Educar en la diferència (01022012)

El cuiner se sap el millor del món. Des dels seus fogons ha estat capaç de construir un discurs culinari diferent. Ha meravellat per la seva creativitat i la seva imaginació. Ha seduït amb els seus plats i les seves evolucions. El cuiner és un home d'un barri humil. D'una població perifèrica. Fill d'una família modesta i amb una educació bàsica. En realitat tot el que ha aprés ha estat de manera autodidacta. Amb molts esforços s'ha pagat l'stage amb els millors cuiners del món i ha treballat per ser diferent. Aquest ha estat sempre el seu secret. La inquietud constant per ser diferent. Ara el seu reconeixement és general. La seva veneració absoluta i es passa més hores explicant i ensenyant que no pas cuinant. Se sap, però, el millor i tothom és conscient que quan troni a posar-se davant dels fogons el món de la cuina tornarà a tremolar.

Després de la seva retirada es va passar un any i mig viatjant per tot el món. Parlant amb els que ell considerava els millors entrenadors. L'entrenador d'èxit ha estat nomenat el millor del món. Nascut a una petita població interior, des de petit ha respirat futbol per tots els forats del seu cos. Primer una carrera plena d'èxits i després la responsabilitat de dirigir un col.lectiu. Malgrat viure en un món culturalment molt limitat la seva persistència i sacrifici li ha fet tenir estudis universitaris i ara s'esforça per portar a la vida quotidiana totes aquelles ensenyances que ha anat recollint, no només de casa, sinó també dels països, entrenadors i cultures que ha anat coneixent. La seva obsesió ha estat ser diferent. Fer les coses diferent. Ser fidel a una idea i desenvolupar-la per marcar les diferències. En la seva tasca quotidiana se sap el millor però coneix que aquesta és una condició etèria que s'acaba cada nit quan marxa a dormir.

L'empresari tèxtil ha aconseguit un imperi amb botigues arreu del món. Hi ha posat molts diners. N'ha perdut molts. Però la capacitat de treball i la seguretat en que aquell és el camí adequat, no l'ha fet desistir en el seu afany de créixer permanentment. Ara és una de les empreses més importants, ven roba arreu i cada cop obre més vies de negoci. Més línies de distribució. No és un exemple de formació. Com en d'altres casos és un home fet a ell mateix. Va acabar els estudis primaris i va començar una llarga etapa d'autoformació on va poder aprendre i desenvolupar el seu concepte de negoci. Allà va aprendre la importància de la originalitat. La diferència. Allà va ser on va decidir fer les coses diferents. Ara es pot permetre el luxe de fer el que ha volgut sempre: Viure tranquil. Sap que és segur un dels actius empresarials del país però prefereix viure treballar tranquil i deixar la fama a qui més li agradi.

En aquell país les excepcions es contaven amb els dits d'una ma. Un país geogràficament ben ubicat, estratègicament desenvolupat i amb unes potencialitats infinites, vivia lamentablement de les misèries d'una població que, malgrat tenir tots els elements per ser la millor del món, subsistia sense massa més que una educació de nivell molt just.

El nou govern s'havia compromès a resoldre aquesta situació de desert educatiu. Un cop nomenat responsable, en pocs mesos, van preparar un seguit de mesures per acabar definitivament amb el fracàs educatiu del país. Un cop mes un nou govern implantaria un seguit de mesures miraculoses que acabarien amb la mediocritat generalitzada.

Un matí de diada, en una recepció del govern, coincideixen el cuiner l'entrenador i l'empresari. Tots tres xerren drets en un racó del pati. Tots tres intercanvien experiències i opinions. Tots tres aprenen els uns dels altres. Al final de la conversa tots tres coincideixen que el millor és portar als fills a estudiar a l'estranger.