13 de novembre 2008

Pares que trenquen estereotips

El problema dels estereotips és que perfilen un grup social però no identifiquen a cap individu en la seva totalitat.

Un dels més repetits és el que referencia als pares i les mares d'avui en dia. Es diu d'ells que gairebé no estan mai amb els seus fills, que'ls omplen d'activitats extraescolars per tenir-los entretinguts, que utilitzen la tele com a mainadera mentre ells es dediquen a altres coses, que els nens d'avui no juguen al carrer...etc.

Ahir a la tarda vaig anar a la biblioteca del poble on visc a tornar un llibre i agafar-ne un altre. Aprofitant que m'acompanyava la meva filla de 4 anys, la vaig fer sòcia de la biblioteca, i em va engrescar a entrar a la planta de literatura infantil per agafar-li un conte. Obrir la porta d'aquella estança va ser un flaix brutal.

Sobre una tarima especialment habilitada amb forma de graderia, hi havia asseguts prop d'una vintena de pares i mares asseguts amb els seus corresponents fills llegint comptes. De totes les edats. Des de nens de guarderia a alumnes dels primers cursos de primària. Tots acompanyats amb el seu corresponent adult compartint uns minuts de lectura. El flaix va ser tant gran que vaig dubtar si els contes eren per prèstec o per ser llegits dins la biblioteca. Una de les treballadores em va aclarir que ens en podíem endur fins a cinc:

- Hi doncs que hi fa tanta gent llegint contes aquí? Vaig preguntar.
- És normal. Sovint els dies que plou com que no poden anar a jugar a la placeta venen aquí, estan calents, llegeixen un conte i així els nanos es distreuen.

És el problema dels estereotips. Segur que hi han pares que aparquen als nens en activitats extraescolars, que no parlen mai amb ells i que només els veuen el cap de setmana. Però també hi han pares que porten els seus fills a jugar a la placeta quan surten de l'escola i que, quan el temps no ho permet, tenen la iniciativa d'anar amb ells a la biblioteca i llegir-los un conte. Estaria bé que a aquests pares se'ls tingues present de tant en tant quan es parla de la educació que'ls donem als postres fills. Perquè, malgrat no responen a cap estereotip, existeixen i la seva tasca mereix ser referenciada. De pas, també, ens ajudarà a no tenir una visió del futur tant catastrofista.