Infants sense dibuixos (01032012)

En aquell fòrum de televisió infantil l'objectiu era analitzar els programes i els dibuixos animats que feien les televisions per als infants. Portaven mesos preparant les ponències amb pedagogs, psicòlegs, programadors, creadors i un munt d'actius relacionats amb la emissió de programes infantils. Havien reservat el palau de congressos, encomanat el càtering, anunciat les ponències, convidat als representants públics i comprat milers de bolígrafs amb el logotip de la trobada per regalar als assistents.

Havia arribat el moment de la inauguració. Allà es trobaven tots asseguts darrera d'una taula. Presidint l'auditori. Omplint les copes d'aigua. Reordenant els papers i esperant l'entrada dels assistents. Feia 20 minuts quer la ponència havia d'haver començat però la sala era buida. No hi havia ningú. Ni els representants educatius havien fet acte de presència. El silenci era absolut. Només el motoret d'una bomba d'aire que mantenia inflat una gran globus amb forma de Pocoyó, trencava l'absolut silenci. Era una situació violenta.

De cop i volta entren a la sala tres marrecs d'uns 14 anys. En realitat es queden a la porta atemorits per la buidor de la platea. El president de la mesa s'adona que o actua ràpid o els perd:

• “entreu entreu” els diu.

  I els nanos fan dues passes.

• Que heu vingut a la xerrada?

• Bé, diu un d'ells, es que ens han encomanat un treball sobre la televisió infantil i veníem a veure que tal.

• I els vostres companys també vindran?

• No. Ells fan altres temes. Roma la revolució industrial... Es que el profe d'història ens ha donat llibertat

• D'història? Diu el president.

• Si home ho fem a història. La programació infantil és del passat!!

  En poca estona estan tots junts repassant la programació del diari. Era cert., No existia la programació infantil. Ja no es feien dibuixos ni magazíns infantils, ni informatius juvenils. En el seu lloc els canals feien programes del cor i pel·lícules de sèrie B, estranys programes experimentals i programes on la gent explicava les seves misèries. També reportatges sobre hotels i barris de barraques i coses d'aquestes.

Les televisions havien deixat de fer programes infantils i ningú se n'havia adonat. Quin imaginari infantil estàvem creant als nostres fills. Quines eren les imatges i els records d'infantesa que estàvem creant a les generacions futures? I van començar a preguntar: Que veien per les tardes, quins eren els seus personatges preferits, en quin món fantàstic els agradaria viure.... Les respostes eren sorprenents. Els seus referents eren joves tancats en una casa convivint les 24 hores del dia. O bé policíes científics que es passaven el dia investigant morts i assassinats. O bé dones desesperades que vivien en un món irreal amb uns problemes poc ajustats a l'actualitat. Per no parlar dels metges i els hospitals que cosien i recosien als malalts, tants cops com volien, per curar-los de ves a saber quantes malalties impossibles.

En aquell fòrum no hi va haver públic, ni debat ni conferències. En aquell fòrum només hi va haver la presència de 3 minyons que van mostrar la realitat de l'imaginari infantil que es tem creant. Els que havien d'ensenyar van passar a ser alumnes i els que havien d'aprendre van fer la feina de professors.

El pitjor de tot va ser que cap dels programadors de televisió va ser present en aquella xerrada i com sovint passa el fòrum va servir només per als que hi van ser presents. En total 9 persones.