Per segon any consecutiu Ryanair tornarà a fer un calendari amb fotografies de les seves hostesses en biquini. I per segon any consecutiu l’Institut de la Dona ha considerat sexista l’acció i ha amenaçat en emprendre accions legals contra la companyia irlandesa.
Cada cop entenc menys determinades actituds d’algunes entitats o instituts encarregats de vetllar per la igualtat de la dona. Consideren el calendari sexista perquè discrimina la dona. Quina dona? La que surt a les fotografies? Les hostesses que són fotografiades ho fan voluntàriament.
Sexista perquè surten dones lleugeres de roba? Igual que el calendari que van fer amb motius benèfics senyores mastectomitzades, o el que van fer senyores grans demostrant que no hi ha que tenir complexes, o el que van fer jugadores d’alguns equips esportius, o el que van fer les mares d’una AMPA per recollir diners pel centre escolar, o el que van fer esportistes, o el que.... Tots aquests cassos són calendaris de senyores nues o semi nues i en cap d’aquests o d’altres cassos l’Institut de la Dona ha dit res.
Sexista perquè són senyores? Aleshores és igual de sexista que el que van fer els jugadors de waterpolo, o el dels bombers de no sé on, o els d’alguns equips esportius, o el de.... i en cap cas l’Institut de la Dona va dir res al respecte. És més algun d’aquests ha penjat a les parets d’alguna associació en defensa del dret de les dones.
Que fer el calendari és una qüestió d’imatge és evident. Tant evident com que aquesta polèmica no fa més que beneficiar els interessos publicitaris de la companyia. Però cal no perdre el nord i ser justos amb tothom, mirar tots els cassos amb el mateix interès i valorar totes les propostes amb els mateixos criteris.
Massa sovint les entitats en defensa dels drets de les dones cauen en la mateixa discriminació que elles denuncien.
Crec, sincerament, que la polèmica rau no tant en el calendari com en la utilització que’n determinats cassos es pot fer d’aquestes fotografies. Que siguin dones joves i estèticament agraciades pot fer que l’ús que se’n faci d’aquestes fotografies sigui desafortunat i pugui denigrar la figura de la dona. Però aquest no és un problema del calendari. És més aviat un problema educacional d’alguns sectors de la nostra societat. És aquí on cal treballar i no en el calendari pròpiament dit.
Ah, per cert, el calendari val 10€ se’n fan 10.000 exemplars i tot el recaptat anirà a una ONG amb seu a Dublín.
Cada cop entenc menys determinades actituds d’algunes entitats o instituts encarregats de vetllar per la igualtat de la dona. Consideren el calendari sexista perquè discrimina la dona. Quina dona? La que surt a les fotografies? Les hostesses que són fotografiades ho fan voluntàriament.
Sexista perquè surten dones lleugeres de roba? Igual que el calendari que van fer amb motius benèfics senyores mastectomitzades, o el que van fer senyores grans demostrant que no hi ha que tenir complexes, o el que van fer jugadores d’alguns equips esportius, o el que van fer les mares d’una AMPA per recollir diners pel centre escolar, o el que van fer esportistes, o el que.... Tots aquests cassos són calendaris de senyores nues o semi nues i en cap d’aquests o d’altres cassos l’Institut de la Dona ha dit res.
Sexista perquè són senyores? Aleshores és igual de sexista que el que van fer els jugadors de waterpolo, o el dels bombers de no sé on, o els d’alguns equips esportius, o el de.... i en cap cas l’Institut de la Dona va dir res al respecte. És més algun d’aquests ha penjat a les parets d’alguna associació en defensa del dret de les dones.
Que fer el calendari és una qüestió d’imatge és evident. Tant evident com que aquesta polèmica no fa més que beneficiar els interessos publicitaris de la companyia. Però cal no perdre el nord i ser justos amb tothom, mirar tots els cassos amb el mateix interès i valorar totes les propostes amb els mateixos criteris.
Massa sovint les entitats en defensa dels drets de les dones cauen en la mateixa discriminació que elles denuncien.
Crec, sincerament, que la polèmica rau no tant en el calendari com en la utilització que’n determinats cassos es pot fer d’aquestes fotografies. Que siguin dones joves i estèticament agraciades pot fer que l’ús que se’n faci d’aquestes fotografies sigui desafortunat i pugui denigrar la figura de la dona. Però aquest no és un problema del calendari. És més aviat un problema educacional d’alguns sectors de la nostra societat. És aquí on cal treballar i no en el calendari pròpiament dit.
Ah, per cert, el calendari val 10€ se’n fan 10.000 exemplars i tot el recaptat anirà a una ONG amb seu a Dublín.
1 comentari:
Saps que passa?, que aquestes dones que critiquen i posen el crit en el cel, no faran mai un calendari. Tenen enveja de les noies maques i de la gent sense complexes que s'alliberen al davant d'una càmera de fotos.
Publica un comentari a l'entrada