Propostes en matèria de gestió del Trànsit

Demà divendres el RACC te previst presentar l'informe EURONRAP d'enguany. Previsiblement tronarem a parlar de trams perillosos, males senyalitzacions, alt index de sinistralitat dels motoristes i distraccions i alcoholèmies com a principal causa d'accidents. Novament parlarem dels ciclistes, els vianants i tot

s els agents que participen en l'entramat anomenat trànsit.

Abans de la publicació de l'informe i, sobre tot, abans que'l futur president de la Generalitat desvetlli qui serà el proper Conseller de Política Territorial, encarregat de carr

eteres, ports i trens, (entre d'altres coses), i qui serà el nou director General de Trànsit. M'agradaria donar 4 pinzellades, modestes, de quins són, al meu enten

dre algunes de les feines importants

que s'haurien de comenta a resoldre en aquesta propera legislatura:

1. Coordinació entre les diferents administracions titulars de carreteres alhora de senyalitzar i mantenir una via. Aquesta hauria de ser una mesura a nivell Europeu però si ni aquí som capaços de posar-nos d'accord imagineu-vos a nivell d'Europa. No pot ser que cada administració mantingui, i senyalitzi de manera diferent una circumstància viària. Això crea desorientació i desinformació al conductor.

2. Reglamentació dels ciclistes. Es evident i Aixa ho considera la pròpia administració, que la bicicleta és un vehicle utilitzat per transport i oci indistintament. Per tant si és un vehicle s'ha de definir la seva conducta. S'ha de definir la seva utilització i se l'ha de tractar amb igualtat a la resta. Per tant no hauria de poder circular per qualsevol via de comunicació un vehicle que no estigués matriculat. Que el seu conductor anés degudament documentat i que dues la preceptiva assegurança d'accid

ent. Apartir d'aquí, crec que s'ha de fer algunes pr

oves pilots en petites carreteres de convivència entre bicicleta i la resta de vehicles. Però s'ha d'ordenar ineludiblement, la circulació d'aquests vehicles per poblacions i carreteres.

3. S'ha d'estudiar la possibilitat que la distribució de mercaderies pel país, la gran distribució, surti, tant com es pugui, de les carreteres i s'incorpori al tràfic ferroviari. Les nits han d'utilitzar-se per fer servir línies ja existents i s'han de crear petites plataformes estratègiques d'intercanvi de mercaderies per tot el país. Estudiar la possibilitat que'l transport pesat es faci de nit, si cal bonificant les autopistes.

4. Planificar la construcció de noves línies de transport de mercaderies i persones amb vehicles sobre vies. No trens. Qui sap si adaptar el tramvia de Barcelona a trajectes interurbans de Catalunya. Per exemple: recuperar l'antiga via de tren, ja desapareguda, Manresa-Berga i ampliar-la fins a La Pobla de l'Illet amb aquest nou transpor

t.... I moltes més línies.

5. Estudiar la utilització de transport fluvial de mercaderies per la costa catalana

Bé podríem seguir. Són només propostes, n'hi ha més, però ja les anirem explicant, si és oportú al llarg de les properes setmanes.

Horitzontalitat mediambiental

Des que l'encara candidat Artur Mas va anunciar que suprimiria la Conselleria de Medi Ambient hi ha hagut col.lectius que han vist la mesura com un pas enrere en la conquesta de la sostenibilitat i l'equilibri entre aprofitament de recursos naturals i la salvaguarda de l'entorn. Fins avui no he trobat la mesura desafortunada, bàsicament per dos motius:

1er. Perquè no he vist cap indici que em faci pensar que les coses aniran massa diferents de com anaven ara. Sempre s'ha dit que era una redistribució de tasques no una inhibició de responsabilitats.

2on. Perquè crec que la consciència ambientalista ha de ser en totes i cada una de les conselleries. Educant en el respecte en el medi-ambient, planificant polítiques d'habitatge sostenibles, dibuixant infraestructures integrades en l'entorn i amb el menor impacte ambiental, afavorint les empreses netes. Promovent els llocs de treballs lligats a les tecnologies verdes, etc...

Tot fins aquest migdia que escoltant una entrevista amb Ramon Espadaler (UDC), ha afirmat que: "el que no s'enten es com podien estar juntes dues Conselleries com Medi-ambient i Habitatge. Això no passa enlloc del món", ha afirmat.

Malament!! Espero que l'Artur Mas ho tingui més clar que'l senyor Espadaler. És absolutament lògic pensar que en el país del totxo. On s'ha construït el que s'ha volgut i mes. On s'han destrossat autèntics paradisos naturals. On no hi ha un pam de costa sense cases, on s'ha trinxat tot el trinxable per fer urbanitzacions, es relacioni el Medi-ambient i l'habitatge. És una bona mesura per intentar aturar la depredació de l'entorn natural i fer planificacions sostenibles. Altra cosa és que hagi funcionat però la idea, inicialment, era més que encertada.

Espero que'l futur president tingui les coses més clares que'l senyor Espadaler perquè si no potser si que'l desengany serà monumental.

Ah!! Per cert i posats a recol.locar fragments de l'administració: Perquè no recol.loquem l'Agència Catalana de l'Aigua a una Conselleria que tingui calers? Mes que res perquè faci alguna cosa amb els rials, les rieres, les depuradores, les aigües residuals... vaja que tingui un duro per fer algo i que no siguin els ajuntaments els que acabin pringant.... Com sempre. Això si que seria històric.

CAMPANYA ELECTORAL: DIA 1

L’inici de la campanya electoral ha servit per començar a resoldre algunes inquietuds que plantegen algunes forces que es presenten a aquests comicis. Molt probablement res quedarà resolt del tot fins la nit-matinada del 29, però hi ha algunes qüestions que comencen a aclarir-se hores desprès de la penjada oficial de cartells. Anem a pams:

Una de les forces que ha generat moltes expectatives, sobretot pel seu cap de cartell i per la seva peculiar manera de ser és Solidaritat Catalana per la Independència. 16 hores desprès de l’inici de campanya encara és hora que tregui el cap el seu cap de llista, Joan Laporta. De moment se’ns presenta com un partit amb un cap ben visible, en fotografia. I no serà perquè no l’haguem buscat! Però potser el fet de ser un partit sense telèfon fix i amb unes hores de recepció un tant peculiars, fa que’ls seus caps hagin de prendre responsabilitats que els impedeixin tenir la notorietat esperada. També cal destacar dos fets: El primer és que no els agrada que se’ls anomeni extraparlamentaris. Un fet curiós perquè és el que són: Extraparlamentaris i de moment la darrera enquesta del CIS d’avui mateix els continua mantenint com a extraparlamentaris, (no en treuen ni un). A més consideren que se’ls ha de tractar igual que a CiU o a PSC perquè se senten propietaris de tot el moviment de consultes per la independència i creuen que ja han tingut el recolzament popular a les urnes. Així de clar m’ho han deixat a mi mateix aquest migdia. No volen seure a la mateixa taula que la Plataforma per Catalunya d’Anglada, i tenen molt d’interès en debatre, en persona, amb Montserrat Nebreda. Curiós. Per cert, vist el que va passar dimarts passat en un debat públic, el seu programa només té una proposta: La Independència.

Reagrupament sembla que ni està ni se le espera, tot i que en l’enquesta del CIS apareixen amb més recolzament que Solidaritat, tampoc en rasquen un. El fracàs és menys gran perquè, en realitat, ja fa mesos que les expectatives sobre aquesta força s’han refredat una mica. Tenen la virtut de ser més modestos, més ordenats i bastant més realistes que’ls Solidaris. Parteixen de 0 i tot el que treguin serà un èxit. Programàticament no es diferencien gaire, (per no dir gens), dels Solidaris i està clar que’l problema que tenen aquestes forces és que els seus líders no se suporten. En canvi les bases s’entenen de meravella. Una pena que aquestes bases no resolguin, per la via de la pressió, si cal, el problema d’egos que tenen els seus caps.

Iniciativa per Catalunya verds, pel que he vist és potser la força que, a nivell de bases, ha començat més endollada. Cartells pels carrers pancartes penjades, tots a Lleida a donar suport al Cap de Llista. Per cert, bona idea la de Lleida tot i que per a alguns delegats i delegades ha estat una putada. I apostant pública i descaradament per la reedició del tripartit. Llàstima la discutible feina que ha fet Joan Saura com a Conseller d’Interior i algunes decisions preses per Francesc Baltasar com limitar la velocitat a 80km/h als accessos de Barcelona, els errors en la gestió de la sequera, etc.… que passaran factura a Joan Herbera el xicot de la bicicleta. L'enquesta li fa perdre un Ascó i per tant es presenta com el partit de govern que patirà menys el desgast o bé el que té els votants més fidels.

El que està disposat a liar-la en aquestes eleccions és el partit Popular. Seguint aquesta visió esbiaixada que té del país i les competències, presenta un seguit de propostes dirigides a regular una realitat que competencialment no ens correspon i de la que, a més, ells són directament responsables per la mala gestió que van fer de la immigració durant ela anys de govern d’Aznar. Ara proposen contractes, compromisos i tonteries vàries totalment esbiaixades de la realitat del país i que no busquen res més que la proximitat als racistes i xenòfobs, que en aquest país n’hi ha molts. El problema és que com no els surtin bé els resultats són capaços de portar les eleccions al Parlament al Constitucional, i com que encara no tenim llei electoral….. De moment es mantenen com la quarta força més votada. Veurem que fan.

Esquerra Republicana fa tota la pinta de passar-se la campanya foment les culpes de tot el que li passa a Carod Rovira i als Socialistes. Les dues legislatures de govern no els ha servit per assimilar l’èxit i ja fa mesos que a les seccions locals i comarcals es veu el retorn d’antics càrrecs ascendits a representants de la Generalitat, que posen el pompis a cobert en previsió de la que se’ls pot venir a sobre. Dels 21 Diputat que tenen ara, l'enquesta del CIS diu que en perden 5 o 6. Pocs semblen per una força que va créixer molt ràpidament i que li ha costat assimilar el que suposa tenir tant de poder. El que sembla clar és que l’aparició de nous partits independentistes no els farà perdre masses vots. Tant el partit com el seu Cap de llista han perdut aquella imatge juvenil i fresca de fer política diferent. Ara no se’ls diferencia de Socialistes, Convergents i Populars. Pel que és bo i pel que és dolent.

El PSC plega de la Generalitat intentant esmenar errors: Descomptes en alguns peatges el darrer dia, supressió encoberta de la jornada complerta a les escoles el mes de juny. És com intentar córrer en 2 dies tot el que no has corregut en quatre anys. La fotografia i el reportatge de l’Avui del primer dia de campanya no els ajuda gens tampoc, però potser hauran de tornar a aprendre a ser modestos i a barrejar-se amb la resta de mortals. Una actitud que alguns dels seus representants han oblidat. I és que el problema del PSC és que són tant grans que es pot viure perfectament envoltat única i exclusivament dels teus, que és el que han fet alguns dels seus líders, i això és molt dolent perquè et fa perdre consciència de la realitat. Ara que toca arremangar-se estan molt i molt lluny de la situació real del país. Certament Montilla està tant sol com surt a la fotografia. De moment sembla que van de pet a l'oposició i per tant hauran de recolocar a tots els que tenen vivint de la Generalitat i reflexionar, de veritat, sobre el que han estat fent aquests anys. Compte però que en els finals de campanya els socialistes són molt bons i podrien esgarrapar alguns ascons de darrera hora.

I finalment la que es presenta com la gran esperança blanca CiU. Buenu que voleu que us digui. S’haurà de veure. Primer ho hauran d’explicar. I desprès demostrar. No és tracta només de governar el país es tracta, a mes a mes, de fer les coses diferents de fer creure que som capaços de sortir-nos en, de crear il.lusió i dibuixar un objectiu assolible. S’espera que sàpiguen gestionar les consultes independentistes, que continuïn aconseguint guanys per a Catalunya, que naveguin enmig d’un estatut retallat, que gestionin adequadament el possible canvi polític que pot haver a Madrid, que perdin els tics del passat però que mantinguin l’experiència….. i tot això amb un equip que, al cap i a la fi, te molt molt poca experiència de govern. En les circumstàncies en que ens trobem potser són masses expectatives.

Se que em deixo Ciutadans però ara per ara no hi ha massa cosa nova a dir tret que em sorprèn que les enquestes els donin 3 representants. No m’ho crec. Penso que en seran 2 o 3 menys. Ja veurem.

Així ha anat l’inici de campanya demà més veurem si ens sorprenen!!

Cal agafar el toro per les vanyes

Es important reflexionar abans de fer les coses. Avui llegia al diari que: “Els venedors del “top manta”, volen càstigs més lleus”. La noticia referencia les manifestacions que immigrants sense papers van fer a Barcelona, Madrid, Sevilla i d’altres ciutats d’Espanya reclamant que no se’ls castigui tant quan siguin enxampats venent còpies de cd’s il·legalment. L’article recull les crítiques que les associacions de les que formen part, (si, si estan a més associats), fan al fet que l’alternativa a la multa i la presó sigui l’expulsió durant 10 anys de la zona Schenguen. I més....

A risc de semblar racista, xenòfob i no se quantes coses més, que no m’hi considero (això no vol dir que no ho sigui), trobo al·lucinant que una colla de persones que estan fora de la llei es manifesti obertament pels carrers, no d’una ciutat sinó d’un munt i totes les més importants. ¿Us imagineu una manifestació d’assassins o de violadors? No els estic posant al mateix nivell delictiu, però es evident que en tots dos cassos hi ha delicte i que per tant cal aplicar la llei. Detenir, identificar i expulsar aquelles persones que estiguin en situació irregular.

Però encara és més flipant que demanin “càstigs lleus” Que vol dir càstigs lleus? Els càstigs són càstigs i estan fets perquè aquells que infringeixen una norma, através del càstig redrecin la seva conducta. No han de ser ni forts ni lleus, senzillament adequats a cada cas. Per això hi ha uns jutges que els administren. En la proposta d’alleugerir el càstigs hi ha implícita la idea de fer que aquest no suposi gaire sacrifici ni cost a l’infractor per així poder seguir fent la seva, qui sap si la mateixa, amb normalitat. És a dir, no redreçar.

I finalment , i podríem seguir, per no acabar en negatiu donar el meu recolzament a les associacions que’ls representen. Demanen que l’alternativa a la multa o la presó no sigui la expulsió de la zona Schenguen. Aquí els dono ple suport. Hi ha que buscar altres alternatives perquè aquesta no serveix. No serveix amenaçar d’expulsió a uns tios que ja haurien d’haver estat expulsats i que a més de seguir aquí es manifesten obertament perquè no se’ls expulsi sense que ningú faci res per detenir-los i fer-los fora. Jo també penso que s’ha de trobar una alternativa perquè tal i com estan les coses res fa pensar que es pugui acomplir la norma.

El problema del país en el que vivim és que fem lleis per ocupar titulars però desprès resulta que aquestes lleis no es poden aplicar. Jo no dic que la manera de resoldre la realitat immigratòria sigui la expulsió. Dic que el que cal es aplicar les lleis vigents i que si no ens agraden o no es poden aplicar que es canviïn però aquest joc d’ous és un despropòsit.

Ah, per cert. Suposo que tindrien permisos per manifestar-se perquè no he vist cap càrrega policial ni cap detenció. Seria bo saber qui ha gestionat aquest permisos.

Ranjel vs Ruscalleda

La política cada cop importa menys a la societat. Perquè els polítics cada cop connecten menys amb el ritme dels ciutadans. Però també perquè als ciutadans cada cop els va més bé que els polítics no connectin amb ells. Aquest matí he tingut un clar exemple d’aquest divorci.

Imagineu un auditori amb capacitat per a prop de 200 persones, absolutament ple de gent. El motiu ha estat la presentació d’una guia de productes gastronòmics del Maresme. Apadrinant la guia, la gastrònoma de la comarca Carme Ruscalleda, al seu voltant el President del Consell Comarcal, i d’altres càrrecs i tècnics públics. Al final, per postres, una petita degustació de dolços i embotits maresmencs per als assistents. Acreditats l’Agència Catalana de Noticies, El Periodico, La Vanguardia, Catalunya Ràdio, L’Agenda…. I Ràdio Arenys. Ha estat un èxit de gent de mitjans i de repercussió.

Només una hora abans l’Alcalde d’Arenys havia mantingut una entrevista amb el Delegat de l’Estat a Catalunya el senyor Joan Rangel. Damunt la taula el passeig entre Arenys i Caldetes, les Rotondes de la N-II, el trasllat d’aquesta via fora de la comarca, el desdoblament de la línea de Rodalies entre Arenys i Blanes… Al final roda de premsa. Només hi érem els de Ràdio Arenys.

Alguna cosa passa. No pot ser que preferim cobrir informativament pessebres que reunions on es tracten possibles solucions a conflictes que estan a primera línea. Molts d’aquests companys que han estat a la segona i no a la primera diuen que el que pugui dir en Ranjel, no interessa. Doncs el problema és encara més gros. Si el que pugui dir el representant del govern Espanyol a Catalunya no te interès, perquè el tenim?

No se si la solució passa per canviar el discurs, o per posar galetetes al final de cada compareixença però que resi9steixo a pensar que interessi més una guia de fotos de pèsols i fresons que els acords i les Inversions que en matèria d’infraestructura acordin un alcalde i un Delegat del Govern.

Jo sóc un absolut partidari del retorn dels programes brossa: Crònicas Marcianas, La Sonrisa del Pelícano, Aquí hay Tomate,… però també crec que cal començar a educar-nos sobre aquelles coses que són o no transcendent i valorar adequadament les unes i les altres. Som en el moment històric de major riquesa cultural dels ciutadans i tinc la maldeia sospita que ens l’estem deixant perdre.

El Canoblog arriba al Parlament de Catalunya

Una proposta sortida de d'aquest modest espai de reflexió va ser debatuda dimecres passat a la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques del Parlament de Catalunya. Ha estat el diputat per la comarca del Maresme de CiU Benet Maimí, qui ha recollit la proposta de coordinar el manteniment i la senyalització de les carreteres catalanes entre les diferents administracions que tenen vies de comunicació a casa nostra.

Altra cosa és l'èxit, inicial, que ha tingut la proposta que, desprès de ser debatuda, en la votació, va ser refusada pels vots encontre dels tres grups de govern. No està tot perdut, però. Va ser el propi Conseller Nadal el que va valorar la proposta com a interessant i el que es va comprometre a passar-la a un grup de treball, que ja existeix, GT-32 es diu, i que precisament s'encarrega de supervisar el manteniment i la senyalització de les carreteres. Així doncs hauré de fer un seguiment d'aquest grup per saber com valoren la proposta.

No cal dir que per a mi és motiu d'orgull veure com algunes de les propostes que en aquest blog es fan desprès són recollides i treballades pels nostres representants. Crec que seria bo veure com fets com aquest es repeteixen més sovint. Al cap i a la fi ells, els polítics, estan per treballar al nostre servei i no tenen l'exclusivitat de les bones idees, les propostes imaginatives i les decisions encertades. De tant en tant els més modestos també l'encertem.

Per aquells que vulguin llegir la proposta us poso el link del post on proposava una millor coordinació.

http://jmcano.blogspot.com/2009/01/seguim-fent-el-panoli-amb-les.html

La ignorància del Conseller d'Educació

Fa uns quants mesos, arrel d'una visita del Conseller Maragall al Maresme, vaig afirmar que el Conseller va a les comarques com aquell que va a casa del germanet pobre i l'obsequia amb la seva presència. Que al Conseller no li importava una merda el que passes fora de Barcelona i que realment els molts problemes que tenia eren en gran part provocats per una actitud conflictiva i poc dialogant amb el món educatiu.

Aquestes afirmacions i d'altres que obvio per no allargar massa l'escrit em van portar algun que altre problema. Vaig ser cridat a capítol i vaig acabar al despatx d'un alcalde que em demanava que rectifiques. Un fet que, evidentment, no vaig fer perquè totes i cada una de les afirmacions estaven raonades i fonamentades. Finalment la cosa va acabar amb un: "potser era més el to que el missatge, etc, etc...".

Passats els mesos no puc més que ratificar allò que vaig dir. Novament el Conseller Maragall va venir al Maresme. Va ser diumenge passat i per posar-se la medalleta de la inauguració d'una escola a Sant Pol. A escassament cinc quilòmetres de Sant Pol a Arenys, s'hauria d'estar construint una escola que a hores d'ara es troba parada perquè la empresa responsable d'executar la obra està apunt de fer fallida, presumptament. Total que la obra no avança i l'escola que es volia inaugurar el gener vinent ja veurem se s'inaugura el setembre.

Coneixedors d'aquest fet, en el transcurs de la visita el Conseller va ser preguntat per responsables polítics i periodistes sobre aquesta obra: Ni puta idea!!! No de la obra no, sinó de que allà aprop s'hi estigues construint un nou centre!!!

Se que el Conseller te molta feina intentant que els professors no se li manifestin i que ha d'afrontar els indicatius més baixos del nivell educatiu a casa nostre. Però per anar així pel món, millor que es quedi a casa. Se que per ell aquest centre no te cap mena d'importància, però un polític professional i sensible, quan viatja es preocupa de conèixer la realitat del món que visita i del seu entorn, i més si afecta a les seves competències. És una qüestió de professionalitat.

Desconec si l'error és del Conseller per no llegir-se els papers que li donen els seus secretaris, o dels secretaris de no fer un dossier com Déu mana, però ja són masses les vegades que aquest Conseller desprecia amb la seva ignorància el lloc que visita.

Penso que potser és el moment que es replantegi si realment vol seguir sent Conseller d'Educació.

Zapatero malgasta diner públic

Aquest mati el president Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, s'ha compromès a enviar durant els propers 5 anys 1000 milions d'euros per combatre la fam l món. Aquests dines s'afegiran als 500 que va avançar a la darrera cimera de la FAO a Roma.

Bé. Sento ser políticament incorrecte, un insolidari i una mala persona però ja n'hi ha prou!! Jo no se si s'ha Begur l'enteniment, no sap quin país governa o es que s'ha cregut Bienvenidomistermarshal, però algú li ha de dir a aquest xicot que la moma no dona per tant, que aquí les estem passant molt magres i que ara no és el moment de treure la vena filantròpica i dedicar-se a regalar milions pel món.

M'he parat a fer un parell de càlculs. Zapatero en els darrers 9 mesos s'ha compromès a destinar:

- 10.000 milions d'Euros del superàvit a pagar a cada treballador 400 €. No ha servit de res.
- 30.000 milions d'Euros en un pla de rescat de la banca. No ha servit de res
- 8.000 milions en inversions municipals que ja veurem si serveix per dinamitzar el sector de la construcció.
- 7.000 milions d'Euros mínim que el govern haurà de pagar a Catalunya en els propers 7 anys per compensar la manca d'inversió a casa nostre.
- Total 55 mil milions d'euros compromesos en aquests 9 mesos. Fent un petit càlcul i perquè tothom pugui projectar la xifra i el que significa, són : 9 bilions 151 mil 230 milions de pessetes.

És acollonant que algú pugui moure rots aquests diners amb la lleugeresa que ho fa aquest individu i més si tenim present que aquests diners són nostres dels contribuents.

Avui mateix, Àngela Merkel la cancellera alemanya, aprovava un pla de 50.000 milions d'euros, 5.000 menys que'ls compromesos per Zapatero, per dinamitzar la economia alemanya. D'aquests 40.000 aniran a indústria i infraestructures. En el cas Espanyol són només 8.000 i només a obra pública. I els altres 10.000 seran invertits per a guarderies, escoles públiques i equipaments esportius. El pla Zapatero no ho contempla. A més l'estat assumeix part de les quotes de la seguretat social dels treballadors, incrementa els ajuts als pares amb fills i eleva dels 7.600 als 8.000 la quantitat mínima contributiva.

No se si les mesures de Merkel són millors que las de Zapatero. I tampoc se si seran efectives per dinamitzar la economia Alemanya, però el que tinc clar és que les mesures de la primera ministra tindran afectació directa a la butxaca de molts alemanys. Un fet que a casa nostra encara ha de passar tot i haver-nos gastat 5000 milions més.

Ah i finalment!! Si vol ajudar a la fam només ha d'anar qualsevol tarda a Càritas i prendre nota. Han doblat el nombre de persones que els demana ajut en només 3 mesos. Es troben desbordats i els mitjans no els arriben per a res més. Potser aquests mil milions seria bo invertir-los en aquesta realitat, també social, també necessitada i també solidària.

I que em personin aquells que se sentin ferits.

El Conseller Huguet nega que hagi reduit els ajuts al comerç

El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet, ha desmentit avui les acusacions fetes pel recentment dimitit Secretari General de Comerç Emili Valero, negant que el seu departament hagi reduit en un 40% els ajuts al petit comerç de Catalunya.

Segons el Conseller “el que hi ha hagut és un canvi de partides de subencions cap a crèdit i no només no hem reduit els ajuts sinó que els hem pujat”. A més ha garantit no disminuir cap ajut als privats i ha volgut tranquilitzar al món del comerç afirmant que “si hi ha projecte hi haurà linea de subenció”.

Amb aquestes declaracions Huguet ha respost els arguments fets públics per l’ex Director General de Comerç Emili Valero, dimitit el passat 23 de desembre, on es justificava afirmant que "la retallada de més d'un 43% del pressupost de les ajudes destinades al Comerç de Catalunya fa inviable, al meu entendre, dur a terme les actuacions que el sector requereix per a poder superar la greu crisi econòmica que estem patint".

El Conseller Huguet a fet aquestes declaracions en el transcurs d’una visita a Arenys de Mar on, a més de visitar dues indústries i el mercat municipal, ha fet una visita al Restaurant Hispània i posteriorment ha programat un dinar, de dues hores, al Restaurant Portinyol conegut per la seva àmplia i extensa carta de marisc. En definitiva han estat sis hores de visita, dues i mitja de les quals en aquests dos restaurants, on el Conseller ha aprofitat per promocionar les iniciatives turístiques de la zona.

El Conseller Huguet va a Arenys.... de restaurants

Pràcticament la meitat de la visita que els Conseller Huguet te previst fer aquest divendres a Arenys de Mar, se la passarà menjant.

Tal i com ha fet públic el Departament d'Innovació Universitat i Empresa, aquest proper divendres 16 de gener el Conseller Josep Huguet te previst visitar Arenys de Mar.

Segons el pla de visita, l'Hora d'arribada està prevista a les 9,45 per visitar l'empresa tèxtil Aretex. A les 11.00 visitarà el Restaurant Hispània, durant 30 minuts. 11,35 Mercat Municipal, 11,50 Ajuntament. 12,35 Drassanes Arenys i a les 14.00 i fins les 16.00 està previst el Dinar al Restaurant Portinyol.

En total sis hores de visita 2 hores i mitja de les quals se les passarà en dos reconeguts restaurants de la zona famosos per les seves exquisideses gastronòmiques, un, i per la seva àmplia carta de marisc, l'altre.

Es dona la circumstància que Arenys de Mar es troba en ple desenvolupament d'una nova zona industrial, Vall de Gata Ponent, continuació de la existent, Vall de Gata Draper, on a priori, el Conseller d'Empresa, no hi te previst anar-hi.

Les adopcions i el nou Codi Civil

El Departament de Justícia de la Generalitat està acabant de perfilar un nou Codi Civil per Catalunya que es portarà a votació l'any vinent al Parlament. Entre les noves normes hi ha la obligatorietat dels pares adoptants de dir-li al seu fill que és adoptat. Es a dir, a partir de la seva aprovació, els pares hauran de comunicar als seus fills que no són els pares biològics.

La mesura ve aconsellada pel col.logi de psicòlegs que considera molt positiu que, un cop l'infant te la maduresa emocional necessària, se li comuniqui que és adoptat. El Codi Civil, però es reserva la decisió de comunicar al menor, en el cas que aquest ho vulgui saber, quina és la identitat dels seus progenitors biològics.

Sempre m'ha sobtat molt el rebuig que hi ha en el nostre país a les prohibicions però en canvi la tendència que tenim a les obligacions. Obligar a dir és el mateix que prohibir no dir. I la norma agafa una rellevància especial quan afecta directament la intimitat i la vida personal dels ciutadans.

Amb quin criteri ens obliguen a donar determinada informació als nostres fills? Per aquesta regla de tres obliguem als pares a comunicar als seus fills si eren o no desitjats, o si els vam concebre en una nit de borrachera i disbauxa, o que en realitat volien una nena i no un nen, o que són pare fumava marihuana o que són uns fills de puta. Perquè els adoptats si i la resta no?

El col.legi de psicòlegs diu clarament que s'haurà de comunicar quan l'infant sigui prou madur per assimilar-ho. Qui ho determinarà. Els pares? Haurem de portar al nen al psicòleg perquè ens digui si està o no preparat? Serà el pediatra del CAP qui autoritzarà als pares a comunicar-ho? I en cas de no fer-ho. Posarem inspectors que multaran a aquelles familias que no ho hagin dit als seus fills?

Trobo la mesura profundament desafortunada. La educació d'un fill és responsabilitat dels seus pares. Si aquests no ho fan adequadament hi ha un departament de Benestar Social que hi intervé. Però els continguts de la educació. La informació familiar sobre els orígens és un camp que pertany a la més absoluta intimitat de les familias. Un espai on l'administració no hi pinta res i on no ha d'intervenir. Als pares se'ls ha de deixar la llibertat de decidir quina és la informació i la orientació que volen que tingui el seu fill.

El nou Codi Civil pot aconsellar prendre determinades decisions i l'administració pública pot facilitar que aquestes decisions siguin executades amb la màxima rigorositat. Però obligar a les famílies és un fet absolutament intervencionista digne d'aquests 40 anys de dictadura que tant interès tenim tots que no es tornin a repetir.

Euskalerria - Catalunya: Qüestió de pebrots

A Catalunya estem de mala sort. O ens la hem buscada. El cas és que cada cop que miro les planes d'internacional em trobo amb noticies que m'agradaria que passessin al meu país i que aquí són impensables.

La d'avui la he trobada a l'apartat d'esports. 160 futbolistes bascs s'han negat a jugar amb la selecció d'Euskalerria si aquesta torna a dir-se "Euskadi". Entre els signants del manifest hi ha futbolistes de totes les categories. També de la Real Sociedad, l'Atlhètic de Bilbao, l'Eibar, etc...

Encoratja veure com a algun racó del món hi ha gent veritablement comprometa amb els seus ideals. Professionals que no els importa el que els puguin dir des de Madrid. Que tenen clar que una cosa és la seva feina i una altra els seus ideals i que uns no tenen perquè condicionar els altres. Són valents i no s'amaguen.

A Catalunya això és impensable. Ara fa un parell d'anys Oleguer Presas se li va acudir donar suport a un parell d'iniciatives a favor de l'autodeterminació i ja hem vist on ha acabat, jugant fora de l'estat Espanyol. Aquí actuem covardament intentant justificar postures insolidàries i poc comprometes, vestint-les de rutina professional. Ens agrada parlar català a les rodes de premsa, vestir com un antisistema, deixar-nos el cabell llarg com molts joves compromesos i fer veure que Catalunya ens preocupa més que cap altre racó de món. Però a la ora de la veritat. Quan s'ha de donar la talla, quan cal comprometre's ens arronsem , ens fem petits i abaixem el cap.

No cal anomenar a tots els esportistes que, tenint a la seva ma col.laborar en allò que sembla que'n són favorables, decideixen quedar-se muts, encongits i amagats a segona fila. No cal dir noms però crec que a tots ens vindran uns quanta al cap.

Tot per no dir la mala sort que hem tingut amb alguns de primerissima fila: Rafa Nadal, Pau Gassol, Dani Pedrosa, i algun més que no són precisament l'exemple de compromís cap a Catalunya.

Espero amb ànsia el dia que aquí tinguem els mateixos pebrots que tenen en d'altres llocs del món. Potser serà l'inici d'una etapa important.

Nit de Ple. Política de baixa estopa

D'un regidor a la oposició a l'alcalde:

"Vosté només pensa amb les parts sexuals enlloc de pensar amb el cervell"

I el Ple va seguir

Els descomptes de les hipoteques: Política d'aparador

Un dels titulars de la setmana, al marge de les eleccions americanes, ha estat l'anunci que’l president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, ha fet d'ajuts a les famílies amb dificultats per pagar les hipoteques. Tal i com van recollir les portades de la majoria de mitjans el govern facilitarà que les persones a l'atur s’estalviïn de pagar la meitat de la quota durant dos anys:

El Gobierno librará de pagar la mitad de la hipoteca a los más afectados por la crisis.

Els dies han passat, les noticies s'han pogut anar paint i poc a poc hem anat descobrint la veritat de l'anunci. Tal i com avui m'explicava la delegada a Catalunya d'Ausbanc, (que és l'associació d'usuaris d'entitats bancàries):

1er: La mesura només afecta a aquelles hipoteques menors a 170 mil €, que en el cas de, per exemple, Barcelona i la seva àrea metropolitana, són la minoria.

2on: L'aplaçament no és gratuït sinó que a la quantitat aplaçada se li aplicarà els interessos corresponents a aquest dos anys d'endarreriment.

3er: La quantitat aplaçada es repartirà entre les quotes pendents de manera que en acabar aquest període no tornaran al que paguen ara sinó al que paguen ara més la quantitat que toqui.

4rt: El govern només fa d'avalador. Els bancs, que són el propietaris del deute, seran els que decidiran si aproven o no l'aplaçament de la hipoteca. En definitiva que del que es va publicar a la realitat hi ha una diferència substancial.

Desprès de cada elecció, els polítics prometen reflexionar sobre els motius de la gran abstenció, i es comprometen a prendre mesures perquè no es repeteixi. Mentida. Anuncis com el d'abans són el que acaba creant desafecció entre els polítics i la societat.

Zapatero és especialista en manipular, mentir i engañar. Alguns referents:

• "Acataré el estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya"
• El compromís de retornar 400€ als contribuients
• La famosa llei de la dependencia
• Cedir la gestió de Rodalies a Catalunya
• Pagar a Catalunya el 18% del producte interior brut
• Ara, perdonar la meitat de la Hipoteca

I podríem seguir. Vivim immersos en la política de l'aparador. Del no importa el que hi hagi al darrera mentre sigui titular. De les frases lapidaries buides de contingut. Aquest no és el camí per resoldre la desafecció vers la política. Aquesta no és la manera que’ls ciutadans tornin a sentir-se representats pels seus polítics.

Obama, Angola, Arenys de Mar

És impossible no deixar-se portar, avui, pel tifó americà. De les moltes imatges que aquestes eleccions, i el seu resultat ens han deixat, me'n quedo una: La d'avui al matí a un bar de la Riera d'Arenys.

Un individu de raça negra i pertanyent a aquest col.lectiu d'angolesos que estan fent formació marítima al nostre país, vestit amb una samarreta amb la cara d'Obama, celebrant la victòria del candidat com aquell que guanya la final d'un campionat de futbol. Braços en creu, rialla esclatant, abraçades i cops a la esquena, crits i disbauxa.... La imatge era impactant.

Ràpidament m'he interessat per la relació d'Angola amb els EEUU i m'he adonat que no es especialment fluida. He conclòs, per tant, que l'alegria d'aquest individu era una qüestió purament racial. Aquest treballador estava content perquè manarà als EEUU un negre, de to molt més clar que'l seu, però negre al cap i a la fi.

Em resulta sorprenent la capacitat humana de jutjar les cosses no pel que són sinó pel que aparenten. Pensar que un president serà més bo o farà més pels teus o serà més just en els seves decisions pel fet de tenir més afinitats amb tu, es tant com pensara que cap calb o cap persona que dugui ulleres o cap ros, o moreno o alt o gras pot ser un assassí o un estafador o un assaltador de camins o un agent de la CIA. I tot, senzillament, perquè penses que com que és igual que tu ell no.

Poca gent sap que l'exèrcit que més espanyols ha matat al llarg de la història ha estat, precisament, l'exèrcit espanyol. Possiblement a ningú se li passaria pel cap que'ls majors genocides de la història fossin els seus germans i finalment ha estat així. No pressuposem coses, deixem que els esdeveniments arribin i actuarem en conseqüència. N'hagués agradat prendre-li el telèfon a aquest angolès per preguntar-li, d'aquí a un parell d'anys si encara viu igual d'eufòric.

Com avui algú afirmava ha guanyat el mal menor. Ara caldrà veure la profunditat de les ferides i procurar que siguin lo menys fondes possibles.