Era horrorós se sentia assajat. On estava la llibertat de pensament expressió i moviment. Era com si la societat el tingués segrestat psicològicament i ell no ho volia.

Creia que havia estat clar i lògic era, senzillament una qüestió personal. Però la societat no ho entenia. Estava començant a viure el mateix que vivien les seves parelles en la seva adolescència. En tots els llocs, en tots els moments en totes les converses. Renova, renova

Un dia al matí, mentre s'afaitava, es va mirar al mirall. Es va llençar un bon grapat d'aigua a la cara i mentre veia com les darreres gotes li lliscaven nas avall va decidir que no renovaria. Ho tenia clar. No tenia cap mena d'interès. Li sonava a ranci. Sentir-se tant necessitat, tant imprescindible feia que la feina no tingués cap mena d'interès que no li fos atractiva. Més o menys com li havia passat a les seves companyes amb ell.

Aquella mateix matí va comunicar la decisió a la junta. Es va crear un gran d'alt a baix. Va fer les maletes va agafar la família i va marxar.

Ja tornaria quan li vingués de gust!!.