Tenir un Audi i no poder pagar-lo

Aquests dies que’l Ministre d’Indústria Miguel Sebastian s’està reunint amb la direcció dde Wolkswagen per portar cap a Martorell la fabricació del nou model Q3, s’estan fent públiques algunes dades sorprenents.

La que més, fa referència al mercat Espanyol. L’Estat Espanyol és, en nombre de vendes, el segon país d’Europa on més Audi es venen. Només Alemanya supera a l’Estat Espanyol.

Em sembla una dada al·lucinant. Espanya es troba, en dades objectives, a la part mitja baixa de la taula en salaris europea. Espanya és un dels països d’Europa on l’equilibri preu servei és més car. Espanya és un dels països perceptors d’ajuts europeus. Espanya és, en realitat, un nouvingut a Europa, amb un teixit productiu encara per sota de la mitjana de països com Gran Bretanya, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Alemanya…. Doncs bé, que un país d’aquestes característiques sigui on més vehicles de gama alta Audi es venen significa que alguna cosa falla.

Aquí no només estirem més el braç que la màniga. Aquí ens posem la corda al coll tot solets. No necessitem bancs ni caixes, ni crisi ni bombolles immobiliàries, ni deslocalitzacions d’empreses ni reestructuracions de personal ni prejubilacions, ni cap d’aquestes conyes econòmiques que tant mal han fet a la butxaca del planeta. Aquí tot sols ens valem per ensorrar-nos personal i voluntàriament en la més absoluta de les misèries. ¿Quin sentit té comprar-se un Audi quan no tens per arribar a final de més? ¿Quina necessitat tenim de comprar-nos cotxes d’aquests si per orografia i climatologia amb un utilitari gama mitjana ja fem? Aquí no tenim muntanyes de 4000 metres, ni neva cada dia d’hivern, ni gela d’octubre a Maig ni cap d’aquestes condicions climatològiques que justificaria buscar vehicles robusts i resistents com fan a Andorra.

Una dita molt sobada diu que Espanya és el país de la enveja. No es veritat. És el país dels gili polles. Perquè s’ha de ser molt gili polles per gastar-te els diners que no tens en un cotxe que no necessites. Perquè s’ha de ser molt gili polles per comprar un cotxe i desprès no tenir que menjar a final de mes.
És molt provable que l’Audi Q3 s’acabi fabricant a Martorell. Tant provable com que hauran un nombre important de treballadors que s’endeutaran fins les celles per poder sortir el diumenge a aparcar el

Compte on teniu els diners!!!

Desprès que el Banc d'Espanya hagi intervingut Caja Castilla La Mancha, no es difícil acabar parlant de caixes bancs i entitats financeres en qualsevol de les moltes converses que encetes durant el dia.

M'ha resultat molt curiós i interessant comprovar com persones de diferents mons, que no es coneixen i que es troben, relativament properes al món financer, m'han comentat, amb poques hores de diferència, la situació de perillositat financera que podria estar vivint aquests dies Caixa de Catalunya. De fet dues d'aquestes persones m'han aconsellat obertament que si hi tinc estalvis els tregui perquè, segons elles, aquesta Caixa ja podria haver rebut diners públics sota ma i sense repercussió pública per mirar de rescatar-la del pou econòmic en el que es podria trobar. No és el cas, no hi tinc estalvis però, tot i que ès un rumor, en el moment que vivim crec que exposar-ho pot ajudar a orientar aquells que puguin tenir alguna inquietud en aquest sentit. Si més no pot ajudar a desmentir el rumor si aquest fos el cas. Que de moment no ha estat.

I també en clan econòmica només un apunt més. Ara fa 3 mesos demanava que ens fixessim en el preu del petroli perquè em donava la sensació que aquest pujaria. Doncs 4 mesos més tard el combustible ha pujat, no tant com l'octubre, però és sensiblement més car que les setmanes en que es va calcular l'augment del sou dels treballadors. A més ara que s'acosta la setmana santa ha tingut un petit augment significatiu.

Zapatero malgasta diner públic

Aquest mati el president Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, s'ha compromès a enviar durant els propers 5 anys 1000 milions d'euros per combatre la fam l món. Aquests dines s'afegiran als 500 que va avançar a la darrera cimera de la FAO a Roma.

Bé. Sento ser políticament incorrecte, un insolidari i una mala persona però ja n'hi ha prou!! Jo no se si s'ha Begur l'enteniment, no sap quin país governa o es que s'ha cregut Bienvenidomistermarshal, però algú li ha de dir a aquest xicot que la moma no dona per tant, que aquí les estem passant molt magres i que ara no és el moment de treure la vena filantròpica i dedicar-se a regalar milions pel món.

M'he parat a fer un parell de càlculs. Zapatero en els darrers 9 mesos s'ha compromès a destinar:

- 10.000 milions d'Euros del superàvit a pagar a cada treballador 400 €. No ha servit de res.
- 30.000 milions d'Euros en un pla de rescat de la banca. No ha servit de res
- 8.000 milions en inversions municipals que ja veurem si serveix per dinamitzar el sector de la construcció.
- 7.000 milions d'Euros mínim que el govern haurà de pagar a Catalunya en els propers 7 anys per compensar la manca d'inversió a casa nostre.
- Total 55 mil milions d'euros compromesos en aquests 9 mesos. Fent un petit càlcul i perquè tothom pugui projectar la xifra i el que significa, són : 9 bilions 151 mil 230 milions de pessetes.

És acollonant que algú pugui moure rots aquests diners amb la lleugeresa que ho fa aquest individu i més si tenim present que aquests diners són nostres dels contribuents.

Avui mateix, Àngela Merkel la cancellera alemanya, aprovava un pla de 50.000 milions d'euros, 5.000 menys que'ls compromesos per Zapatero, per dinamitzar la economia alemanya. D'aquests 40.000 aniran a indústria i infraestructures. En el cas Espanyol són només 8.000 i només a obra pública. I els altres 10.000 seran invertits per a guarderies, escoles públiques i equipaments esportius. El pla Zapatero no ho contempla. A més l'estat assumeix part de les quotes de la seguretat social dels treballadors, incrementa els ajuts als pares amb fills i eleva dels 7.600 als 8.000 la quantitat mínima contributiva.

No se si les mesures de Merkel són millors que las de Zapatero. I tampoc se si seran efectives per dinamitzar la economia Alemanya, però el que tinc clar és que les mesures de la primera ministra tindran afectació directa a la butxaca de molts alemanys. Un fet que a casa nostra encara ha de passar tot i haver-nos gastat 5000 milions més.

Ah i finalment!! Si vol ajudar a la fam només ha d'anar qualsevol tarda a Càritas i prendre nota. Han doblat el nombre de persones que els demana ajut en només 3 mesos. Es troben desbordats i els mitjans no els arriben per a res més. Potser aquests mil milions seria bo invertir-los en aquesta realitat, també social, també necessitada i també solidària.

I que em personin aquells que se sentin ferits.

Alerta amb el preu del carburant!!

Des que els ajuntaments i les administracions públiques van aplicar l'IPC interanual per calcular la pujada d'impostos, aquest no ha fet mes que baixar.

Com cada any els ajuntaments es fixen amb l'IPC que hi ha entre setembre d'un any i setembre de l'altre, per fixar els augments d'impostos. Enguany la pujada ha estat de les més altes que es recorden. Segons els analistes per l'alt preu que tenia el petroli acabat l'estiu del 2008. Des que aquests barems van quedar fixats el preu del cru no ha fet més que baixar. Fins el punt que, a desembre de 2008, el preu per litre era el mateix que a l'any 2003.

El problema rau que l'augment de les pensions i els sous dels funcionaris no es calcula amb l'IPC de setembre sinó amb el de desembre i aquest, a l'acavar l'any, estava en l'1'5%, es a dir, 3 punts menys que la pujada d'impostos. Per aquest motiu quan les administracions diuen que no han apujat els impostor tècnicament tenen raó, però el contribuent percep que paga més ara que no pas abans.

El fet, que m'ha impulsat a escriure aquest post, és que des que ha començat l'any, el preu del litre de combustible, altre cop, no ha fet mes que pujar. Vam començar l'any pagant la benzina 95 a 0,83 i només 2 setmanes més tard ja es troba a 0,90. 7 cèntims per litre.

Cal que estiguem atents a la evolució del preu per litre, perquè molt em temo que pujarà i tornarà a disparar l'IPC en els primers mesos d'aquest 2009. De manera que s'hagi aconseguit pujar els impostos i el cost de la vida molt per sobre de les revisions dels salaris, aplicant una inflació falsa i aconseguint reduir i limitar la capacitat adquisitiva dels ciutadans.

Algú pensarà que aquest raonament, per definició, és mal pensat. Només una dada: el 60% del que costa un litre de carburant són impostor. tenen o no incidència els governs sobre el preu per litre de benzina?

El transport públic cada cop més aprop

Vull des d'aquestes modestes ratlles felicitar molt sincerament a l'Autoritat del Transport Metropolità per les noves tarifes del transport públic previstes pel proper any.

Trobo un gran encert que, en un context de crisi econòmica com el que estem vivint, es decideixin un augment de tarifes de mitjana, més del doble de la inflació prevista pel govern. I en concret que l'abonament més usat, la T-10 que representa el 71% dels viatges, tripliqui la inflació prevista. La inflació es preveu en un 2%, el transport puja de mitjana un 4,75% i la T-10 un 6,94%.

Cal destacar la notable inversió en la conservació i millora d'aquelles xarxes més problemàtiques, en concret i molt especialment, la de rodalies RENFE. Ha registrat una substancial millora en la fiabilitat del servei, la puntualitat dels seus combois, la comoditat i confort dels seus vagons i l'important augment de la freqüència de pas de totes les línies. És evident que inversions d'aquesta magnitud justifiquen plenament l'augment de les tarifes.

Cal remarcar també, les moltes facilitats que l'administració ha posat per diversificar el transport col.lectiu a tot el país. Noves línies d'autobús, noves línies de trens, expansió del transport col.lectiu al 90% dels nuclis habitats, i posar a l'abast de totes les poblacions un ampli ventall de transport públic adaptat.

L'afavoriment de la solidaritat és també un altre actiu que respira la nova tarificació. Garantir la gratuïtat del transport públic de tots els jubilats i pensionistes d'arreu del país. Promoure i fomentar la gratuïtat, també, entre els infants fins a 12 anys. Donar facilitats i bonificacions a les families nombroses. Gestionar importants descomptes en aquells col.lectius més desafavorits, com són aturats, nouvinguts o persones amb la renda mínima. Tot gestionat amb la cura la sensibilitat i la delicadesa necessària com perquè els que ajuden a suportar-ho ni ho notin.

M'agrada veure com els governs ecologistes i d'esquerres vetllen perquè els ciutadans abandonem l'hàbit d'utilitzar el vehicle privat i ho fem a favor del transport públic. Em fa feliç comprovar com ens omplen les butxaques d'arguments a favor del transport col.lectiu, amb més servei, més comoditats, més inversió, més millores, més freqüències i menys cost.

És un orgull viure en un país com el nostre on els administradors no deixen lloc per al dubte i sensibles a la realitat social miren sempre pels interessos dels seus ciutadans.

Des d'aquí moltes gràcies a tots!!!! Com ha passat aquests darrers anys : Mai caminareu sols!!!

Tornem a tancar el cercle

Ahir Barcelona va iniciar la encesa dels llums de Nadal. Enguany aquesta encesa s'ha fet més d'hora per ajudar als comerciants a combatre la crisi. L'objectiu és intentar promoure el consum per mirar d'afavorir la difícil situació del petit comerç.

L'altre dia parlava amb un dels dinamitzadors de l'Associació de Botiguers de Catalunya i m'explicava que aquests no estaven sent uns mals moments per al petit comerç: "Com que la gent te pocs diners s'hi mira molt alhora de gastar-los i sovint escull el comerç de proximitat. Allà troba bons consells i evita la compra compulsiva".

Haig de reconèixer que la revelació em va estranyar. Sempre s'ha dit que el comerciant és queixa per vici. Que és patidor de mena i que tot sovint manté una actitud pessimista front la seva situació. Creia, sincerament, que ara la cosa era com deien. Ves per on resulta que no.

Desconec si la el meu interlocutor em va enganyar o bé si l'Ajuntament de Barcelona no s'ha assessorat abans, però semble que la estrena precipitada de les llums de Nadal afavoreix més al Corte Ingles que no pas als petits eixos comercials. Cosa estranya.

I segon. Fa molta gràcia que diguin: " Hi ha que aconseguir que els comerços venguen per superar la crisi", com si els que compressin en aquests comerços fossin d'un altre planeta. A veure si ens entenem:

Quan es diu de comprar, o de vendre es fa referència a que nosaltres, la resta de treballadors que no tenim comerç però que treballem els que tenim feina perquè els que no estan a l'atur o apunt d'anar-hi a parar, ens gastem els diners, que possiblement no tenim, comprant. O bé que comprem a crèdit novament productes un fet que i no recordo malament ha estat origen d'una crisi que si no erro el tir encara no s'ha acabat i que afecta al món del comerç que li han encès els llums abans perquè venguen.....

No entenc res. Enlloc de fer que hi hagi feina i diners ens preocupem en promoure un consum que no es produeix perquè no hi ha diners.

Algú em pot treure del pou en el que estic posat? Què se m'ha perdut alguna cosa?

Tornen les activitats de sempre

En plena època de dificultats i de recessió hi ha sectors que veuen incrementar els seus ingressos significativament. És una mica la llei del pèndol el que ara és misèria per uns és riquesa per d'altres.

Aquest dies he pogut constatar que hi ha, pel cap baix, mitja dotzena de sectors que des que es diu que hi ha crisi a ells només fan que millorar els beneficis:

Un és el dels videoclubs. Un sector que estava pràcticament desaparegut, torna a veure amb optimisme l'arribada del nou any. Aquest cap de setmana el propietari d'un establiment m'explicava que la gent ja no va al cinema perquè els surt molt car. En canvi per 3€ poden veure a casa una pel·lícula relativament recent. Això ha fet que moltes persones s'hagin tornat a donar d'alta als videoclubs i que aquest sigui altre cop un sector en desenvolupament.

Un altre: les ADSL's tornen a contractar altra cop noves línies. Davant la impossibilitat de viatjar i sortir almenys no perdre el pas de les tecnologies, i menys ara que ens passem més hores que mai davant l'ordinador.

Escalextric : Augment de beneficis d'un 20%. Tornen altre cop les joguines clàssiques de tota la vida. Pares que juguen amb els seus fills i volen que aquests es diverteixin igual que ells quan eren petits.

Fast Food : A Europa s'han contractat més de 10 mil nous treballadors a Mc Donalds. Si no es pot menjar opulentment, almenys fer-ho econòmicament. Sopars en restaurants ara són substituïts per menús d'hamburgueseria.

Nintendo WII: Més enllà de la novetat tecnològica que suposa, sembla que apostar pels jocs "socials" ha estat un encert. Jugar amb la família i amb els amics una tarda de diumenge ha estat, per a molts, un bon motiu per comprar un d'aquests aparells. Resultat: Augment dels guanys.

Això de la economia és, en molts cassos, una qüestió de llei del pèndol. Cal guardar quan va bé per tenir quan les coses van malament.

El preu real de la llum

Fa tot just unes hores que la Comissió Nacional de la energia ha proposat al govern pujar la llum un 31% apartir de l'1 de gener de 2009. Evidentment la noticia ha causat alarma, sobre tot entre els consumidors que temen veure mermada, encara més, la seva capacitat de consum.

Jo soc poc partidari de les juguesques però en aquest cas, i per tranquil·litzar als que em llegeixen, em jugo un sopar a que ni de llarg s'apuja la llum un 31%. Aveure si ho explico que s'entengui:

En la comercialització de la llum hi intervenen 3 empreses:

1. La empresa que la genera.

2. La empresa que la transporta

3. La empresa que ens la serveix i a qui li paguem el rebut.

A Espanya hi ha diverses fonts per generar energia. Per centrar-nos en una fixem-nos en, per exemple la central Nuclear d'Ascó. Ascó es propietat d'una empresa que es diu Endesa Generación S.A. Aquesta és una empresa que únicament, UNICAMENT, genera energia. Aquesta energia Endesa Generación S.A. la ven a una altra empresa que es diu Endesa que s'encarrega de fer-la arribar a casa nostra i a qui li paguem el rebut. Aquesta energia es transportada per un cables que són propietat d'una altra empresa que és diu Red Eléctrica Española que els lloga a Endesa perquè faci arribar la energia fins al nostre endoll.

El govern, que en ocasions és brillant, es va adonar que, malgrat eren dues empreses diferents, Endesa Generació S.A i Endesa, tenien molts punts en comú, Consell d'administració, accionistes majoritaris, etc, etc. I els va dir jo deixo que cobreu el preu del rebut als clients una mica més card del que caldria si només serviu electricitat, a canvi que no apliqueu el cost real de generació de la energia en la relació comercial entre Endesa Generación S.A i Endesa. Almenys els primers anys desprès de la privatització. I en aquestes ens trobem ara. Part dels beneficis d'Endesa van a tapar les pèrdues d'Endesa Generación S.A.

Ja fa temps que des de la Comissió Nacional de la Energia es reclama al govern que s'ajustin els costos del rebut al cost real de generació de la energia. El govern fins ara s'hi ha mostrat reticent tot i que habitualment la llum sempre puja per damunt de l'I.P.C per anar recuperant camí. El que ha fet aquest cop la Comissió és demanar el govern que posi punt i final a aquest greuge i que el consumidor pagui la llum al preu que costa generar-la.

Si s'ha entès el que he explicat s'entendrà perquè dubto que'l govern accepti aquest augment d'un 31%. I menys en temps de crisi. Igual que dubto que pugi un 31 també m'hi jugo un sopar a que l'augment serà superior al 6%.

Avui s'ha fet la sol.licitud, el govern encara te dies per acceptar-ho o no però jo en aquest sentit no m'hi neguitejaria gaire. Ara hi ha altres aspectes, també econòmics, que ens han de preocupar més.