Esclaus de la informàtica

Llavaneres ha proba aquest cap de setmana la votació electrònica. He estat en el marc d’unes eleccions per escollir el que anomenen “Ajuntament jove”, un grup de nois i noies que governaran el poble durant 12 dies. L’interessant d’aquesta iniciativa és que el Govern de la Generalitat ha tutelat aquest procés participatiu i l’ha utilitzat com a banc de proves del sistema del vot electrònic que podria començar a implantar-se a Catalunya l’any 2010.

Si finalment el model implantat és el que està en prova podríem trobar-nos, d’aquí a un parell d’anys, que l’acte de votar el féssim còmodament des de casa, amb sabatilles i bata i sense haver de desplaçar-se fins als col·legi electoral. Independent del que això pugui significar, és una mostra més que la informàtica, i els ordinadors són una eina bàsica, no només de comunicació, sinó de relació.

Actualment, gairebé tot es pot fer des de casa: Comparar, interactuar amb el banc, amb les administracions, escriure’t amb la família, retrobar amics.... Només quedaven quatre activitats al marge de la electrònica, una d’elles votar. Doncs aviat aquesta tampoc.

No tenir ordinador o no conèixer la seva mecànica significa quedar-te al marge de moltes coses i cada cop sembla que serà més així. La qüestió és saber si realment estem preparats per tot el que això significa, no només humanament sinó mecànicament. ¿Tenim els ordinadors preparats per aquesta dependència? ¿Que passa quan s’espatlla o quan el seu funcionament no és òptim? ¿Quants, records, contactes, treballs i altres documents perdríem si el disc dur és malmetés?

L’arribada de la informàtica ha estat un alleugeriment per a moltes tasques quotidianes però el seu arrelament, ràpid i profund, ens ha fet esclaus de les seves servituds. Una percepció que molts cops només tenim quan ja és massa tard. Cal córrer a la velocitat que ens permeten les nostres cames. Passar-nos la vida espringtan fa que la caiguda provoqui mals molt sovint irreparables. La implantació de la informàtica en la nostra quotidianitat ha de produir-se al ritme que permeti fer previsió de tots aquests perills.

En aquest sentit també caldria donar un toc d’atenció a l’administració, molt favorable a la implantació d’aquestes tecnologies i molt poc preocupada sobre en quines condicions reben els ciutadans tots aquesta avenços.