CAMPANYA ELECTORAL: DIA 4

Estem entrant en crisi de missatges. Ara hi entrarem. Però abans acompliré el meu compromís de dedicar un espai a ICV.

Ahir el seu cap de llista Joan Herrera va estar a Mataró fent míting per la comarca. El primer destacable, penso, va ser la presència de la bandera Sahrauina en l’acte. És una qüestió de drets humans i coherència política. Un exemple que no estaria malament que s’apliquessin la resta de forces polítiques.

Pel que fa referència al discurs va carregar contra Zapatero i els Socialistes i va demonitzar l’arribada de la “dreta”. Pse mediocre. Demonitzar la dreta és un discurs que s’ha fet molts cops i que ja no atrau. Penso que si volen guanyar la dreta el que han de fer és demostrar que’l seu programa és millor. És semblant al que van fer els socialistes amb aquell eslògan de “si tu no vas ells tornen”. Intentar promoure el vot de la por és una actitud poc rigorosa. També m’ha sobtat que no parles dels Laterals de l’Autopista, de la Regeneració de Platges, de la sobre explotació del Territori. De les polítiques d’integració a poblacions com Premià de Mar,.... bajà que fes un discurs igual al que es pot fer a l’Osona o al Priorat o a Les terres de l’Ebre. Per ser rigorós tots aquests temes més de comarca van ser tractats en la intervenció de Salvador Milà, que ja està bé, però no hagués estat de més una aclucada d’ull, per part del candidat, a les qüestions més calentes de la Comarca. És potser una qüestió de professionalitat política. Almenys no va venir a la Comarca a preguntar com es fan les patates braves, com si van fer d’altres candidats que van estar per Cerdanyola.

Més enllà d’això penso que s’ha de ser especialment crític amb Joan Herrea. Rectifico: Penso que els seus propis han de ser especialment crítics amb Joan Errar, perquè tenen un bon candidat entre mans i no es pot espatllar. És un dels caps de llista amb més projecció i carrera per endavant. Sovint els partits tendeixen a protegir els seus i els afiliats a fer-los la rosca per treure algun benefici. Si a Iniciativa són llestos li han d’anar fotent llenya perquè creixi i no s’acomodi. Un cop es tregui la cara de bon noi i s’oblidi aquesta imatge pseudociclista que té, és molt provable que faci un bon paper en el futur.

La resta, gris. Tant gris com l’anunci de televisió que han fet els socialistes amb el rostre de Montilla. Per cert un molt bon anunci penso. Una proposta diferent que fuig de formats clàssic d’anuncis electorals i que cerca evidenciar les arruges del candidat com a mostra d’experiència i coneixement. El vaig veure ahir i em va semblar molt encertat. En contraposició trobem les banderoles en blanc i negre, fons vermell que han utilitzat ja en masses eleccions i que nooooo..... vaja que no. Montilla ha estat per Santa Coloma de Gramanet per donar-se un bany de multituds i recordar, als que ja el voten, que no han de deixar de fer-ho. Per a això no l’ha calgut explicar programa. Ha tirat mas dels tòpics i s’ha dedicat a atacar enlloc d’explicar. Que si la Catalunya real no és la de CiU, que es comprometin a no pactar amb el PP si guanyen, que si no he pogut fer més perquè els d’ERC no m’han deixat.... vaja aquella cosa de, enlloc de dir lo meu, critico als altres. Per cert patinada, penso. Montilla és el President de la Generalitat i per tant el seu temps d’anar a prendre cerveses pels bars per estar amb els electors ha passat. Aquest tipus de campanya és per algú que surt de l'oposició no per al que ha estat President de la Generalitat. Per cert té collons que ara prometi que si surt reelegit aplicarà bonificacions als peatges per aquells conductors més responsables i que per fer-ho se’n vagi al peatge de Premià de Mar que va ser el primer d’Espanya, que fa 20 anys que s’ha acabat la concessió. Que està en un lloc on tenen el territori revoltat perquè els veïns volen treure el peatge i ells són, precisament, els que no volen i que ho faci després de 4 anys de govern on no s’ha mogut ni un dit per treure els peatges i on a més hem escoltat coses com: “Els peatges són necessaris perquè regulen la mobilitat”. I si no consulteu l'hemeroteca.

Mas tampoc ha ofert res de nou. Llenya a la resta de candidats i, novament, la cançoneta aquella de què el més votat ha de ser qui governi... Encara no hem entès com funciona la llei electoral Catalana? Una de les coses bones de la seva visita a les Terres de l’Ebre és que va comprometre’s a lluitar contra el fracàs escolar i contra l’atur. El tema és com ho pensa fer i si per fer-ho cal, novament, fer una nova llei educativa. No pot ser que un país canviï de llei cada cop que canvia de govern. La proposta és bona però no concreta com es durà a terme i això és el que molts volem saber. Tampoc aconsegueix engrescar. El seu cap de campanya va dir que volien engrescar i ser positius transmetre optimisme sincerament fins al dia d’avui no ho han aconseguit.

El que s’ha muntat un inici de campanya mogudet és Joan Puigcercós que ha agafat la bandera de la confrontació amb la resta de l’Estat i ha començat a liar-la contra Madrid i Andalusia. Darrera de la frase “Algú ho havia de dir” hi ha una clara intenció d’erigir-se com el portaveu de les injustícies, el defensor de la veritat un paper poc adequat per a una formació que ha estat al govern i que, precisament, s’ha caracteritzat durant aquests anys com una força tacticista i poc clara. Més enllà de la provocació, més adequada per a formacions com Solidaritat i Reagrupament, el que realment estem interessats en saber és el programa i de moment poca cosa. Bé. Si que volen ser valents i que volen lluitar perquè l’Estat Espanyol no ens robi més diners. Molt bé. I fins ara perquè no han estat valents?.

I finalment el PP, avui ho deixarem aquí. A qui hi ha que agrair que centri la seva campanya en les qüestions, que segons les enquestes més preocupen als catalans. Atur, immigració, seguretat.... Alguns agraïm les seves propostes. No en tenen d’altres? És que les que ens han ofert fins avui no ens interessen. Ah! i posats a mirar les enquestes que les mirin totes. També les que diuen que’ls catalans estan farts del menys preu sistemàtic i l’insult a la intel·ligència al que ens sotmeten cada cop que porten l’Estatut al Cosntitucional, o la Llei del Cinema, o tantes i tantes coses que també reflecteixen les enquestes...

Canpanya electoral: Dies 2 i 3

Cap de setmana intens pels candidats i s’han començat a visualitzar algunes coses. Haig de mostrar la meva decepció davant el paper que estan fent determinades forces polítiques en aquesta campanya electoral. En especial LA CORI. Jo esperava més del fitxatge de Carmen de Mairena. És evident que quan algú incorpora a les seves files un personatge del perfil de Carmen de Mairena, no ho fa per la profunditat del seu discurs ni per la qualitat de les seves idees, ho fa més aviat per la seva capacitat de provocar i sorprendre, tant sigui voluntària com involuntàriament. En aquest sentit esperava més imaginació, més provocació, més escàndol en les propostes de La Cori per arrancar, encara que sigui, algun breu de diari. Doncs no. Caminat el 20% de període electoral podríem dir que La Cori està encara per estrenar.

El mateix passa amb Solidaritat i Maria La Piedra, fora d’alguna foto en un diari electrònic, la veritat és que l'aportació de l’actriu porno ha estat més aviat escassa. Veurem si les formacions que han decidit fer apostes arriscades en les seves llistes finalment es decideixen donar un aire nou a la campanya.

Comencem el repàs per Solidaritat. Aquest cap de setmana hem pogut veure a Joan Laporta amb alguna declaració, sincerament, res sorprenent i substancial, que han passat absolutament desaparegudes en mig del potent discurs que han exhibit altres formacions. Per cert vull fer referència a la nota que m’ha enviat una bona amiga i que convida, aquí vulgui, a escoltar i veure a Joan Laporta en un àpat que té un preu de 35€. 10€ més car que’l que costava el d’Oriol Pujol a Mataró. De moment per saber més del seu programa haureu de visitar el seu web.

Per cert aquest matí he escoltat a Catalunya Ràdio dos anuncis de les altres formacions: La Plataforma contra el Maltrato animal (PACMA): Ha basat l’escàs espai que la llei electoral li ofereix a l'emissora pública a dir que ells vetllaran perquè els toros siguin prohibits al nostre país.

I Falange Española: que ha anunciat la seva intenció de suprimir l’Estatut de Catalunya. Bé ja està dit.

Tampoc us podeu perdre l'entrevista que li van fer a l’Oracle de Catalunya Ràdio a la número 2 de C’s, Carmen de Ribera. Tertulians ben informats i amb criteri van prémer, i de quina manera, a una candidata que no anava ben preparada i que no tenia les taules i l'experiència que la Popular, Dolors Montserrat, havia demostrat al mateix programa dies abans. En alguns moments podies arribar a sentir vergonya aliena. No se quin benefici treuen determinades formacions d’anar a determinades entrevistes quan no tenen el discurs del tot après.

Però anem al que més m’ha sobtat aquest cap de setmana. Ho resumeixo amb dues fotografies. La de Montilla-Zapatero i la de Mas-Duran i Lleida. M’ha costat molt i molt trobar una fotografia on Zapatero i Montilla demostrin un mínim d’afinitat. Hi ha autèntics experts en analitzar el llenguatge corporal i gestual. Del poc que en conec he arribat a la conclusió que la visita de Zapatero, més enllà de compromisos incomplerts, discursos polítics i tantes i tantes coses, no ha estat una bona pensada. Montilla i Zapatero es tracten, però no s’aguanten almenys és el que demostren en les imatges que se’ls ha pres. No hi gairebé cap on es pugui veure alguna complicitat. No es toquen, gairebé ni miren al mateix lloc. L’espai entre ells dos, en totes les fotos, indica distanciament. És com si estiguessin en plans diferents. Vaja que no se de qui ha estat a idea però no crec que de la visita de Zapatero Montilla tregui masses rèdits positius.

Un exemple absolutament contrari el d’Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida. Per lo bo i per lo dolent donen una imatge d’unitat. És provable que el distanciament entre tots dos sigui el mateix que’l que tenen Montilla i Zapatero, però ho dissimulen molt bé. En gairebé totes les fotos se’ls veu junts, sense espai entre ells dos, mirant al mateix lloc, i amb una actitud de complicitat. No se si tanta unió els beneficia però és un fet que demostren gestualment.

Finalment molt molt molt destacable l’esforç que està fent Joan Puigcercòs per córrer el camí recorregut. Ha pres el camí de la provocació i de la polèmica. Serà veritat o mentida el que ha dit sobre Madrid i Andalusia, però ha aconseguit enervar els ànims de part de l’Estat Espanyol i mostrar-se com un polític resistent i enfrontat a Espanya. La llàstima és que l’acció de govern i l’actitud que ha tingut aquesta darrera legislatura no s’hi diu gens amb el que està declarant ara. Bona mostra, per això, per aquelles formacions que volen tenir espai als diaris per la via de la provocació i no ho aconsegueixen.

El PP, molta foto molt tinell i molta conya però res del que signen ha arribat realment. No se. Crec que faran una d’aquestes campanyes aburrides, clar que la seva Cap de llista no destaca per la seva capacitat d’arrancar l’admiració dels que seguim la política.

Queden encara molts dies i de moment el ritme no és dolent. Esperem que un cop han cremat les primeres naus dediquin el que queda de campanya a explicar el programa.

A Joan Herrera li deixem un espai per demà. (si no es fa llarg)

Demà més.

CAMPANYA ELECTORAL: DIA 1

L’inici de la campanya electoral ha servit per començar a resoldre algunes inquietuds que plantegen algunes forces que es presenten a aquests comicis. Molt probablement res quedarà resolt del tot fins la nit-matinada del 29, però hi ha algunes qüestions que comencen a aclarir-se hores desprès de la penjada oficial de cartells. Anem a pams:

Una de les forces que ha generat moltes expectatives, sobretot pel seu cap de cartell i per la seva peculiar manera de ser és Solidaritat Catalana per la Independència. 16 hores desprès de l’inici de campanya encara és hora que tregui el cap el seu cap de llista, Joan Laporta. De moment se’ns presenta com un partit amb un cap ben visible, en fotografia. I no serà perquè no l’haguem buscat! Però potser el fet de ser un partit sense telèfon fix i amb unes hores de recepció un tant peculiars, fa que’ls seus caps hagin de prendre responsabilitats que els impedeixin tenir la notorietat esperada. També cal destacar dos fets: El primer és que no els agrada que se’ls anomeni extraparlamentaris. Un fet curiós perquè és el que són: Extraparlamentaris i de moment la darrera enquesta del CIS d’avui mateix els continua mantenint com a extraparlamentaris, (no en treuen ni un). A més consideren que se’ls ha de tractar igual que a CiU o a PSC perquè se senten propietaris de tot el moviment de consultes per la independència i creuen que ja han tingut el recolzament popular a les urnes. Així de clar m’ho han deixat a mi mateix aquest migdia. No volen seure a la mateixa taula que la Plataforma per Catalunya d’Anglada, i tenen molt d’interès en debatre, en persona, amb Montserrat Nebreda. Curiós. Per cert, vist el que va passar dimarts passat en un debat públic, el seu programa només té una proposta: La Independència.

Reagrupament sembla que ni està ni se le espera, tot i que en l’enquesta del CIS apareixen amb més recolzament que Solidaritat, tampoc en rasquen un. El fracàs és menys gran perquè, en realitat, ja fa mesos que les expectatives sobre aquesta força s’han refredat una mica. Tenen la virtut de ser més modestos, més ordenats i bastant més realistes que’ls Solidaris. Parteixen de 0 i tot el que treguin serà un èxit. Programàticament no es diferencien gaire, (per no dir gens), dels Solidaris i està clar que’l problema que tenen aquestes forces és que els seus líders no se suporten. En canvi les bases s’entenen de meravella. Una pena que aquestes bases no resolguin, per la via de la pressió, si cal, el problema d’egos que tenen els seus caps.

Iniciativa per Catalunya verds, pel que he vist és potser la força que, a nivell de bases, ha començat més endollada. Cartells pels carrers pancartes penjades, tots a Lleida a donar suport al Cap de Llista. Per cert, bona idea la de Lleida tot i que per a alguns delegats i delegades ha estat una putada. I apostant pública i descaradament per la reedició del tripartit. Llàstima la discutible feina que ha fet Joan Saura com a Conseller d’Interior i algunes decisions preses per Francesc Baltasar com limitar la velocitat a 80km/h als accessos de Barcelona, els errors en la gestió de la sequera, etc.… que passaran factura a Joan Herbera el xicot de la bicicleta. L'enquesta li fa perdre un Ascó i per tant es presenta com el partit de govern que patirà menys el desgast o bé el que té els votants més fidels.

El que està disposat a liar-la en aquestes eleccions és el partit Popular. Seguint aquesta visió esbiaixada que té del país i les competències, presenta un seguit de propostes dirigides a regular una realitat que competencialment no ens correspon i de la que, a més, ells són directament responsables per la mala gestió que van fer de la immigració durant ela anys de govern d’Aznar. Ara proposen contractes, compromisos i tonteries vàries totalment esbiaixades de la realitat del país i que no busquen res més que la proximitat als racistes i xenòfobs, que en aquest país n’hi ha molts. El problema és que com no els surtin bé els resultats són capaços de portar les eleccions al Parlament al Constitucional, i com que encara no tenim llei electoral….. De moment es mantenen com la quarta força més votada. Veurem que fan.

Esquerra Republicana fa tota la pinta de passar-se la campanya foment les culpes de tot el que li passa a Carod Rovira i als Socialistes. Les dues legislatures de govern no els ha servit per assimilar l’èxit i ja fa mesos que a les seccions locals i comarcals es veu el retorn d’antics càrrecs ascendits a representants de la Generalitat, que posen el pompis a cobert en previsió de la que se’ls pot venir a sobre. Dels 21 Diputat que tenen ara, l'enquesta del CIS diu que en perden 5 o 6. Pocs semblen per una força que va créixer molt ràpidament i que li ha costat assimilar el que suposa tenir tant de poder. El que sembla clar és que l’aparició de nous partits independentistes no els farà perdre masses vots. Tant el partit com el seu Cap de llista han perdut aquella imatge juvenil i fresca de fer política diferent. Ara no se’ls diferencia de Socialistes, Convergents i Populars. Pel que és bo i pel que és dolent.

El PSC plega de la Generalitat intentant esmenar errors: Descomptes en alguns peatges el darrer dia, supressió encoberta de la jornada complerta a les escoles el mes de juny. És com intentar córrer en 2 dies tot el que no has corregut en quatre anys. La fotografia i el reportatge de l’Avui del primer dia de campanya no els ajuda gens tampoc, però potser hauran de tornar a aprendre a ser modestos i a barrejar-se amb la resta de mortals. Una actitud que alguns dels seus representants han oblidat. I és que el problema del PSC és que són tant grans que es pot viure perfectament envoltat única i exclusivament dels teus, que és el que han fet alguns dels seus líders, i això és molt dolent perquè et fa perdre consciència de la realitat. Ara que toca arremangar-se estan molt i molt lluny de la situació real del país. Certament Montilla està tant sol com surt a la fotografia. De moment sembla que van de pet a l'oposició i per tant hauran de recolocar a tots els que tenen vivint de la Generalitat i reflexionar, de veritat, sobre el que han estat fent aquests anys. Compte però que en els finals de campanya els socialistes són molt bons i podrien esgarrapar alguns ascons de darrera hora.

I finalment la que es presenta com la gran esperança blanca CiU. Buenu que voleu que us digui. S’haurà de veure. Primer ho hauran d’explicar. I desprès demostrar. No és tracta només de governar el país es tracta, a mes a mes, de fer les coses diferents de fer creure que som capaços de sortir-nos en, de crear il.lusió i dibuixar un objectiu assolible. S’espera que sàpiguen gestionar les consultes independentistes, que continuïn aconseguint guanys per a Catalunya, que naveguin enmig d’un estatut retallat, que gestionin adequadament el possible canvi polític que pot haver a Madrid, que perdin els tics del passat però que mantinguin l’experiència….. i tot això amb un equip que, al cap i a la fi, te molt molt poca experiència de govern. En les circumstàncies en que ens trobem potser són masses expectatives.

Se que em deixo Ciutadans però ara per ara no hi ha massa cosa nova a dir tret que em sorprèn que les enquestes els donin 3 representants. No m’ho crec. Penso que en seran 2 o 3 menys. Ja veurem.

Així ha anat l’inici de campanya demà més veurem si ens sorprenen!!