Una historia de princeps diferent (27022012)

S'havia de reescriure el conte. De petita havia estat acaronada per la dolça veu de conta contes professionals en nòmina. Li bressolaven les nits amb històries fantàstiques de gent angelical i malfactors fracassats. La seva sensació era que havia tingut la sort de néixer en una família de conte. Molt sovint projectava totes aquelles històries en els seus familiars més directes i intentava trobar en el seu entorn els detalls que apareixien en tots i cada un dels contes.

Coneixia la història de la pobre jove angelical que, afectada per una punxada desgraciada, acabava dormint indefinidament en un llit de pètals de rosa. Custodiada per ocells de cants divins i esperant l'arribada d'aquell príncep meravellós que la despertés del seu somni etern. També podria ser que la jova, que només en algunes versions és princesa, fos una dona de mala vida permanentment enllitada. Mentre joves de tota la comarca anaven passant per la seva estança no només per donar-li petons sinó per aprofundir més amb aquella cosa del contacte personal, fins que'l príncep, net i ben dotat, li dona un viatge que me la desperta del somni i la converteix en una addicta a la cosa d'anar-se despertant a cops de príncep. Però el conte endolcia una mica més la història.

O la pobre desgraciada que es passava la vida fregant la merda dels altres. Maltractada per unes germanes dolentes que se n'aprofitaven fins que'l príncep la trobava. Gràcies a la sabata que havia perdut, l'alliberava de la seva pesada càrrega i la convertia en la princesa més admirada del regne. O el que és el mateix. Una tia fleuma i delicada que vivia a la inòpia. Que se sent menys preuada per unes germanes espavilades que saben perfectament de que va la vida i que com diu la dita Si les nenes bones van al cel aquelles anaven a tot arreu. No suporten la feblesa de la lànguida pària amb qui els ha tocat conviure. Fins que arriba un jove atractiu que pilla a la jove per banda i li encalça la sabata, i qui diu la sabata pot dir una altra cosa, me la desperta i la espavila d'una vegada per totes. Però el conte suavitzava la història fins a fer plorar.

També coneixia la història d'aquella jove que viu amb set nans i que la bruixa li dona una poma que la sumeix en un son absolut. Al final la desperta també un jove príncep atractiu. Malgrat que la bruixa intenta evitar-ho de totes totes. Al darrera ella s'imaginava una mare perversa que no suporta envellir i que portada per la gelosia, emmetzina a la filla i li fa la vida impossible fins que al final ella agafa la porta, les de Villadiego i marxa a viure amb 7 pallos. 7. En una mena de cau de luxúria on els nans, per dir-ho d'alguna manera, l'alimenten i la mantenen a canvi que'ls atengui en totes les seves necessitats. Totes les seves necessitats. I vinga. Però la història havia quedat una mica més ensucrada i infantilitzada. Per fer que'ls nanos l'entenguessin d'una manera diferent.

Per això quan aquell matí la infanta va agafar el diari per primera vegada. No és habitual que a palau corrin masses diaris, i el va llegir va veure una història de prínceps i princeses escrita a les primeres planes. Una història d'impostos, riquesa i cobraments de tributs. Una història d'associacions benèfiques per a nens discapacitats i paradisos fiscals. Una història de judicis sumaríssims i declaracions eternes. Era una història negre i truculenta de desviaments i males intencions. Totes aquelles històries de mons fantàstics i espais ideològics s'havien adaptat a la realitat. Ella va agafar aquella història que apareixia al diari i va pensar que en realitat era la versió per adults d'un conte que algú segur estava intentant adaptar al públic infantil.

Aquella nit quan es va posar a dormir el conta contes professional li va explicar una història de llunes i follets i arbres que parlen i fades madrines i miracles a peu d'estany. Aquella nit, com moltes d'altres la realitat va ser endolcida a palau perquè les infantes no coneguessin la realitat de la vida que'ls envolta.