Defensa Assassí!! Des de la seva localitat al camp de futbol seguia, com tots els diumenges, el partit del nano. Des que l'havia vist amb la pilota als peus, quan encara no tenia dos anys, tenia clar que era talment la reencarnació de Messi. En realitat tenia més qualitats que Messi. La mateixa habilitat amb la pilota als peus, la velocitat explosiva de Romario, la capacitat de domini del joc de Maradona i la habilitat en cursa de Ronaldinho. La visió de Xavi i la solidesa de Koeman. Baja que des que als dos anys aquell nen havia donat les primeres puntades de peu a la pilota s'evidenciava que anava al més alt de la casta futbolística.
Central Imbècil passa-li la pilota!!!! Per això, pràcticament des de el primer dia, l'havien apuntat a futbol. Inicialment no volia perquè deia que no li agradava, que preferia jugar a hoquei, però a base d'insistència i alguna que altra bronca, al final, li havia acabat agradant. Ja ho sabia que li agradaria deia interiorment el pare. Només és que no s'havia adonat de les seves extraordinàries qualitats. L'acompanyaven als entrenaments. Supervisaven els exercicis i mantenien una relació gairebé diària amb l'entrenador per vetllar pels seus interessos. I els del nen.
Entrenador ignorant que no t'enteres!!!! A veure si aprens a fer alineacions!!! A l'escola, des del primer dia, li van deixar clar al director que esperaven la seva comprensió. El nen estava cridat a ser un crac del futbol i no permetrien que aprendre a sumar o saber de literatura li fes perdre ni un sol minut d'entrenament. En un món competitiu com el que vivim un minut és un minut. També van buscar un dietista que li vigilés el que menjava i un “personal coach” que l'assistís en tot el que feia durant el dia. El nen vivia en una bombolla especial. En una atmosfera pensada només perquè cap cosa li destorbés de la seva obligació d'entrenar i millorar.
Àrbitre subnormal!!!! Els pares ho tenien tot apunt. Tenien vista la finca que es comprarien. Amb dues cases una per ells i l'altre perquè el nen pogués fer la seva vida. Invertirien part dels beneficis en unes naus industrials que havia previst construir a 10 kilòmetres de casa. Ell deixaria de treballar i la mare es passaria la vida prenent cafè i jugant al bridge. La seva germana.... A la seva germana primer la traurien de l'internat on estava ingressada per no tenir temps per als dos i desprès li compensarien aquest anys de separació familiar amb un coche xulo i un parell de bolsos de marca.
Fora Cretins que no en sabeu!!!! Ho tenien tot previst,. L'any vinent el portarien a fer les proves a Can Barça i un cop allà parlarien amb en Guardiola perquè no es precipités pujant-lo al primer equip. Que li donés temps per demostrar, a les categories inferiors, que és el millor. De no fer-lis cas estaven disposats a portar-lo a Anglaterra i ja vindria el barça a buscar-lo d'aquí a uns anys tal i com havien fet amb d'altres jugadors. La carrera estava dibuixada. Els mànagers li anirien al darrera només veure'l el primer dia.
EEHHH l'està agafant arbitre cabró que ho no veus??? Ara només calia seguir les passes de la seva carrera i vetllar perquè ningú li crees cap frustració ni el distreies de la seva feina. Ni amics, ni novietes ni estudis innecessaris, ni cine ni consoles ni llibre ni res de res. Videos de fultbol, entrenaments i prou.
Pixat-els, pixat-els. Molt bé!! El nano va agafar la pilota al costat dret del camp i va fer una conducció llarga. Quan va arribar als ¾ va començar a fer la diagonal cap el mig. Els defenses que'l seguien no el podien agafar. La cursa era ràpida i potent. En pocs metres encararia al porter en un 1 contra 1. De sobte una cama va patinar per damunt la gespa arribava perpendicularment a la seva cursa. Va mirar de reüll i va veure el mitjó blanc de l'equip contrari. Va impulsar la pilota i va saltar. Quan era a l'aire va notar una lleugera pressió sobre la seva cama esquerra.
El crac es va sentir des de la graderia. Aquella havia estat la darrera conducció de la seva prometedora carrera futbolística.
Central Imbècil passa-li la pilota!!!! Per això, pràcticament des de el primer dia, l'havien apuntat a futbol. Inicialment no volia perquè deia que no li agradava, que preferia jugar a hoquei, però a base d'insistència i alguna que altra bronca, al final, li havia acabat agradant. Ja ho sabia que li agradaria deia interiorment el pare. Només és que no s'havia adonat de les seves extraordinàries qualitats. L'acompanyaven als entrenaments. Supervisaven els exercicis i mantenien una relació gairebé diària amb l'entrenador per vetllar pels seus interessos. I els del nen.
Entrenador ignorant que no t'enteres!!!! A veure si aprens a fer alineacions!!! A l'escola, des del primer dia, li van deixar clar al director que esperaven la seva comprensió. El nen estava cridat a ser un crac del futbol i no permetrien que aprendre a sumar o saber de literatura li fes perdre ni un sol minut d'entrenament. En un món competitiu com el que vivim un minut és un minut. També van buscar un dietista que li vigilés el que menjava i un “personal coach” que l'assistís en tot el que feia durant el dia. El nen vivia en una bombolla especial. En una atmosfera pensada només perquè cap cosa li destorbés de la seva obligació d'entrenar i millorar.
Àrbitre subnormal!!!! Els pares ho tenien tot apunt. Tenien vista la finca que es comprarien. Amb dues cases una per ells i l'altre perquè el nen pogués fer la seva vida. Invertirien part dels beneficis en unes naus industrials que havia previst construir a 10 kilòmetres de casa. Ell deixaria de treballar i la mare es passaria la vida prenent cafè i jugant al bridge. La seva germana.... A la seva germana primer la traurien de l'internat on estava ingressada per no tenir temps per als dos i desprès li compensarien aquest anys de separació familiar amb un coche xulo i un parell de bolsos de marca.
Fora Cretins que no en sabeu!!!! Ho tenien tot previst,. L'any vinent el portarien a fer les proves a Can Barça i un cop allà parlarien amb en Guardiola perquè no es precipités pujant-lo al primer equip. Que li donés temps per demostrar, a les categories inferiors, que és el millor. De no fer-lis cas estaven disposats a portar-lo a Anglaterra i ja vindria el barça a buscar-lo d'aquí a uns anys tal i com havien fet amb d'altres jugadors. La carrera estava dibuixada. Els mànagers li anirien al darrera només veure'l el primer dia.
EEHHH l'està agafant arbitre cabró que ho no veus??? Ara només calia seguir les passes de la seva carrera i vetllar perquè ningú li crees cap frustració ni el distreies de la seva feina. Ni amics, ni novietes ni estudis innecessaris, ni cine ni consoles ni llibre ni res de res. Videos de fultbol, entrenaments i prou.
Pixat-els, pixat-els. Molt bé!! El nano va agafar la pilota al costat dret del camp i va fer una conducció llarga. Quan va arribar als ¾ va començar a fer la diagonal cap el mig. Els defenses que'l seguien no el podien agafar. La cursa era ràpida i potent. En pocs metres encararia al porter en un 1 contra 1. De sobte una cama va patinar per damunt la gespa arribava perpendicularment a la seva cursa. Va mirar de reüll i va veure el mitjó blanc de l'equip contrari. Va impulsar la pilota i va saltar. Quan era a l'aire va notar una lleugera pressió sobre la seva cama esquerra.
El crac es va sentir des de la graderia. Aquella havia estat la darrera conducció de la seva prometedora carrera futbolística.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada