A Barcelona 2.200 treballadors de la Nissan s'han tornat a manifestar per evitar l'acomiadament de 1.288 companys.
A Madrid 1.000 joves acampen a Fuenlabrada per aconseguir un dels 2.100 pisos que un constructor posarà a la venda dissabte a 150.000€ de mitjana.
A Barcelona el Gobern de la Generalitat guarda silenci creant incertesa a sindicats i treballadors que veuen agreujada la seva situació econòmica per la proximitat de l'atur.
A Madrid les administracions guarden silenci davant la imatge dantesca de milers de joves dormint al mig del carrer com indigents. Suportant temperatures de 5 graus.
A Barcelona lluiten per un dret constitucional: Al del treball.
A Madrid reivindiquen un dret constitucional: El de la vivenda digne.
A Barcelona veuen com una empresa aprofita una situació de crisi per eliminar càrregues salarials i aconseguir millorar els seus beneficis.
A Madrid un constructor demostra que amb voluntat de fer bé les coses tothom pot sortir-ne beneficiat. Ell amb un 3% de benefici i els joves amb un habitatge a preu assequible.
A Barcelona es pregunten perquè el govern no fa res.
A Madrid es pregunten perquè el govern no ha fet res.
A Barcelona els ciutadans prenen el carrer.
A Madrid els ciutadans ocupen les places.
A Barcelona diuen que com no s'arregli faran sentir la seva veu cada dia indefinidament.
A Madrid diuen que fins dissabte al carrer i que a partir d'aquí a lluitar per seguir vivint.
Algú pensa posar una mica de seny per començar a fer les coses bé i defensar els drets constitucionals bàsics de tots els ciutadans?
A Madrid reivindiquen un dret constitucional: El de la vivenda digne.
A Barcelona veuen com una empresa aprofita una situació de crisi per eliminar càrregues salarials i aconseguir millorar els seus beneficis.
A Madrid un constructor demostra que amb voluntat de fer bé les coses tothom pot sortir-ne beneficiat. Ell amb un 3% de benefici i els joves amb un habitatge a preu assequible.
A Barcelona es pregunten perquè el govern no fa res.
A Madrid es pregunten perquè el govern no ha fet res.
A Barcelona els ciutadans prenen el carrer.
A Madrid els ciutadans ocupen les places.
A Barcelona diuen que com no s'arregli faran sentir la seva veu cada dia indefinidament.
A Madrid diuen que fins dissabte al carrer i que a partir d'aquí a lluitar per seguir vivint.
Algú pensa posar una mica de seny per començar a fer les coses bé i defensar els drets constitucionals bàsics de tots els ciutadans?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada