La d'avui la he trobada a l'apartat d'esports. 160 futbolistes bascs s'han negat a jugar amb la selecció d'Euskalerria si aquesta torna a dir-se "Euskadi". Entre els signants del manifest hi ha futbolistes de totes les categories. També de la Real Sociedad, l'Atlhètic de Bilbao, l'Eibar, etc...
Encoratja veure com a algun racó del món hi ha gent veritablement comprometa amb els seus ideals. Professionals que no els importa el que els puguin dir des de Madrid. Que tenen clar que una cosa és la seva feina i una altra els seus ideals i que uns no tenen perquè condicionar els altres. Són valents i no s'amaguen.
A Catalunya això és impensable. Ara fa un parell d'anys Oleguer Presas se li va acudir donar suport a un parell d'iniciatives a favor de l'autodeterminació i ja hem vist on ha acabat, jugant fora de l'estat Espanyol. Aquí actuem covardament intentant justificar postures insolidàries i poc comprometes, vestint-les de rutina professional. Ens agrada parlar català a les rodes de premsa, vestir com un antisistema, deixar-nos el cabell llarg com molts joves compromesos i fer veure que Catalunya ens preocupa més que cap altre racó de món. Però a la ora de la veritat. Quan s'ha de donar la talla, quan cal comprometre's ens arronsem , ens fem petits i abaixem el cap.
No cal anomenar a tots els esportistes que, tenint a la seva ma col.laborar en allò que sembla que'n són favorables, decideixen quedar-se muts, encongits i amagats a segona fila. No cal dir noms però crec que a tots ens vindran uns quanta al cap.
Tot per no dir la mala sort que hem tingut amb alguns de primerissima fila: Rafa Nadal, Pau Gassol, Dani Pedrosa, i algun més que no són precisament l'exemple de compromís cap a Catalunya.
Espero amb ànsia el dia que aquí tinguem els mateixos pebrots que tenen en d'altres llocs del món. Potser serà l'inici d'una etapa important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada