Propostes en matèria de gestió del Trànsit

Demà divendres el RACC te previst presentar l'informe EURONRAP d'enguany. Previsiblement tronarem a parlar de trams perillosos, males senyalitzacions, alt index de sinistralitat dels motoristes i distraccions i alcoholèmies com a principal causa d'accidents. Novament parlarem dels ciclistes, els vianants i tot

s els agents que participen en l'entramat anomenat trànsit.

Abans de la publicació de l'informe i, sobre tot, abans que'l futur president de la Generalitat desvetlli qui serà el proper Conseller de Política Territorial, encarregat de carr

eteres, ports i trens, (entre d'altres coses), i qui serà el nou director General de Trànsit. M'agradaria donar 4 pinzellades, modestes, de quins són, al meu enten

dre algunes de les feines importants

que s'haurien de comenta a resoldre en aquesta propera legislatura:

1. Coordinació entre les diferents administracions titulars de carreteres alhora de senyalitzar i mantenir una via. Aquesta hauria de ser una mesura a nivell Europeu però si ni aquí som capaços de posar-nos d'accord imagineu-vos a nivell d'Europa. No pot ser que cada administració mantingui, i senyalitzi de manera diferent una circumstància viària. Això crea desorientació i desinformació al conductor.

2. Reglamentació dels ciclistes. Es evident i Aixa ho considera la pròpia administració, que la bicicleta és un vehicle utilitzat per transport i oci indistintament. Per tant si és un vehicle s'ha de definir la seva conducta. S'ha de definir la seva utilització i se l'ha de tractar amb igualtat a la resta. Per tant no hauria de poder circular per qualsevol via de comunicació un vehicle que no estigués matriculat. Que el seu conductor anés degudament documentat i que dues la preceptiva assegurança d'accid

ent. Apartir d'aquí, crec que s'ha de fer algunes pr

oves pilots en petites carreteres de convivència entre bicicleta i la resta de vehicles. Però s'ha d'ordenar ineludiblement, la circulació d'aquests vehicles per poblacions i carreteres.

3. S'ha d'estudiar la possibilitat que la distribució de mercaderies pel país, la gran distribució, surti, tant com es pugui, de les carreteres i s'incorpori al tràfic ferroviari. Les nits han d'utilitzar-se per fer servir línies ja existents i s'han de crear petites plataformes estratègiques d'intercanvi de mercaderies per tot el país. Estudiar la possibilitat que'l transport pesat es faci de nit, si cal bonificant les autopistes.

4. Planificar la construcció de noves línies de transport de mercaderies i persones amb vehicles sobre vies. No trens. Qui sap si adaptar el tramvia de Barcelona a trajectes interurbans de Catalunya. Per exemple: recuperar l'antiga via de tren, ja desapareguda, Manresa-Berga i ampliar-la fins a La Pobla de l'Illet amb aquest nou transpor

t.... I moltes més línies.

5. Estudiar la utilització de transport fluvial de mercaderies per la costa catalana

Bé podríem seguir. Són només propostes, n'hi ha més, però ja les anirem explicant, si és oportú al llarg de les properes setmanes.

Policromia automobilística

D'un temps ençà sembla que'ls colors de moda als cotxes ja no són els negres i els grisos. Poc a poc guanyen terreny colors vius i alegres que animen els carrers i fan més atractives les voreres. Benvinguts siguin.

El Canoblog arriba al Parlament de Catalunya

Una proposta sortida de d'aquest modest espai de reflexió va ser debatuda dimecres passat a la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques del Parlament de Catalunya. Ha estat el diputat per la comarca del Maresme de CiU Benet Maimí, qui ha recollit la proposta de coordinar el manteniment i la senyalització de les carreteres catalanes entre les diferents administracions que tenen vies de comunicació a casa nostra.

Altra cosa és l'èxit, inicial, que ha tingut la proposta que, desprès de ser debatuda, en la votació, va ser refusada pels vots encontre dels tres grups de govern. No està tot perdut, però. Va ser el propi Conseller Nadal el que va valorar la proposta com a interessant i el que es va comprometre a passar-la a un grup de treball, que ja existeix, GT-32 es diu, i que precisament s'encarrega de supervisar el manteniment i la senyalització de les carreteres. Així doncs hauré de fer un seguiment d'aquest grup per saber com valoren la proposta.

No cal dir que per a mi és motiu d'orgull veure com algunes de les propostes que en aquest blog es fan desprès són recollides i treballades pels nostres representants. Crec que seria bo veure com fets com aquest es repeteixen més sovint. Al cap i a la fi ells, els polítics, estan per treballar al nostre servei i no tenen l'exclusivitat de les bones idees, les propostes imaginatives i les decisions encertades. De tant en tant els més modestos també l'encertem.

Per aquells que vulguin llegir la proposta us poso el link del post on proposava una millor coordinació.

http://jmcano.blogspot.com/2009/01/seguim-fent-el-panoli-amb-les.html

Seguim fent el panoli amb les carreteres!!

Ahir dijous el Conseller Nadal presentava al Departament de Política Territorial i Obres Públiques "El Llibre d'Estil de les carreteres Catalanes". Certament no he tingut accés a la seva totalitat però si al breu resum que ens van donar com a dossier als periodistes.

El primer que cal diré s que és encoratjador veure com l'administració pren part en la sinistralitat a les carreteres i intenta vetllar per la seva millora. Un fet que fins ara no s'havia produït.

El problema és que, un cop llegit aquest extracte, a un se li queden els pels de punta, els ulls com a taronges i la panxa regirada.

En un país on hi ha 275 punts negres a les carreteres, 10 dels quals greus. Distribuïts 188 a Barcelona, 37 a Girona, 11 a Lleida i 30 a Tarragona, segons el darrer estudi elaborat pel RACC i encarregat pel propi govern Català. On els motoristes és mobilitzen setmana si, setmana també demanant més seguretat i millors condicions a la zarza viaria, el Conseller presenta un estudi on es contempla la substitució de les valles de metall per unes de fusta en els paratges amb alt valor paisatgístic, o es plantegen si cal posar ratlles verticals o horitzontals en els murs de contenció propers a les vies.

El pitjor però és el que s'ha obviat. Novament una administració, en aquest cas la Generalitat, presenta unes pautes amb les que tractar, mantenir i senyalitzar una carretera, i novament torna a deixar a no cercar l'acord amb la resta d'administracions amb carreteres a Catalunya.

¿Quan entendran que el més important no són les valles de fusta o las de ferro, els estops amb triangle o escrit, o si un terreny és més alt o més baix sinó que el que importa és que sigui quina sigui la carretera el que hi circula trobi els mateixos criteris de manteniment i senyalització, que no hi hagi criteris diferents alhora de senyalitzar una corba si es una carretera de la Diputació o si és de la Generalitat.? Tant difícil és?

Cada administració utilitza criteris diferents alhora de dissenyar la seva via i això, encara que no ho reconeguin, acaba desorienten als conductors. Crec que seria més interessant buscar el consens que intentar aconseguir portades presentant estudis absurds que costen diners i que ni tant sols rosen el moll de l'os

Mes que velocitat variable sentit comú en definir-la

Punt kilomètric 657,1 de la N-II

Cal adequar la velocitat a la categoria de la carretera.

Si és una Nacional cal que se circuli a velocitat de Nacional.

Si no que deixi de ser-ho

Autopistes imaginatives

Proposo a Salvador Alemany com a candidat al premi a l'empresari de l'any. En una mostra més de creativitat imaginació i servei al país ha proposat ajustar els preus dels peatges a la utilització que se'n faci de la via.

El gran guru de les infraestructures catalanes, ha proposat que quan més demanda es faci d'una via, mes car sigui el seu peatge. Es a dir quan més congestionada estigui la infraestructura, més car serà utilitzar-la. La raó, segons el geni de la barrera, és crear un efecte disuassori. Que'ls conductors deixin d'utilitzar les autopistes en favor de les carreteres, per no col·lapsar-les. I com passa sempre, ha fonamentat la mesura amb l'argument: "Com fan en d'altres països del món".

Anem per aquest darrer punt. Quins països? Diem-los perquè en d'altres països del món, les autopistes són infraestructures pensades per la seguretat dels usuaris i no en expoliar-los les butchaques. En d'altres països del món a les adulteres se les dilapida. En d'altres països del món casar-te amb més d'una dona està ben vist. En d'altres països del món dir el que penses està prohibit. En d'altres paísos del món als lladres se'ls talla la ma. Quins països fan això que proposa? Així averiguarem per quin motiu, en quin context, amb quin èxit i amb quines infraestructures alternatives.

Una altra qüestió és saber ¿Desde quan la incompetència i el mal servei són mereixedors d'una major retribució? Una autopista és una via de comunicació ràpida. Si deixa de ser ràpida perd una de les seves característiques principals i per tant ja no és autopista i no es pot cobrar peatge. Aquest mag del Teletac ara proposa el contrari. Quan més mal servei, més deficient, més deplorable i contrari als interessos dels ciutadans sigui, més diners podran guanyar ells.

És evident que la mesura només respon a un interès: El d'evitar que la Generalitat els insti a pujar barreres cada cop que hi ha una operació sortida o un cap de setmana llarg. És evident que'l fons de rescat de peatges que obrirà el govern el proper any els ha posat nerviosos. És evident que cerquen la manera de dissimular un servei patètic, precari i que en molts punts de la xarxa viària catalana, és molt aprop de la il.legalitat.

El transport públic cada cop més aprop

Vull des d'aquestes modestes ratlles felicitar molt sincerament a l'Autoritat del Transport Metropolità per les noves tarifes del transport públic previstes pel proper any.

Trobo un gran encert que, en un context de crisi econòmica com el que estem vivint, es decideixin un augment de tarifes de mitjana, més del doble de la inflació prevista pel govern. I en concret que l'abonament més usat, la T-10 que representa el 71% dels viatges, tripliqui la inflació prevista. La inflació es preveu en un 2%, el transport puja de mitjana un 4,75% i la T-10 un 6,94%.

Cal destacar la notable inversió en la conservació i millora d'aquelles xarxes més problemàtiques, en concret i molt especialment, la de rodalies RENFE. Ha registrat una substancial millora en la fiabilitat del servei, la puntualitat dels seus combois, la comoditat i confort dels seus vagons i l'important augment de la freqüència de pas de totes les línies. És evident que inversions d'aquesta magnitud justifiquen plenament l'augment de les tarifes.

Cal remarcar també, les moltes facilitats que l'administració ha posat per diversificar el transport col.lectiu a tot el país. Noves línies d'autobús, noves línies de trens, expansió del transport col.lectiu al 90% dels nuclis habitats, i posar a l'abast de totes les poblacions un ampli ventall de transport públic adaptat.

L'afavoriment de la solidaritat és també un altre actiu que respira la nova tarificació. Garantir la gratuïtat del transport públic de tots els jubilats i pensionistes d'arreu del país. Promoure i fomentar la gratuïtat, també, entre els infants fins a 12 anys. Donar facilitats i bonificacions a les families nombroses. Gestionar importants descomptes en aquells col.lectius més desafavorits, com són aturats, nouvinguts o persones amb la renda mínima. Tot gestionat amb la cura la sensibilitat i la delicadesa necessària com perquè els que ajuden a suportar-ho ni ho notin.

M'agrada veure com els governs ecologistes i d'esquerres vetllen perquè els ciutadans abandonem l'hàbit d'utilitzar el vehicle privat i ho fem a favor del transport públic. Em fa feliç comprovar com ens omplen les butxaques d'arguments a favor del transport col.lectiu, amb més servei, més comoditats, més inversió, més millores, més freqüències i menys cost.

És un orgull viure en un país com el nostre on els administradors no deixen lloc per al dubte i sensibles a la realitat social miren sempre pels interessos dels seus ciutadans.

Des d'aquí moltes gràcies a tots!!!! Com ha passat aquests darrers anys : Mai caminareu sols!!!

L'avi suïcida

Ordenar allò que no és habitual:

Ancià temerari que llença la seva cadira de rodes a tota velocitat.

Que en fem?

Els accidents són també culpa de l'administració

Un nou accident mortal amb motoristes aquest cap de setmana ha tornat a posar damunt la taula la situació d'indefensió que aquest col.lectiu té davant la resta d'usuaris de vies ràpides.

Novament l'administració, en boca del Director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, ha tornat a demanar als conductors que adeqüin la seva conducció a les vies per les que transiten en una mostra més de culpabilització dels ciutadans.

No negarem que cal ser respectuosos amb els altres a l'hora de circular però no val responsabilitzar els conductors, dir que són molt dolents, cobrar el sou i marxar a casa a veure la tele. Mirem un moment a casa del senyor Pèrez Moya.

El darrer estudi EuroRap que analitza la xarxa viària catalana. Que elabora la Fundació RACC, que ha estat el.laborat amb dades recollides al darrer trienni i que va ser presentat el 19 de desembre de 2007, conclou que més de la meitat dels accidents de moto es donen en el 13% de la xarxa viària catalana. Que dels 6.325 quilòmetres auscultats, el 23% registren un risc molt elevat d'accidents. Que Girona primer i Tarragona desprès són les províncies catalanes que més punts negres tenen registrats. Quants d'aquests punts s'han arreglat o s'ha projectat la seva reforma en aquest any? Cap.

La Fundació RACC, a més de nombroses associacions de motoristes, han demanat de totes les maneres possibles que es modifiquen els guardarrils i s'instal.lin els que garanteixen que'n cas d'accident cap motorista patirà l'amputació d'un membre del seu cos. ¿Ha servit d'alguna cosa? No. No només el nombre de guardarrails renovats per la Generalitat és ínfim sinó que se n'han instal.lat de nous.

Quantes vegades s'ha demanat que les senyals viàries es pintin amb un producte antilliscant i que, d'una vegada per totes, es deixin de borrar les senyals viàries pintant-les de negre?. Això fa que no les veiem i no les podem evitar i ens patinin les rodes. Doncs segueixen sense utilitzar pintura antilliscant i borrant les línies pintant-les de negre.

Quants cops s'ha demanat que es mantinguin les vies el màxim de netes de pols? Doncs no hi ha manera

I així podríem seguir amb l'asfalt, la senyalització i tantes i tantes coses que depenen de la administració i no es fan.

La propera vegada que hi hagi un accident com el d'aquest cap de setmana, on hi hagi motoristes, si tenen decència, evitaran responsabilitzar, novament, als usuaris dels accidents.

S'obre la veda del conductor

Si els ciutadans i les empreses estan en crisi, les administracions reben menys impostos i per tant se’ls complica fer quadrar els pressupostos. Ara que som a final d’any i que cal preveure la despesa del 2009, les administracions estan fent mans i mànigues per treure diners de sota les pedres.

Qui ha fet públiques les seves intencions ha esta el Servei Català de Trànsit. Amb un pressupost per l’any vinent de 94,52 milions d’€, un 7,2% més que aquest any, ja ha dit que finançarà 93 milions amb la recaptació del pagament de les multes.

254.794€ diaris és el que te previst recollir el Servei Català de Trànsit l’any vinent. Prop de 43 milions de pessetes cada dia.

Sempre s’ha dit que la instal·lació de radars a les carreteres i la filosofia de l’aplicació de la llei responia a una clara voluntat de garantir la seguretat dels conductors. Que en cap cas els radars o les multes tenien una voluntat exclusivament recaptadora sinó que eren una eina per pressionar a aquells conductors més incívics. Bé. Amb aquest anunci el que acaba de fer el Servei Català de Trànsit és confirmar allò que molts ciutadans ja pensàvem: Diners i diners i els accidents... bueno també.

¿Com pot ser que es pressupostin les multes? Un dels clàssics periodístics es confirmar que els cossos de seguretat tenen quotes de multes i que els agents que no les compleixen són sancionats. Ara ja no cal investigar perquè el propi Servei Català ja ha confirmat que hi ha un objectiu a assolir: Els 93 milions d’€.

Els diners es reinvertiran, diuen, “en seguretat” a la carretera. Entre les prioritats per al proper any hi ha la compra de 35 radars fixos nous, (5,2 milions d’€), per incorporar als que ja hi ha instal·lats actualment. Més màquines per recaptar i assolir la quantitat pressupostada.

És interessant que en plena crisi les administracions afilin les armes per ser encara més sagnants amb les seves eines recaptatòries.

Ja ho sabeu aneu en compte perquè s’ha obert la veda de caça al conductor i s’anirà a saco, sense compassió i si cal amb acarnissament. Tot val per arribar als 254 mil € diaris per quadrar el pressupost.