No cal anar a Roma per aprendre llatí

Adolescent de 17 anys, estudiant de primer de batxillerat, lletres pures, arriba a casa ahir a la nit i els comunica als seus pares que t'he previst fer una excursió:

- Quan serà? Pregunta el pare.
- La setmana vinent. Anem només la classe de llatí. M'hauràs de donar 53€ per pagar-la.
- Collons!!! 53€???
- Si.
- On aneu?
- Marxem un dia a Roma

Això no pot ser. És evident que el món ha canviat molt, que les distàncies s'han fet mes petites i que ara hi ha moltes més facilitats per anar als llocs. Però és excessiu. Només fa 15 anys que quan arribava el final de curs, i ens portaven a Montserrat o a Núria era una festa per nosaltres. És clar que ja aleshores era una excursió una mica "cutre". Però entre poc i massa.

Estic d'acord que cal facilitar als alumnes la possibilitat que experimentin ells mateixos els seus aprenentatges. Que aquestes són eines que generen interès i compromís envers el que estudien. Que cal incloure les noves tecnologies i aprofitar els avantatges que proporcionen les companyies de baix cost... i tot el que vulguin però no cal anar a Roma per aprendre llatí. Més tenint en compte que'l llatí és una llengua morta.

Es com si els estudiants de física anessin d'excursió a l'espai per veure amb els seus propis ulls les conseqüències de la ingravidesa. Si volen anar d'excursió que hi vagin. Si volen aprendre llatí que n'aprenguin. Si volen conèixer la llengua en el seu us que passin un dia a Montserrat. No hi tinc cap problema.

Ah! Per cert. I al damunt l'institut és públic. No forma part de la curta llista d'escoles pijes per pares pijos que hi ha a Catalunya.

Finalment el pare ha pagat els 53€. Ja li va dir que no li finançava una sortida de 4 dies a Londres amb el professor d'anglès per practicar l'idioma.