Ser mares. Un fet heroic

Dades de l'Institut Català d'Estadística, (Idescat), situen l'augment demogràfic que ha viscut Catalunya l'any 2007, com el més elevat dels darrers 30 anys. Des de l'any 1980 no havíem registrat tants naixements en un any.

Els motius, segons els experts, en són dos. Per una banda l'arribada de la immigració. Sobretot la que prové de països on la tradició és tenir molts fills i les dones comencen a ser mares mes jovenetes. I l'arribada a la trentena de totes les nenes nascudes en el bom demogràfic dels 70.

Aquest fet, però, no l'hem d'interpretar com la inversió d'una tendència negativa que va registrar els seus pitjors valors l'any 1995. Bàsicament perquè els motius pels quals les dones del nostre país van deixar de ser mares se segueixen produint : La escassetat d'ajuts a les famílies amb més d'un fill. I la dificultat de conciliar la vida laboral amb la vida personal.

El que és el mateix. Des de l'any 1995, pel cap baix, l'administració no ha fet res per les famílies. Han passat per l'administració governs conservadors i progressistes, governs de dretes i d'esquerres, governs nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols. Han governat en coalició i en solitari, i cap d'ells, cap, ha estat capaç d'ajudar. Vivim en un país on els bolquers tributen com article de luxe. On les guarderies es paguen malgrat es diguin públiques. On els ajuts a les mares es redueixen a 100€ mensuals, a conte de la declaració de renda. On la baixa per maternitat es redueix a 16 setmanes: QUE NO SÓN 4 MESOS!!!!! On si cal posar-li ulleres, plantilles, aparells odontològics o qualsevol altre tractament d'aquest tipus, va a carreg dels pares. On si necessites deixar el nen en alguna activitat extraescolar perquè no coincideixes d'horari ningú te la paga. Un país on te més utilitat el carnet del Club Super 3 que no pas el de Família Nombrosa.

Els sociòlegs consideren aquest increment un fet puntual. Entre d'altres raons perquè les dones immigrants que ara tenen els seus primers fills deixaran de tenir-ne quan se n'adonin del que costa tirar-los endavant sense cap ajut públic. I tornarem, altre cop a entrar en recessió demogràfica.

I que voleu que us digui. S'ho tindran ben merescut per incompetents, inútils, egoistes, insolidaris, prepotents, ineptes, brètols, obtusos, manipuladors, mentiders, demagogs, impresentables..... I unes quantes dotzenes més d'adjectius qualificatius que podria aplicar als polítics però que per manca de temps i, sobre tot, de ganes, no anomenaré.

Calendaris sexistes

Per segon any consecutiu Ryanair tornarà a fer un calendari amb fotografies de les seves hostesses en biquini. I per segon any consecutiu l’Institut de la Dona ha considerat sexista l’acció i ha amenaçat en emprendre accions legals contra la companyia irlandesa.

Cada cop entenc menys determinades actituds d’algunes entitats o instituts encarregats de vetllar per la igualtat de la dona. Consideren el calendari sexista perquè discrimina la dona. Quina dona? La que surt a les fotografies? Les hostesses que són fotografiades ho fan voluntàriament.

Sexista perquè surten dones lleugeres de roba? Igual que el calendari que van fer amb motius benèfics senyores mastectomitzades, o el que van fer senyores grans demostrant que no hi ha que tenir complexes, o el que van fer jugadores d’alguns equips esportius, o el que van fer les mares d’una AMPA per recollir diners pel centre escolar, o el que van fer esportistes, o el que.... Tots aquests cassos són calendaris de senyores nues o semi nues i en cap d’aquests o d’altres cassos l’Institut de la Dona ha dit res.

Sexista perquè són senyores? Aleshores és igual de sexista que el que van fer els jugadors de waterpolo, o el dels bombers de no sé on, o els d’alguns equips esportius, o el de.... i en cap cas l’Institut de la Dona va dir res al respecte. És més algun d’aquests ha penjat a les parets d’alguna associació en defensa del dret de les dones.

Que fer el calendari és una qüestió d’imatge és evident. Tant evident com que aquesta polèmica no fa més que beneficiar els interessos publicitaris de la companyia. Però cal no perdre el nord i ser justos amb tothom, mirar tots els cassos amb el mateix interès i valorar totes les propostes amb els mateixos criteris.

Massa sovint les entitats en defensa dels drets de les dones cauen en la mateixa discriminació que elles denuncien.

Crec, sincerament, que la polèmica rau no tant en el calendari com en la utilització que’n determinats cassos es pot fer d’aquestes fotografies. Que siguin dones joves i estèticament agraciades pot fer que l’ús que se’n faci d’aquestes fotografies sigui desafortunat i pugui denigrar la figura de la dona. Però aquest no és un problema del calendari. És més aviat un problema educacional d’alguns sectors de la nostra societat. És aquí on cal treballar i no en el calendari pròpiament dit.

Ah, per cert, el calendari val 10€ se’n fan 10.000 exemplars i tot el recaptat anirà a una ONG amb seu a Dublín.

Economia, sanitat i càncer de mama

Ahir vaig fer una xerrada amb una important membre de l'entita Fafoc d'ajuda i suport als malalts i familiars de càncer. Mentre feia l'entrevista amb Joana arroc, molts i moltes oients van trucar per donar el seu testimoni o fer preguntes a la convidada. Entre totes les trucades hi va haver una que em va cridar l'atenció:

És la Rosa, una senyora de 76 anys que ara en fa dos, quan va nara la metge del CAP, la doctora li va dir que ja no li farien més mamografies perquè a la seva edat no tenia massa sentit.

Aquest matí he parlat amb la directora del CAP i li he preguntat sobre aquest cas. La resposta ha estat tota una revelació: Des de la Conselleria de Santitat s'ha establert un protocol de prevenció i control del càncer de mama que comença als 40 anys. Fins als 50 des de els centres hospitalaris de referència es va cridant les pacients cada dos anys per fer-se la mamografia. A partrir dels 50 i fins els 70 són els centres d'assitència primària els que fan els controls i determinen cada quan cal fer la prova a les pacients. A partir dels 70 anys només en els cassos que un metge determini que pot haver un tumor, es realitza la prova.

Fa uns quants anys es va iniciar al nostre país una campanya de conscienciació sobre la necessitat que les senyores es facin revisions anuals periòdiques al ginecòleg. Quan hem tingut a tota la població conscienciada i educada en aquest objectiu, qüestions econòmiques han fet canviar les prioritats del Departament i ara se'ls fa cada dos anys i no a totes les edats.

No se quin és l'objectiu del canvi que va impulsar la Consellera Marina Geli al Departament de Salut, i no se si els resultats seran bons, però el que tinc clar és que la Sanitat Catalana està creant desconcert e incomprensió a molts usuaris: Mesures canviants, manca de pediatres, manca d'infermeres, CAPS petits, metges saturats de pacients... i per sobre de tot la sensació que lluny de ser pacients, als usuaris de la sanitat pública ens consideren i ens tracten com un número: El que correspon a la quantitat econòmica que costa la nostra visita.

Ampliar el temps entre mamografies és una bestiesa, malmetre els esforços emprats en convèncer a les pacients de la importància de les revisions, bestiesa i mitja, però desconcertar als usuaris de la sanitat fent-los ballar com una baldufa és inacceptable.
Si s'ha de retallar que comencin per qualsevol costat menys per la sanitat i la educació i sobre tot que no condemnin abans d'hora a cap pacient.