L'aventura d'anar al metge (15022012)

Feia dies que no anava fi. No era refredat ni grip ni angines. Tampoc tenia febre ni les amígdales inflamades ni mocs ni tos. Però no estava bé. El seu cos anava al 60%. Era com si s’arrossegués d’una banda a l'altre. Malgrat no li agradava. Malgrat no hi anava mai i malgrat no hi estava gens acostumat es va decidir a anar al metge. Ni sabia quin metge li tocava ni quina hora tenia, ni gairebé quin era el funcionament de la sanitat pública. Per aquest motiu quan va veure que se n’havia sortit i que estava assegut a la sala d’espera un sentiment d’alleugeriment el va fer relaxar.

La sala era plana de gent. Majoritàriament gent gran i senyores. Es distribuïen per grups davant de les portes dels consultoris. Cada cop que arribava algú demanava tanda i seia atent a la persona que tenia al davant. Les portes s’anaven obrint i una veu inintel·ligible deia un nom. Algú s’aixecava de la cadira i entrava al consultori mentre un altre, cada cop un malalt diferent, mirava la hora del rellotge. Ja feia estona que no s’obria la porta i els pacients començaven a impacientar-se.

Primer bufecs,m després petits comentaris i finalment queixes expressades obertament a d’altres malalts que també perdien la paciència. Mentre la indignació anava augmentant ell s’anava trobant cada cop més malament. Havia entrat a la consulta amb mal cos i ja tenia clarament un mal de panxa. La senyora del davant, una de les més actives en la dinàmica de la queixa, estava obertament disposada a indignar-se.

- Ja fa 10 minuts que aquí ningú crida a ningú. Quina vergonya! I nosaltres aquí. Aguantant. Amb el mal de panxa que tinc! Jo no estic per estar aquí esperant. Si ho arribo a saber truco a l’ambulància i que vinguin a casa. I vostè que té? - Li pregunta a la del cotat-.
- Zo mods moks i un defredat que do m'aguagtu

Més o menys com ell. Li va començar a fer mal el coll. I el cap. Semblava que li volia pujar la febre. Cada cop se sentia més vençut. I encara li quedaven 6 persones al davant.

Pel fons de la sala va entrar un jove amb el braç embolicat amb draps. Era evident que s’havia tallat perquè se’l comprimia amb l’altra ma i feia molta cara de dolor. La noia que l’acompanyava intentava obrir-se pas cridant com si fos un bomber enmig d’un incendi. La imatge impressionava. Van passar pel seu costat i van entrar al consultori de les urgències.

Definitivament li havia pujat la febre i començava a tenir sudoracions. El cor li anava a tota velocitat i cada cop feia més mala pinta.

El senyor gran de la crossa es va estirar a la cadira. Va posar el cap enrere i amb una clara ganyota de dolor va estirar la cama que tenia embenada. -AHHHH- va exclamar mentre agafava amb fermesa el marge de la cadira intentant alleugerir el dolor. Es va posar la ma a la butxaca va treure una pastilla i se la va posar a la boca.,

La cosa anava cada cop a pitjor. El pit li comprimia. El cor li anava cada cop més ràpid. Encara tenia 4 persones al davant i el seu estat físic empitjorava. Es va deixar vèncer i va recolzar-se sobre els genolls.

Al seu darrera sentia un nadó plorar. La mare dreta el tenia entre els braços i l’anava bressolant per calmar-lo. Caminant amunt i avall de la consulta. Ja feia estona que esperava i, com a ell, no havia manera que li toqués el torn.

Es va estirar damunt dels bancs. El dolor del pit cada cop era més insuportable. Dues persones mes i l’atendria la doctora. La sensació d’ofec era evident. Mai s’havia trobat tant i tant malament. Sentia que la calor estava apunt de partir-lo. El cor a tota velocitat. La suor li xopava la camisa. La respiració mig tallada. La gent del voltant se'n va adonar que allò no funcionava.

Van baixar a buscar a la infermera. Només una persona més i hagués entrat a la consulta. La infermera va avisar a un metge que es va agenollar al seu costat. El va auscultar i va demanar una ambulància.

Es va posar dret i va demanar que la gent es retirés. Que corri l'aire, va dir.
-Algú coneix aquest xicot?
-Si jo. Es del barri.
-Sap si té alguna malaltia important.
-No. Important no. Però és hipocondríac!!