Ahir Barcelona va iniciar la encesa dels llums de Nadal. Enguany aquesta encesa s'ha fet més d'hora per ajudar als comerciants a combatre la crisi. L'objectiu és intentar promoure el consum per mirar d'afavorir la difícil situació del petit comerç.
L'altre dia parlava amb un dels dinamitzadors de l'Associació de Botiguers de Catalunya i m'explicava que aquests no estaven sent uns mals moments per al petit comerç: "Com que la gent te pocs diners s'hi mira molt alhora de gastar-los i sovint escull el comerç de proximitat. Allà troba bons consells i evita la compra compulsiva".
Haig de reconèixer que la revelació em va estranyar. Sempre s'ha dit que el comerciant és queixa per vici. Que és patidor de mena i que tot sovint manté una actitud pessimista front la seva situació. Creia, sincerament, que ara la cosa era com deien. Ves per on resulta que no.
Desconec si la el meu interlocutor em va enganyar o bé si l'Ajuntament de Barcelona no s'ha assessorat abans, però semble que la estrena precipitada de les llums de Nadal afavoreix més al Corte Ingles que no pas als petits eixos comercials. Cosa estranya.
I segon. Fa molta gràcia que diguin: " Hi ha que aconseguir que els comerços venguen per superar la crisi", com si els que compressin en aquests comerços fossin d'un altre planeta. A veure si ens entenem:
Quan es diu de comprar, o de vendre es fa referència a que nosaltres, la resta de treballadors que no tenim comerç però que treballem els que tenim feina perquè els que no estan a l'atur o apunt d'anar-hi a parar, ens gastem els diners, que possiblement no tenim, comprant. O bé que comprem a crèdit novament productes un fet que i no recordo malament ha estat origen d'una crisi que si no erro el tir encara no s'ha acabat i que afecta al món del comerç que li han encès els llums abans perquè venguen.....
No entenc res. Enlloc de fer que hi hagi feina i diners ens preocupem en promoure un consum que no es produeix perquè no hi ha diners.
Algú em pot treure del pou en el que estic posat? Què se m'ha perdut alguna cosa?
L'altre dia parlava amb un dels dinamitzadors de l'Associació de Botiguers de Catalunya i m'explicava que aquests no estaven sent uns mals moments per al petit comerç: "Com que la gent te pocs diners s'hi mira molt alhora de gastar-los i sovint escull el comerç de proximitat. Allà troba bons consells i evita la compra compulsiva".
Haig de reconèixer que la revelació em va estranyar. Sempre s'ha dit que el comerciant és queixa per vici. Que és patidor de mena i que tot sovint manté una actitud pessimista front la seva situació. Creia, sincerament, que ara la cosa era com deien. Ves per on resulta que no.
Desconec si la el meu interlocutor em va enganyar o bé si l'Ajuntament de Barcelona no s'ha assessorat abans, però semble que la estrena precipitada de les llums de Nadal afavoreix més al Corte Ingles que no pas als petits eixos comercials. Cosa estranya.
I segon. Fa molta gràcia que diguin: " Hi ha que aconseguir que els comerços venguen per superar la crisi", com si els que compressin en aquests comerços fossin d'un altre planeta. A veure si ens entenem:
Quan es diu de comprar, o de vendre es fa referència a que nosaltres, la resta de treballadors que no tenim comerç però que treballem els que tenim feina perquè els que no estan a l'atur o apunt d'anar-hi a parar, ens gastem els diners, que possiblement no tenim, comprant. O bé que comprem a crèdit novament productes un fet que i no recordo malament ha estat origen d'una crisi que si no erro el tir encara no s'ha acabat i que afecta al món del comerç que li han encès els llums abans perquè venguen.....
No entenc res. Enlloc de fer que hi hagi feina i diners ens preocupem en promoure un consum que no es produeix perquè no hi ha diners.
Algú em pot treure del pou en el que estic posat? Què se m'ha perdut alguna cosa?
1 comentari:
Ja pots anar currant, ja...
Ja t'explicaré el per qué, però més et val que escriguis i no paris...
Publica un comentari a l'entrada