28 de gener 2009

Disseny arquitectònic difícil d'explicar

Fixeu-vos en la estranya decisió arquitectònica de fer dues finestres si una no.
Deu ser cosa de disseny o es que no tothom volia finestra?
Rareses de l'arquitectura urbana

La ignorància del Conseller d'Educació

Fa uns quants mesos, arrel d'una visita del Conseller Maragall al Maresme, vaig afirmar que el Conseller va a les comarques com aquell que va a casa del germanet pobre i l'obsequia amb la seva presència. Que al Conseller no li importava una merda el que passes fora de Barcelona i que realment els molts problemes que tenia eren en gran part provocats per una actitud conflictiva i poc dialogant amb el món educatiu.

Aquestes afirmacions i d'altres que obvio per no allargar massa l'escrit em van portar algun que altre problema. Vaig ser cridat a capítol i vaig acabar al despatx d'un alcalde que em demanava que rectifiques. Un fet que, evidentment, no vaig fer perquè totes i cada una de les afirmacions estaven raonades i fonamentades. Finalment la cosa va acabar amb un: "potser era més el to que el missatge, etc, etc...".

Passats els mesos no puc més que ratificar allò que vaig dir. Novament el Conseller Maragall va venir al Maresme. Va ser diumenge passat i per posar-se la medalleta de la inauguració d'una escola a Sant Pol. A escassament cinc quilòmetres de Sant Pol a Arenys, s'hauria d'estar construint una escola que a hores d'ara es troba parada perquè la empresa responsable d'executar la obra està apunt de fer fallida, presumptament. Total que la obra no avança i l'escola que es volia inaugurar el gener vinent ja veurem se s'inaugura el setembre.

Coneixedors d'aquest fet, en el transcurs de la visita el Conseller va ser preguntat per responsables polítics i periodistes sobre aquesta obra: Ni puta idea!!! No de la obra no, sinó de que allà aprop s'hi estigues construint un nou centre!!!

Se que el Conseller te molta feina intentant que els professors no se li manifestin i que ha d'afrontar els indicatius més baixos del nivell educatiu a casa nostre. Però per anar així pel món, millor que es quedi a casa. Se que per ell aquest centre no te cap mena d'importància, però un polític professional i sensible, quan viatja es preocupa de conèixer la realitat del món que visita i del seu entorn, i més si afecta a les seves competències. És una qüestió de professionalitat.

Desconec si l'error és del Conseller per no llegir-se els papers que li donen els seus secretaris, o dels secretaris de no fer un dossier com Déu mana, però ja són masses les vegades que aquest Conseller desprecia amb la seva ignorància el lloc que visita.

Penso que potser és el moment que es replantegi si realment vol seguir sent Conseller d'Educació.

27 de gener 2009

A l'hivern la natura també ofereix la seva millor cara


En mig d'un hivern especialment intens agrada veure com els arbres ofereixen els seus fruits per alleugerir la lenta pujada dels termòmetres.

Zapatero malgasta diner públic

Aquest mati el president Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, s'ha compromès a enviar durant els propers 5 anys 1000 milions d'euros per combatre la fam l món. Aquests dines s'afegiran als 500 que va avançar a la darrera cimera de la FAO a Roma.

Bé. Sento ser políticament incorrecte, un insolidari i una mala persona però ja n'hi ha prou!! Jo no se si s'ha Begur l'enteniment, no sap quin país governa o es que s'ha cregut Bienvenidomistermarshal, però algú li ha de dir a aquest xicot que la moma no dona per tant, que aquí les estem passant molt magres i que ara no és el moment de treure la vena filantròpica i dedicar-se a regalar milions pel món.

M'he parat a fer un parell de càlculs. Zapatero en els darrers 9 mesos s'ha compromès a destinar:

- 10.000 milions d'Euros del superàvit a pagar a cada treballador 400 €. No ha servit de res.
- 30.000 milions d'Euros en un pla de rescat de la banca. No ha servit de res
- 8.000 milions en inversions municipals que ja veurem si serveix per dinamitzar el sector de la construcció.
- 7.000 milions d'Euros mínim que el govern haurà de pagar a Catalunya en els propers 7 anys per compensar la manca d'inversió a casa nostre.
- Total 55 mil milions d'euros compromesos en aquests 9 mesos. Fent un petit càlcul i perquè tothom pugui projectar la xifra i el que significa, són : 9 bilions 151 mil 230 milions de pessetes.

És acollonant que algú pugui moure rots aquests diners amb la lleugeresa que ho fa aquest individu i més si tenim present que aquests diners són nostres dels contribuents.

Avui mateix, Àngela Merkel la cancellera alemanya, aprovava un pla de 50.000 milions d'euros, 5.000 menys que'ls compromesos per Zapatero, per dinamitzar la economia alemanya. D'aquests 40.000 aniran a indústria i infraestructures. En el cas Espanyol són només 8.000 i només a obra pública. I els altres 10.000 seran invertits per a guarderies, escoles públiques i equipaments esportius. El pla Zapatero no ho contempla. A més l'estat assumeix part de les quotes de la seguretat social dels treballadors, incrementa els ajuts als pares amb fills i eleva dels 7.600 als 8.000 la quantitat mínima contributiva.

No se si les mesures de Merkel són millors que las de Zapatero. I tampoc se si seran efectives per dinamitzar la economia Alemanya, però el que tinc clar és que les mesures de la primera ministra tindran afectació directa a la butxaca de molts alemanys. Un fet que a casa nostra encara ha de passar tot i haver-nos gastat 5000 milions més.

Ah i finalment!! Si vol ajudar a la fam només ha d'anar qualsevol tarda a Càritas i prendre nota. Han doblat el nombre de persones que els demana ajut en només 3 mesos. Es troben desbordats i els mitjans no els arriben per a res més. Potser aquests mil milions seria bo invertir-los en aquesta realitat, també social, també necessitada i també solidària.

I que em personin aquells que se sentin ferits.

26 de gener 2009

Un telèfon emprenyador

Mira que hi ha llocs per posar la cabina!!
Vinga doncs al mig del carrer perquè tothom se la trobi.
Incompetència telefònica!!

Ens estan ocultant informació de les ventades!!!!

De les ventades que hi ha hagut aquest cap de setmana i de si es va avisar o no amb prou temps se n'està parlant molt aquests dies. M'ha sorprès aquest matí la trucada al programa de Dani Ramírez, l'home del temps. En mig d'una xerrada prou aclaridora sobre la incidència que han tingut els cops d'aire a la nostra comarca, m'ha expressat el seu neguit sobre les pressions que sovint reben els homes del temps per part de determinats sectors: "Dijous al vespre ja comentàvem, amb alguns companys, que la recomanació que hauríem de fer era que la gent no anés al Pirineu al cap de setmana. I que les estacions no obrissin per no posar en perill als esquiadors. No ho vem fer perquè ens haguessin demanat el coll. Però avui s'ha de dir que nosaltres ho sabíem I que les pròpies estacions també ho sabien i que tot i això algunes han obert, i que estan amagant informació. Com van córrer a Vaqueira a evacuar als esquiadors o sobre el teleesquí que l'aire ha tirat a la Molina. A la Molina hi ha hagut una punta d'aire de 216 quilòmetres per hora i tot això s'està amagant".

M'ha faltat temps per sortir de l'estudi quan he acabat i m'he posat a comprovar tot el que m'ha dit. Doncs es veritat. Parlant amb meteoròlegs del Pirineu m'han confirmat que ells, personalment, ja havien alertat del risc d'aquestes ventades als propis responsables d'estació d'esquí. Però he anat més enllà i he trucat a la responsable de comunicació de la Molina. He pogut comprovar l'intent d'ocultar la realitat. He hagut de preguntar en vàries ocasions si és veritat que ha caigut un teleesquí pel vent. Finalment m'han reconegut que si, sense voler dir-me en quina pista ni amb quina importància, i ràpidament però han volgut puntualitzar que això no era important que el veritablement important era que no havien pogut obrir la estació diumenge per manca de llum.

Em sembla grotesc tot això que he anat descobrint i d'una gravetat infinita. Ocultar informació pel benefici propi és immoral, però fer-ho posant en risc la vida d'algú és indecent i hauria de ser castigat amb presó. Ara segur que surten els responsables de les estacions amb cara de bons dient que com a algú se li pot passar pel cap que ells posin en perill voluntàriament la vida de cap persona. Doncs miri si se'ns passa pel cap perquè tenim prou arguments i proves per pensar-ho i perquè sabem que la temporada és molt curta les inversions molt importants i cal no perdre pistonada cap dia si es vol tenir una conta de resultats positiva a final de temporada.

Trist però real.

23 de gener 2009

Seguim fent el panoli amb les carreteres!!

Ahir dijous el Conseller Nadal presentava al Departament de Política Territorial i Obres Públiques "El Llibre d'Estil de les carreteres Catalanes". Certament no he tingut accés a la seva totalitat però si al breu resum que ens van donar com a dossier als periodistes.

El primer que cal diré s que és encoratjador veure com l'administració pren part en la sinistralitat a les carreteres i intenta vetllar per la seva millora. Un fet que fins ara no s'havia produït.

El problema és que, un cop llegit aquest extracte, a un se li queden els pels de punta, els ulls com a taronges i la panxa regirada.

En un país on hi ha 275 punts negres a les carreteres, 10 dels quals greus. Distribuïts 188 a Barcelona, 37 a Girona, 11 a Lleida i 30 a Tarragona, segons el darrer estudi elaborat pel RACC i encarregat pel propi govern Català. On els motoristes és mobilitzen setmana si, setmana també demanant més seguretat i millors condicions a la zarza viaria, el Conseller presenta un estudi on es contempla la substitució de les valles de metall per unes de fusta en els paratges amb alt valor paisatgístic, o es plantegen si cal posar ratlles verticals o horitzontals en els murs de contenció propers a les vies.

El pitjor però és el que s'ha obviat. Novament una administració, en aquest cas la Generalitat, presenta unes pautes amb les que tractar, mantenir i senyalitzar una carretera, i novament torna a deixar a no cercar l'acord amb la resta d'administracions amb carreteres a Catalunya.

¿Quan entendran que el més important no són les valles de fusta o las de ferro, els estops amb triangle o escrit, o si un terreny és més alt o més baix sinó que el que importa és que sigui quina sigui la carretera el que hi circula trobi els mateixos criteris de manteniment i senyalització, que no hi hagi criteris diferents alhora de senyalitzar una corba si es una carretera de la Diputació o si és de la Generalitat.? Tant difícil és?

Cada administració utilitza criteris diferents alhora de dissenyar la seva via i això, encara que no ho reconeguin, acaba desorienten als conductors. Crec que seria més interessant buscar el consens que intentar aconseguir portades presentant estudis absurds que costen diners i que ni tant sols rosen el moll de l'os

19 de gener 2009

Menus cada cop més barats


El camí invers. Preus cada cop més barats
Un exèmple el preu de molts menus que han baixat fins 2€ el seu preu
En temps de crisi els sos es fan centimet a centimet

Alerta amb el preu del carburant!!

Des que els ajuntaments i les administracions públiques van aplicar l'IPC interanual per calcular la pujada d'impostos, aquest no ha fet mes que baixar.

Com cada any els ajuntaments es fixen amb l'IPC que hi ha entre setembre d'un any i setembre de l'altre, per fixar els augments d'impostos. Enguany la pujada ha estat de les més altes que es recorden. Segons els analistes per l'alt preu que tenia el petroli acabat l'estiu del 2008. Des que aquests barems van quedar fixats el preu del cru no ha fet més que baixar. Fins el punt que, a desembre de 2008, el preu per litre era el mateix que a l'any 2003.


El problema rau que l'augment de les pensions i els sous dels funcionaris no es calcula amb l'IPC de setembre sinó amb el de desembre i aquest, a l'acavar l'any, estava en l'1'5%, es a dir, 3 punts menys que la pujada d'impostos. Per aquest motiu quan les administracions diuen que no han apujat els impostor tècnicament tenen raó, però el contribuent percep que paga més ara que no pas abans.


El fet, que m'ha impulsat a escriure aquest post, és que des que ha començat l'any, el preu del litre de combustible, altre cop, no ha fet mes que pujar. Vam començar l'any pagant la benzina 95 a 0,83 i només 2 setmanes més tard ja es troba a 0,90. 7 cèntims per litre.


Cal que estiguem atents a la evolució del preu per litre, perquè molt em temo que pujarà i tornarà a disparar l'IPC en els primers mesos d'aquest 2009. De manera que s'hagi aconseguit pujar els impostos i el cost de la vida molt per sobre de les revisions dels salaris, aplicant una inflació falsa i aconseguint reduir i limitar la capacitat adquisitiva dels ciutadans.


Algú pensarà que aquest raonament, per definició, és mal pensat. Només una dada: el 60% del que costa un litre de carburant són impostor. tenen o no incidència els governs sobre el preu per litre de benzina?

Un milió d'Euros en uns mitjans que no veu ningú

El milió d'euros invertit per l'Ajuntament de Mataró a Mataró Audiovisual durant l'any 2008 no han servit per situar els mitjans de comunicació públics en la llista dels mes seguits.

Dos anys i mig desprès de la inauguració de Mataró Ràdio aquesta ni apareix en la llista dels mitjans utilitzats pels ciutadans per saber el que passa a la ciutat. Segons una enquesta elaborada pel propi ajuntament els més seguits són la web privada Capgrós (38,6), el canal privat de televisió Televisió de Mataró (29,6%), la revista Tot Mataró (27,6%), el butlletí municipal de Mataró (20,9%), El Punt (9,3%) i la web de l'ajuntament (5%). La Ràdio no apareix en aquest rànquing.

Un cas similar és el del canàl públic de televisió TdT MaresmeDigital TV. Un 42% dels enquestats afirmen no conèixer la seva existència, el 39,8% el conéix pero mai l'ha vist i només un 18% l'ha vist alguna vegada. Els Canals de televisió més vistos a la capital del Maresme són TV3 (48,5%) Antena 3 (25,8%) i Tele 5 (25%).

El pressupost de Mataró Audiovisual per aquest passat 2008 va ser de 1.059.856,54€. A més cada cop és més llarga la llista d'ajuntaments que han decidit retirar-se del projecte. El darrer ha estat Canet de Mar. Però no és l'únic. Desprès que Argentona s'hagi mantingut sense pagar ni un euro, ara és Premià de Dalt qui vol en baixar del carro.


Tot aquest desfici ja l'avançada en un apunt de blog l'any 2006. Feu-li una lectura si us interessa:


El Conseller Huguet nega que hagi reduit els ajuts al comerç

El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet, ha desmentit avui les acusacions fetes pel recentment dimitit Secretari General de Comerç Emili Valero, negant que el seu departament hagi reduit en un 40% els ajuts al petit comerç de Catalunya.

Segons el Conseller “el que hi ha hagut és un canvi de partides de subencions cap a crèdit i no només no hem reduit els ajuts sinó que els hem pujat”. A més ha garantit no disminuir cap ajut als privats i ha volgut tranquilitzar al món del comerç afirmant que “si hi ha projecte hi haurà linea de subenció”.

Amb aquestes declaracions Huguet ha respost els arguments fets públics per l’ex Director General de Comerç Emili Valero, dimitit el passat 23 de desembre, on es justificava afirmant que "la retallada de més d'un 43% del pressupost de les ajudes destinades al Comerç de Catalunya fa inviable, al meu entendre, dur a terme les actuacions que el sector requereix per a poder superar la greu crisi econòmica que estem patint".

El Conseller Huguet a fet aquestes declaracions en el transcurs d’una visita a Arenys de Mar on, a més de visitar dues indústries i el mercat municipal, ha fet una visita al Restaurant Hispània i posteriorment ha programat un dinar, de dues hores, al Restaurant Portinyol conegut per la seva àmplia i extensa carta de marisc. En definitiva han estat sis hores de visita, dues i mitja de les quals en aquests dos restaurants, on el Conseller ha aprofitat per promocionar les iniciatives turístiques de la zona.

15 de gener 2009

El carrer i l'incivisme, cosa de tots


Utilitzar la via pública com si fos únicament nostra.
Abandonar tot tipus de brossa i malmetre allò que és de tots.
Una forma massa estesa d'incivisme

El miserable món del futbol modest

Han passat prou dies des que jugadors del Bada Bing van agredir als del Rosario Central per poder prendre perspectiva i mirar-se els fets des de la distància.

El que ha passat a la Tercera catalana aquest cap de setmana és només una mostra més de que el futbol modest és una casa de putes absoluta on tots som responsables.

Primer la Federació. Que permet que es juguin partits de futbol sense cap mena de garantia de seguretat per ningú, ni jugadors ni àrbitres. Que lluny de vetllar que els monitors, entrenadors i responsables mantinguin una actitud educacional envers l'esport, es desentenen de tot el que passa als camps de futbol els caps de setmana. Que permeten a una colla de delinqüents tinguin atemorida tota una categoria i només actuen quan els mitjans de comunicació fan portades amb la noticia.

Segon els clubs: En molts cassos dirigits des de la barra d'un bar per individus que el mes rodó que han vist és el cul d'un got de whisky i que no tenen cap interès en la promoció de l'esport. Redueixen el seu objectiu a jugar el diumenge i guanyar. Amb un nivell intel.lectual tant reduït que davant la por de que agredeixin als seus jugadors, enlloc de trucar a la policia, els envien un correu electrònic a un mail equivocat com va passar diumenge. Presidents i directius que gestionen més amb els seus collons que no pas amb el seu cervell.

Tercer els monitors i entrenadors: En alguns cassos tècnics frustrats de categories superiors que fan pagar la seva frustració a infants que, habitualment, no tenen cap altre interès que divertir-se i passar-s'ho bé. "Pàjarus" que tracten als nens com si fossin Messis en potència i els imposen una disciplina militar absolutament absurda i inadecuada en qualsevol etapa formativa.

Quart els pares: Els uns per permetre que els seus fills passin un sol minut en un entorn com aquest i en molts cassos per ser part activa d'aquest circ de despropòsits promovent els impulsos més baixos a crits des de la graderia. Mátalo, que no te regatee o metele en la pierna, són algunes de les educatives frases que molts pares criden als seus fills des de la seva localitat cada cap de setmana.

El que va passar diumenge és el resultat d'una situació general tant lamentable que difícilment sabria trobar per on començar a redreçar-ho.

Ah i també d'aquesta colla de mal nascuts que és creuen pertànyer a una raça superior i que es permeten el luxe d'atonyinar i crear la por allà on van. Fa molt temps que haurien d'estar a la garjola. Per sempre.

14 de gener 2009

Pressupostos per enfilar-s'hi


Accessibles per als baixos, per als alts. Per als coixos, per als que no ho són. Per als calbs, per als melenes. Per als joves, per als vells. Per als empresaris, per als particulars...
I econòmics?
Són econòmics els pressupostos?

Les armes israelianes que maten palestins són espanyoles

Se que no m'hauria d'estranyar però no deixa de sorprendre'm que dades com las que ara us explicaré tinguin escàs ressò a la premsa generalista.

Espanya va exportar a Israel durant el primer semestre de l'any 2008 armes per valor de 1.551.933€. La pràctica totalitat, el 94,13%, tenia com a destinatari les forces armades de l'estat Hebreu.

En concret Espanya va vendre armes armes de canó de ànima llisa amb un calibre inferior a 20 mil·límetres" definició que inclou, entre altres, fusells, pistoles, metralladores, silenciadors, carregadors i visors per un valor de 91.045 euros. La resta, 1.460.888€, va ser material denominat "equips de formació d'imatge o de contramesura": càmeres, equips de formació d'imatges d'infraroigs i tèrmiques, i també equips sensors d'imatge per radar utilitzats per a la localització nocturna d'objectius.

Aquestes Xifres suposen un augment considerable en l'exportació de material bel.lic a Israel. De fet Espanya va vendre més material durant els primers sis mesos del 2008 que en tot l'any 2007.

Aquestes dades es desprenen de l'informe sobre el control de comerç exterior de material de defensa i de doble ús remès recentment al Congrés dels Diputats pel ministeri d'Indústria.

Dades objectives: Espanya és un dels principals països de fabricació d'armes lleugeres del món. Espanya es troba, també, entre els països europeus productors de mines antipersona. Cada minut es fabriquen 5 mines antipersona.Una mina pot arribar a costar 0,40€ (250 ptes). Les empreses Espanyoles productores de mines antipersona són nombroses: Bressel, Explosivos Alaveses, Explosivos de Burgos, Fabricaciones Extremeñas y Unión Española de Explosivos, CASA, Bazán, Santa Bárbara, Instalaza, Inisel, ENOSA, Esperanza y Cia, SAPA o Star.

Una de les principals empreses fabricants de tecnologia militar, Indra, va ser patrocinadora del Fòrum de les Cultures 2004.

En definitiva que la hipocresia que hi ha respecte la guerra al nostre país és important. Començant pels mitjans de comunicació que són els primers de no voler fer públiques dades com aquestes.

No m'hauria de sorprendre però no deixa d'indignar-me.

13 de gener 2009

Mes que velocitat variable sentit comú en definir-la

Punt kilomètric 657,1 de la N-II
Cal adequar la velocitat a la categoria de la carretera.
Si és una Nacional cal que se circuli a velocitat de Nacional.
Si no que deixi de ser-ho

Aliments enlloc de merdes de gos

L'Ajuntament de Pallejà s'ha vist en la necessitat de fer un avís a la població desprès de veure com, el darrer trimestre del 2008, el consum de bosses per recollir els excrements de gos augmentava en un 35%, de les 10.000 a les 15.000. Sorpresos per la sobtada conscienciació ciutadana i desprès de comprovar que la salubritat dels carrers pel que fa aquest aspecte, és exactament la mateixa que abans, es van posar a investigar el motiu de tant sobtat augment del consum de bosses.

Sembla que’ls ciutadans i ciutadanes de Pallejà, han descobert la utilitat que tenen aquestes bosses a l'hora de congelar racions individuals de menjar i, com que són gratis, s'han llençat desaforadament a la recerca d'aquests elements plàstics per conservar els aliments. Un cop constatada la realitat l'ajuntament els ha recordat que aquest no és l'ús pel que van ser fabricades i que no tenen garantia sanitària.

No es d'estranyar la curiosa reacció dels veïns de Pallejà. Vivim en una societat garantista, es a dir, tot està garantit: Que'ls aliments són sans, que l'aigua és bona per al consum, que tot allò que està al nostre abast ha estat estudiat i revisat per mil i un experts que garanteixen que no ens pot fer mal, que les joguines dels nostres fills són segures fins hi tot si els pares no hi són presents.... Només cal mirar els prospectes dels medicaments. Si llegim detingudament les reaccions i les contraindicacions ens adonarem que sent rigorosos els riscos que assumim i el nombre dels que no poden consumir determinat fàrmac és molt elevat. Societat garantista.

No crec que elevar la seguretat i la protecció a uns nivells tant elevats sigui positiu. Crec que cal mantenir en alerta la capacitat d'anàlisi i el sentit crític de la societat. No pot ser que la mama administració vetlli per nosaltres en tots i cada un dels aspectes de la nostra vida perquè quan algun d'aquests mecanismes de control falla, el mal és difícilment reparable.

El que ha passat a Pallejà és una conseqüència més d'aquesta societat acostumada a que tot estigui bé i res suposi un perill. Estic segur que a cap dels veïns que utilitza les bosses de recollir merda de gos per congelar se li ha passat pel cap que, les que si serveixen per aquest fet passin mil i un controls de fabricació i seguretat. Que han estat manipulades de manera que no rebin cap contaminació. Que fins-hi tot la seva composició no és arbitrària.... En definitiva que en masses ocasions tendim a pensar que tot val per tot i que si no és així ens ho diran amb lletres ben grans.

Cal recuperar la capacitat d'anàlisi i el sentit crític en la nostra vida quotidiana.
Font: Diari Avui

El Conseller Huguet va a Arenys.... de restaurants

Pràcticament la meitat de la visita que els Conseller Huguet te previst fer aquest divendres a Arenys de Mar, se la passarà menjant.

Tal i com ha fet públic el Departament d'Innovació Universitat i Empresa, aquest proper divendres 16 de gener el Conseller Josep Huguet te previst visitar Arenys de Mar.

Segons el pla de visita, l'Hora d'arribada està prevista a les 9,45 per visitar l'empresa tèxtil Aretex. A les 11.00 visitarà el Restaurant Hispània, durant 30 minuts. 11,35 Mercat Municipal, 11,50 Ajuntament. 12,35 Drassanes Arenys i a les 14.00 i fins les 16.00 està previst el Dinar al Restaurant Portinyol.

En total sis hores de visita 2 hores i mitja de les quals se les passarà en dos reconeguts restaurants de la zona famosos per les seves exquisideses gastronòmiques, un, i per la seva àmplia carta de marisc, l'altre.

Es dona la circumstància que Arenys de Mar es troba en ple desenvolupament d'una nova zona industrial, Vall de Gata Ponent, continuació de la existent, Vall de Gata Draper, on a priori, el Conseller d'Empresa, no hi te previst anar-hi.

12 de gener 2009

Imatge d'un país mediterrani


Desprès de molts dies amb pluja només cal un raig de sol per sortir a gaudir de les terrasses.
Ni que faci fred.

Un interès molt interessat.

6,5% d'interes és el que hauran de pagar aquells "emprenedors" que demanin un crèdit a La Caixa, per finançar el seu projecte.

Aquest és l'acord que han signat aquest matí el Consell Comarcal del Maresme i la entitat creditícia que, a través de la empresa del seu grup Microbank, farà efectius els ajuts.

A més, aquells que vulguin accedir a aquests "crèdits a baix interès", ho hauran de fer a través del Maresme Centre de Negocis, un ens depenent del Consell Comarcal, que haurà d'aprovar, prèviament el pla d'empresa i que s'encarregarà, no només d'avalar el projecte sinó de fer un seguiment del mateix.

La iniciativa va encaminada a persones que'ls seus recursos siguin limitats i necessitin un ajut econòmic per posar en marxa la seva empresa. El crèdit te un límit de 15.000€ i s'haurà de retornar en, com a molt, 5 anys.

Actualment moltes entitats bancàries estan facilitant crèdits al 5,25 i 5,50% d'interès. Es a dir un punt per sota de les facilitats acordades entre Microbank i el Consell Comarcal del Maresme.

Vergonyosa informació sobre les nevades

Ja hi tornem a ser. Crec que el primer que haig de fer es desitjar-vos bon any, i el segon justificar l'empobriment de posts. Bé, ha estat una qüestió d'excés de treball que ja ha finalitzat. Per tant tornem, altre cop a la carretera. Tinc una pila de coses per explicar-vos però d'entre totes elles, i per anar resumint els dies d'absència, em quedo amb la que vaig viure la tarda del dia de Sant Esteve.

Si recordeu, va ser l dia de la primera nevada a Catalunya. Jo aquell dia vaig treballar tot el matí. Directe de 7 del matí a 2 de la tarda. Recordo amb claredat meridiana com des de la ràdio ens vam passar les 7 hores trucant al servei d'emergències de Catalunya intentant recopilar dades sobre l'arribada de les nevades que mantenien activat el pla neucat. Recordo com 3 cops cada hora intentàvem contactar amb emergències i amb el servei Català de Trànsit per oferir informació als nostres oients. No hi va haver manera. No treballaven. Finalment als vols de les 12 vaig decidir trucar al Servicio Nacional de Meteorología, a Madrid, on no era festa i des d'allà ens van fer una aproximació a la realitat meteorològica catalana.

Quina va ser la meva sorpresa quan el dia 26, havent dinat, veig sortir el Conseller Saura per televisió recomanant als catalans que no surtin a les carreteres i recomanant-los escoltar els mitjans de comunicació per mantenir-se informats. Oh sorpresa!!! I qui informa als mitjans de comunicació? El que va passar desprès ho coneixem tots. Carreteres col·lapsades, cotxes atrapats, màquines de sal que no podien arribar al lloc del gel i un desgavell infraestructural important.

És molt graciós veure com els Consellers incompetents s'aprofiten dels dies de pocs mitjans camuflant la seva inutilitat en la ignorància dels ciutadans. El dia de Sant Esteve al matí no hi havia ningú al servei d'emergències de Catalunya que informes als mitjans. El dia de Sant Esteve, ja se sabia que nevaria i ningú va preveure que caldria prendre mesures extraordinàries. El dia de Sant Esteve a aquest país no va passar res mes greu perquè tots érem a casa menjant canalons i celebrant els torrons i sortir per la tele recomanant seguir un servei que saps que no estas donant és tenir molta barra.

L'únic consol que em queda es veure com van aprendre i amb les nevades del dia de reis no van cometre els mateixos errors. El dia 6 des d'emergències si ens van respondre. Aveure que dura l'eficiència.