Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi. Mostrar tots els missatges

31 de gener 2012

La crisi de la crisi (31012012)


La vida li somriu. Té una bona feina, un bon sou, una família que s’estima, uns amics que no se’ls mereix i un bon coixí de diners al banc. No pot demanar més. Ha acomplert els seus somnis d’infantesa. Tenir diners sense patir els mals de cap de ser ric. Educació d’elit per als fills. Erasmus a Noruega i prou diners com per poder anar al teatre, al cinema i a sopar de restaurants amb la dona. No tenen segona residència fixa perquè prefereixen llogar cada estiu a un lloc diferent. Sí no aprofiten per a viatjar i conèixer algun racó de món. Assistenta a la llar. Un jardiner 2 cops per setmana i un parell de vehicles de gama alta més funcionals que luxosos.

Fora de la tanca de casa la crisi trenca les economies dels seus veïns i treballadors. Els seus clients també ho passen malament. La seva posició en el mercat, però, és hegemònica i això li dona un coixí de tranquil·litat.

Ja fa setmanes que cada nit, quan seu a veure les noticies, sent com se li encongeix un petit nus a la panxa. És tant general, estan tant esteses les dificultats econòmiques, són tantes les empreses que tanquen i les famílies que desnonen que sent com si la seva situació fos, en realitat, fictícia. No pot evitar preguntar-se quan li tocarà en ell. Per això una nit pren la decisió de prescindir del jardiners i l’assistenta i vendre’s un dels cotxes. Vol estalviar diners per fer front a les possibles dificultats que pugui tenir els propers mesos.

Amb els diners del cotxe al banc i l’estalvi d’un parell de salaris, repassa les contes de l’empresa a la recerca de fugues de capital. Ha baixat el nombre de clients. La facturació és més alta però la situació de l’empresa és més inestable. Depenen cada cop més de menys clients. Decideix no prendre riscos i acomiada al 30% de la plantilla. El motiu està clar: Menys facturació però també menys despesa i menys risc.

Les noticies sobre la crisi no deixen d’empitjorar. Els bancs no donen crèdit, l’atur arriba als cinc milions, les administracions no paguen les factures. Potser ha arribat el moment de fer tornar als nens de l'Erasmus i apuntar al petit a l'institut públic. S’ha acabat el teatre, el cinema i els sopars. A més aquest any no aniran de viatge perquè és una despesa innecessària. Va guardant els diners d’aquestes despeses en previsió del que pugui venir.

Anul·la assegurances, es dona de baixa del club de tenis, es ven el vaixell, redueix un 30% més la plantilla de l’empresa. S’ha d’estalviar. S’ha d’estalviar les coses estan molt fotudes. Ven els abrics de pell de la dona. Fon les joies. Es ven la casa i lloga un pis de 60m2 al centre de la ciutat.

Les noticies sobre la crisi no deixen d’empitjorar i ell cada cop se sent més insegur. Decideix vendre’s la empresa i acceptar la feina de dispensador de benzina que ha vist anunciada a l’estació de la carretera. La dona i els fills l’abandonen. El seu amic es converteix en l’advocat de la seva dona en el divorci. No n’hi ha prou s’ha d’estalviar més. Decideix anar a menjar a la parròquia. Cus els mitjons que se li trenquen. Fiscalitza tots i cada un dels euros que guanya. Tot per no gastar. Llegeix les portades dels diaris a la benzinera on hi treballa. I la crisi segueix passant factura. I ell se segueix preocupant.

Ja no li queda un sol euro que estalviar. No menja a casa. Es renta a les dutxes socials. Viu en un pis compartit. Du sempre la roba de feina, no te telèfon, ni llum ni gas ni res. Ha trencat qualsevol lligam amb el món.

Mentre tant a la bústia de la casa buida on abans vivia s’amunteguen les cartes del banc plenes d’abstractes on hi han apuntats tots els milions d’euros que hi té. Mentre tant el telèfon de la casa buida on vivia truca insistentment el director de la seva entitat per oferir-li mil i un productes financers. Mentre el banc el persegueix per ser el millor client que tenen ell mal viu al carrer atemorit, llegint les portades i esperant quin dia li tocarà en ell viure la crisi.

19 de novembre 2008

Crisi bancària

Cartell trencat, caixer amb cartrons, taulell cremat
Imatge d'una oficina bancària en funcionament
Potser si que ha arribat la crisi als bancs

Tornen les activitats de sempre

En plena època de dificultats i de recessió hi ha sectors que veuen incrementar els seus ingressos significativament. És una mica la llei del pèndol el que ara és misèria per uns és riquesa per d'altres.

Aquest dies he pogut constatar que hi ha, pel cap baix, mitja dotzena de sectors que des que es diu que hi ha crisi a ells només fan que millorar els beneficis:

Un és el dels videoclubs. Un sector que estava pràcticament desaparegut, torna a veure amb optimisme l'arribada del nou any. Aquest cap de setmana el propietari d'un establiment m'explicava que la gent ja no va al cinema perquè els surt molt car. En canvi per 3€ poden veure a casa una pel·lícula relativament recent. Això ha fet que moltes persones s'hagin tornat a donar d'alta als videoclubs i que aquest sigui altre cop un sector en desenvolupament.

Un altre: les ADSL's tornen a contractar altra cop noves línies. Davant la impossibilitat de viatjar i sortir almenys no perdre el pas de les tecnologies, i menys ara que ens passem més hores que mai davant l'ordinador.

Escalextric : Augment de beneficis d'un 20%. Tornen altre cop les joguines clàssiques de tota la vida. Pares que juguen amb els seus fills i volen que aquests es diverteixin igual que ells quan eren petits.

Fast Food : A Europa s'han contractat més de 10 mil nous treballadors a Mc Donalds. Si no es pot menjar opulentment, almenys fer-ho econòmicament. Sopars en restaurants ara són substituïts per menús d'hamburgueseria.

Nintendo WII: Més enllà de la novetat tecnològica que suposa, sembla que apostar pels jocs "socials" ha estat un encert. Jugar amb la família i amb els amics una tarda de diumenge ha estat, per a molts, un bon motiu per comprar un d'aquests aparells. Resultat: Augment dels guanys.

Això de la economia és, en molts cassos, una qüestió de llei del pèndol. Cal guardar quan va bé per tenir quan les coses van malament.

11 de novembre 2008

Barcelona i Madrid avui d'anada i tornada


A Barcelona 2.200 treballadors de la Nissan s'han tornat a manifestar per evitar l'acomiadament de 1.288 companys.

A Madrid 1.000 joves acampen a Fuenlabrada per aconseguir un dels 2.100 pisos que un constructor posarà a la venda dissabte a 150.000€ de mitjana.

A Barcelona el Gobern de la Generalitat guarda silenci creant incertesa a sindicats i treballadors que veuen agreujada la seva situació econòmica per la proximitat de l'atur.

A Madrid les administracions guarden silenci davant la imatge dantesca de milers de joves dormint al mig del carrer com indigents. Suportant temperatures de 5 graus.












A Barcelona lluiten per un dret constitucional: Al del treball.

A Madrid reivindiquen un dret constitucional: El de la vivenda digne.

A Barcelona veuen com una empresa aprofita una situació de crisi per eliminar càrregues salarials i aconseguir millorar els seus beneficis.

A Madrid un constructor demostra que amb voluntat de fer bé les coses tothom pot sortir-ne beneficiat. Ell amb un 3% de benefici i els joves amb un habitatge a preu assequible.

A Barcelona es pregunten perquè el govern no fa res.

A Madrid es pregunten perquè el govern no ha fet res.

A Barcelona els ciutadans prenen el carrer.

A Madrid els ciutadans ocupen les places.

A Barcelona diuen que com no s'arregli faran sentir la seva veu cada dia indefinidament.

A Madrid diuen que fins dissabte al carrer i que a partir d'aquí a lluitar per seguir vivint.

Algú pensa posar una mica de seny per començar a fer les coses bé i defensar els drets constitucionals bàsics de tots els ciutadans?

06 de novembre 2008

Els descomptes de les hipoteques: Política d'aparador

Un dels titulars de la setmana, al marge de les eleccions americanes, ha estat l'anunci que’l president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, ha fet d'ajuts a les famílies amb dificultats per pagar les hipoteques. Tal i com van recollir les portades de la majoria de mitjans el govern facilitarà que les persones a l'atur s’estalviïn de pagar la meitat de la quota durant dos anys:

El Gobierno librará de pagar la mitad de la hipoteca a los más afectados por la crisis.

Els dies han passat, les noticies s'han pogut anar paint i poc a poc hem anat descobrint la veritat de l'anunci. Tal i com avui m'explicava la delegada a Catalunya d'Ausbanc, (que és l'associació d'usuaris d'entitats bancàries):

1er: La mesura només afecta a aquelles hipoteques menors a 170 mil €, que en el cas de, per exemple, Barcelona i la seva àrea metropolitana, són la minoria.

2on: L'aplaçament no és gratuït sinó que a la quantitat aplaçada se li aplicarà els interessos corresponents a aquest dos anys d'endarreriment.

3er: La quantitat aplaçada es repartirà entre les quotes pendents de manera que en acabar aquest període no tornaran al que paguen ara sinó al que paguen ara més la quantitat que toqui.

4rt: El govern només fa d'avalador. Els bancs, que són el propietaris del deute, seran els que decidiran si aproven o no l'aplaçament de la hipoteca. En definitiva que del que es va publicar a la realitat hi ha una diferència substancial.

Desprès de cada elecció, els polítics prometen reflexionar sobre els motius de la gran abstenció, i es comprometen a prendre mesures perquè no es repeteixi. Mentida. Anuncis com el d'abans són el que acaba creant desafecció entre els polítics i la societat.

Zapatero és especialista en manipular, mentir i engañar. Alguns referents:

• "Acataré el estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya"
• El compromís de retornar 400€ als contribuients
• La famosa llei de la dependencia
• Cedir la gestió de Rodalies a Catalunya
• Pagar a Catalunya el 18% del producte interior brut
• Ara, perdonar la meitat de la Hipoteca

I podríem seguir. Vivim immersos en la política de l'aparador. Del no importa el que hi hagi al darrera mentre sigui titular. De les frases lapidaries buides de contingut. Aquest no és el camí per resoldre la desafecció vers la política. Aquesta no és la manera que’ls ciutadans tornin a sentir-se representats pels seus polítics.

04 de novembre 2008

Benaventurats els que tenen crisi econòmica


La crisi és per als que han tingut i ara no tenen.
Per als pobres el canvi és de pobresa a misèria