Una Sala de Plens poc ecològica

Imatge de la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Una observació:

Per quan les bombetes de baix consum?

Ara que n'hi ha 6 de foses potser és un bon moment per fer el canvi.

Trist resultat de la presència del morrut

Maleit el dia en que aquest escarabat va arribar a casa nostra

Bombetes de baix consum perilloses

Un estudi de l'Agència de Protecció de Salut Britànica ha alertat del perill que tenen per la salud algunes bombetes de baix consum. Segons conclou aquest estudi, els riscos més immediats són cremades a la pell molt semblants a las que produeix el sol a l'estiu. Però l'estudi va mes enllà i alerta que les llargues exposicions al llum d'aquestes bombetes pot augmentar el risc de patir càncer.

Les bombetes més potencialment perilloses són les compactes de baix consum, i que no estan recobertes per cap material com pugui ser vidre. Aquestes bombetes, segons ha determinat l'Agència de Salut, emeten nivells de radiació ultraviolat superiors als permesos. Les emissions a 2 centímetres de la llum són semblants als que emet el sol en ple estiu. Des de l'Agència s'ha recomanat als consumidors que es desfacin d'aquest tipus de bombetes i que, en cap, cas siguin usades per activitats a menys de 30 centímetres. Especialment estudiants que estudien amb el flexo, fabricants de joieria, rellotgers o cosidors.

Aquest estudi ha estat recollit per la Federació d'Associacions de Consumidors, (FACUA), i tramés al Ministeri de Sanitat Espanyol perquè informi als consumidors d'aquests resultats .

Algú n'ha vist alguna cosa? No hi ha res pitjor que la opacitat. I més quan el que s'intenta amagar te una afectació directa sobre la salut de la gent. No estic afirmant que l'estudi britànic sigui concloent, que ho és, el que procuro és garantir l'accés al ciutadà a la informació i massa sovint és l'administració la que menys el facilita. Els periodistes sovint ens afartem de rebre trucades o correus dels polítics intentant condicionar la nostra feina. Veiem com individus que no són professionals, ocupen serveis de premsa. Com l'administració intenta manipular la voluntat dels ciutadans coartant la informació que aquests reben. És un fet que passa a tots nivells.

Ja està bé de prioritzar els interessos d'uns pocs per sobre del criteri de la majoria. Si les bombetes són perilloses s'ha de dir. I si cal substituir les velles també s'ha de dir. Donar al ciutadà la oportunitat de decidir si les canvia totes o només aquelles, que per la seva ubicació, no li representen cap perill. Només que en canvii una haurem guanyat tots. De l'altra forma l'única cosa que haurem aconseguit és que, quan tothom sàpiga que són perilloses, no tornin a confiar mai més amb el polític ¿Oi que això no agrada?

Doncs apliquem el mateix raonament en tots les coses de la vida. Els ciutadans som adults i sabem pensar per nosaltres solets i quan algú és un mentider manipulador, tard o d'hora se l'acaba enganxant.

Ah, per cert, les bombetes incandescents han de desaparèixer abans de tres anys.

Cartell per a la convivència

De vegades al racó mes amagat d'alguna plaça, descobreixes els millors desitjos.

Bosses de plàstic 2. L'agraïment

Vull fer un agraïment públic a la Lola. Aquest matí parlàvem a la ràdio sobre l'encert de fer desaparèixer les bosses de plàstic i el preu pel medi ambient que tenen aquests productes.

De sobte els companys m'han fet passar la Lola una oient, jubilada, que ha vingut a portar-me uns estris que fa ella amb les bosses del supermercat. Talla les bosses i les fa cintes. Desprès agafa una agulla de punt i teixeix fundes pel mòbil, cistelles per les pinces d'estendre, bosses per anar a la compra...

Aquesta de la fotografia està feta amb bosses del Caprabo.

He quedat amb ella que aquest protector pel paquet de tabac li faré arribar al Departament de Mediambient perquè en prenguin nota.

Gràcies Lola. Això si que reutilitzar de debò!!!

Agafem el plàstic per les nances

Sembla que la proposta de la Generalitat de prohibir les bosses de plàstic és donin gratuïtament va de de bo. Ja han passat 5 dies des que es va fer pública la proposta i de moment ningú ha obert boca.

Doncs bé. Seria bo recordar que, fins fa 5 dies, era la pròpia Generalitat la que, mitjançant del seu Departament de Comerç i Consum, subvencionava als Gremis Comercials, part del cost de "l'autopromoció". Per a molts d'aquests eixos, precisament, la fabricació de bosses de plàstic amb la marca o el logo corresponent.

Però això, penso, no és el més important. Aquí, novament, hi ha un problema "d'anem a cruixir als ciutadans". D'aquí a quatre dies serà reis, i aquells que tenim nens, tornarem a enfrontar-nos, com cada any, a sacs i sacs d'emboltoris de joguines. Caixes de cartró, elements plàstics fixadors, bosses per a cada un dels complements, filferros per fixar la joguina i que no es bellugui, papers i cartrons decoradors, d'altres per fer més atractiu l'estri, en definitiva, quilos i quilos de papers, caixes, plàstics, cartrons i demès productes que s'apilen en un racó de casa esperant que passi el dia per baixar-los al contenidor. El 90% del tot innecessaris.

Quants elements plàstics acompanyen un Donut ? Pel cap baix dos : La bossa que l'embolcalla i la base que el subjecte.

Quants elements acompanyen dos bistecs de carn? Pel cap baix tres: La safata de porex, els plàstic que’ls embolcalla i el paper secant que hi ha a la safata per empapar la sang.

Quants elements acompanyen 6 llaunes de refresc? Dos tipus diferents. Les llaunes pròpiament, i les argolles de plàstic que les mantenen unides i que tant mal fan al medi marí quan les tortugues, per exemple, les confonen amb meduses i se les mengen.

I així podríem seguir. Trobo tremendament injust que es torni, altre cop, a responsabilitzar al ciutadà de que les empreses, per fer màrqueting i vendre més, ens omplin de plàstics innecessaris. Posats a començar la caça de les bosses es podria haver fet precisament per aquells que més en malgasten. Els industrials. I deixar d'una vegada als ciutadans que ja estem fins als collons que pagar cada cop que l'administració vol fer alguna cosa.

Les depuradores són poc ecològiques a l'hivern

La pesca serà una de les activitats econòmiques que desapareixerà de Catalunya si no ho remediem. I ho farà perquè, primer, els propis pescadors se l'han carregada. I desprès perquè socialment hem implantat uns hàbits que han afectat directament l'art artesanal de la pesca.

Avui, novament, el sector de la pesca ha tornat a demanar la racionalització de les depuradores que s'estan instal.lant a la costa catalana. Ja fa un parell d'anys que denuncien que part de la crisi pesquera la produeix el funcionament de les depuradores d'aigües residuals.

Com es sabut, les agües brutes de les clavegueres que provenen dels nostres vàters, són aigües riques en proteïnes que, un cop al mar, es descomponen diluint-se en l'aigua i incorporant-se a la cadena tròfica en forma de planton o fitoplanton que mengen determinades especies de peixos. Si les aigües es depuren tots aquests nutrients no arriben al mar i empobreixen les aigües costaneres.

Un altre aport natural de nutrients eren els rials i les rieres on, a més de les aigües residuals, hi anaven a parar tot tipus de restes orgàniques naturals que la pròpia natura elimina. Quan aquestes rieres baixaven amb les pluges aquests nutrients també s'incorporaven a la cadena tròfica. Ara resulta que molts d'aquests rials s'han urbanitzat i les seves aigües s'han derivat als claveguerams que van a parar a les depuradores. Per tant tampoc hi ha aport per aquest costat.

Als pescadors ja els sembla bé que es depurin les aigües industrials. A ells tampoc els van bé les aigües contaminades. Fins-hi tot comprenen que'ls interessos turístics són fonamentals i accepten que les aigües residuals es depurin durant els mesos d'estiu. El que no entenen és la raó que fa funcionar les depuradores durant els mesos d'hivern, quan el turisme de platja es inexistent.

La psicologia humana és molt complicada. Més ho és l'administrativa. Tenim una tendència natural a anar d'una banda a l'altra sense trobar un equilibri tant necessari en cassos com aquest.

Ecologista vol dir vetllar pel mediambient. Intervenir en processos naturals com aquest no en té res d'ecologista.

Al meu país la pluja no sap ploure

Si algú ha posat mai en dubte l'ascendència que, sobre totes les coses, te la Mare de Deu de Montserrat, ara te una bona oportunitat per desdir-se'n.

Des que el passat 3 d'abril el Conseller de Mediambient es va encomanar a la Moreneta perquè plogués els registres publiomètrics no han fet més que superar les mitjanes en la majoria dels mesos. Segons dades del Ministerio de Medioambiente, a l'Ebre, al més de Maig, cau una mitjana de 66,9 litres. Aquest passat 185. Al Pirineu 64, aquest maig 112,7. Aquest mes de setembre, l'escreix es va tornar a produir. A l'Ebre plouen 36,6 l/m2 i en van caure 43,8. I al Pirineu s'esperaven 38,1 i vem rebre 45,7.

Posar en mans de la divina providència la política hidrològica sembla ser la decisió més encertada. Més quan veus que, des que es va resoldre el greu problema de sequera que vem viure en aquest país, amb prou feines s'ha fet cap actuació per evitar repetir l'episodi. La dessaladora del besos segueix construint-se però amb uns plaços d'entrega encara incerts. Les polèmiques interconnexions de xarxes estan aturades i les possibles actuacions per dotar de més recursos als municipis semblen estar, novament, tancades a un calaix.

Avui mateix alcaldes de l'alt Empordà han tornat a demanar a la Generalitat solucions immediates per resoldre les restriccions d'aigua que estan patint les poblacions que depenen dels pantans de la conca de La Muga. Cap dels aiguats que han caigut aquestes darreres setmanes els ha alleugerit la important sequera que pateixen.

Quan fa uns mesos les poblacions de fora de Barcelona es queixaven del tracte de favor que es donava a la ciutat es queixaven, precisament, de situacions com aquesta. Ara Barcelona ja te el problema resolt i per tant ja no és una emergència nacional i per tant ja no cal córrer. Encara que hi hagi poblacions que, en plena tardor, estiguin patint restriccions.

Aquest no és un problema dels ciutadans. Els Barcelonins en això no tenen cap culpa. Aquesta, recau tota sobre els polítics que, molt sovint, tracten els problemes numèricament. Si afecten a molts són importants, si afecten a pocs no ho són tant. Aquest és precisament el tracte discriminatori del que es queixen totes les poblacions que no són Barcelona. Veuen com els seus problemes mai seran importants encara que paguin els mateixos impostos i tinguin, a priori, els mateixos drets que la gran ciutat.