Ser mares. Un fet heroic

Dades de l'Institut Català d'Estadística, (Idescat), situen l'augment demogràfic que ha viscut Catalunya l'any 2007, com el més elevat dels darrers 30 anys. Des de l'any 1980 no havíem registrat tants naixements en un any.

Els motius, segons els experts, en són dos. Per una banda l'arribada de la immigració. Sobretot la que prové de països on la tradició és tenir molts fills i les dones comencen a ser mares mes jovenetes. I l'arribada a la trentena de totes les nenes nascudes en el bom demogràfic dels 70.

Aquest fet, però, no l'hem d'interpretar com la inversió d'una tendència negativa que va registrar els seus pitjors valors l'any 1995. Bàsicament perquè els motius pels quals les dones del nostre país van deixar de ser mares se segueixen produint : La escassetat d'ajuts a les famílies amb més d'un fill. I la dificultat de conciliar la vida laboral amb la vida personal.

El que és el mateix. Des de l'any 1995, pel cap baix, l'administració no ha fet res per les famílies. Han passat per l'administració governs conservadors i progressistes, governs de dretes i d'esquerres, governs nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols. Han governat en coalició i en solitari, i cap d'ells, cap, ha estat capaç d'ajudar. Vivim en un país on els bolquers tributen com article de luxe. On les guarderies es paguen malgrat es diguin públiques. On els ajuts a les mares es redueixen a 100€ mensuals, a conte de la declaració de renda. On la baixa per maternitat es redueix a 16 setmanes: QUE NO SÓN 4 MESOS!!!!! On si cal posar-li ulleres, plantilles, aparells odontològics o qualsevol altre tractament d'aquest tipus, va a carreg dels pares. On si necessites deixar el nen en alguna activitat extraescolar perquè no coincideixes d'horari ningú te la paga. Un país on te més utilitat el carnet del Club Super 3 que no pas el de Família Nombrosa.

Els sociòlegs consideren aquest increment un fet puntual. Entre d'altres raons perquè les dones immigrants que ara tenen els seus primers fills deixaran de tenir-ne quan se n'adonin del que costa tirar-los endavant sense cap ajut públic. I tornarem, altre cop a entrar en recessió demogràfica.

I que voleu que us digui. S'ho tindran ben merescut per incompetents, inútils, egoistes, insolidaris, prepotents, ineptes, brètols, obtusos, manipuladors, mentiders, demagogs, impresentables..... I unes quantes dotzenes més d'adjectius qualificatius que podria aplicar als polítics però que per manca de temps i, sobre tot, de ganes, no anomenaré.