Unes hores de primavera semblen un petit oasi

I en mig de tota la pluja unes hores de primavera semblen un petit oasi

Maleïda la hora en que en Baltasar va resar a la Moreneta perquè plogués

Per cert, bon exemple de professionalitat el de La Moreneta!!

La desgràcia de viure a la Catalunya rural

El problema de viure en una població petita, d’aquestes que tenen carrers estrets i que tothom es coneix i on els nens juguen pels carrers, és que no tenim Corte Inglès i per tant ens enterem dels canvis d’estació tard i malament.

Contràriament al que passa als llocs importants i amb categoria on l’arribada de la primavera s’anuncia amb grans cartells, fins-hi tot alguns lluminosos, instal·lats estratègicament perquè tothom tingui accés a la informació i on es pronostica el que ha de venir. Poblacions on els ciutadans ja saben que darrera la frase: “Ya es primavera en el Corte Inglés” hi ha l’arribada de les al·lèrgies, la pujada de les temperatures, la recerca insistent de depredadors afamats de preses copulatives, la migració de la llana, el retorn de les cames els escots les faldilles els pantalons curts i els polos. L’aparició dels ciclistes i els corredors, els vermuts a les terrasses i els caps de setmana amb amics. L’aparició novament dels catàlegs de viatges i tantes i tantes coses.

Als pobles petits, als modestos, als de la Catalunya rural, tot això ens arriba més tard i malament. Aquí ens adonem de l’arribada de la primavera per la floració dels arbres, per la olor a foc de les cremes que fan els pagesos, perquè fa calor, perquè ja fa setmanes que’ls ametllers són florits, perquè cada cop es fa de nit més tard. Perquè els caps de setmana tornen a omplir-se els apartaments que durant l’hivern han estat buits. Perquè pels arbres hi ha esquirols, perquè els carrers se’ns omplen de pol·len… Un desastre.

Ahir, però, vaig poder comprovar com les poblacions més modestes hem emprés el camí cap a la consolidació dels nostres símbols identitaris. Com no ens cal un Corte Inglès per saber que arriba la primavera. Com la incorporació de noves famílies i l’assimilació que aquestes han fet amb les nostres tradicions ha produït la creació de nous mecanismes d’informació i comunicació. Ahir vaig veure que, finalment, les poblacions modestes hem fet un pas endavant.

Desprès del cru hivern l’arribada del sol i la pujada de les temperatures han fet que a la rotonda d’entrada al meu poble s’hagin tornat a instal·lar, novament, les putes. Ara se que’l fred ha passat i que l’hivern ja només cueja. Ara se que: Ja és primavera al meu poble.

Ens estan ocultant informació de les ventades!!!!

De les ventades que hi ha hagut aquest cap de setmana i de si es va avisar o no amb prou temps se n'està parlant molt aquests dies. M'ha sorprès aquest matí la trucada al programa de Dani Ramírez, l'home del temps. En mig d'una xerrada prou aclaridora sobre la incidència que han tingut els cops d'aire a la nostra comarca, m'ha expressat el seu neguit sobre les pressions que sovint reben els homes del temps per part de determinats sectors: "Dijous al vespre ja comentàvem, amb alguns companys, que la recomanació que hauríem de fer era que la gent no anés al Pirineu al cap de setmana. I que les estacions no obrissin per no posar en perill als esquiadors. No ho vem fer perquè ens haguessin demanat el coll. Però avui s'ha de dir que nosaltres ho sabíem I que les pròpies estacions també ho sabien i que tot i això algunes han obert, i que estan amagant informació. Com van córrer a Vaqueira a evacuar als esquiadors o sobre el teleesquí que l'aire ha tirat a la Molina. A la Molina hi ha hagut una punta d'aire de 216 quilòmetres per hora i tot això s'està amagant".

M'ha faltat temps per sortir de l'estudi quan he acabat i m'he posat a comprovar tot el que m'ha dit. Doncs es veritat. Parlant amb meteoròlegs del Pirineu m'han confirmat que ells, personalment, ja havien alertat del risc d'aquestes ventades als propis responsables d'estació d'esquí. Però he anat més enllà i he trucat a la responsable de comunicació de la Molina. He pogut comprovar l'intent d'ocultar la realitat. He hagut de preguntar en vàries ocasions si és veritat que ha caigut un teleesquí pel vent. Finalment m'han reconegut que si, sense voler dir-me en quina pista ni amb quina importància, i ràpidament però han volgut puntualitzar que això no era important que el veritablement important era que no havien pogut obrir la estació diumenge per manca de llum.

Em sembla grotesc tot això que he anat descobrint i d'una gravetat infinita. Ocultar informació pel benefici propi és immoral, però fer-ho posant en risc la vida d'algú és indecent i hauria de ser castigat amb presó. Ara segur que surten els responsables de les estacions amb cara de bons dient que com a algú se li pot passar pel cap que ells posin en perill voluntàriament la vida de cap persona. Doncs miri si se'ns passa pel cap perquè tenim prou arguments i proves per pensar-ho i perquè sabem que la temporada és molt curta les inversions molt importants i cal no perdre pistonada cap dia si es vol tenir una conta de resultats positiva a final de temporada.

Trist però real.

Vergonyosa informació sobre les nevades

Ja hi tornem a ser. Crec que el primer que haig de fer es desitjar-vos bon any, i el segon justificar l'empobriment de posts. Bé, ha estat una qüestió d'excés de treball que ja ha finalitzat. Per tant tornem, altre cop a la carretera. Tinc una pila de coses per explicar-vos però d'entre totes elles, i per anar resumint els dies d'absència, em quedo amb la que vaig viure la tarda del dia de Sant Esteve.

Si recordeu, va ser l dia de la primera nevada a Catalunya. Jo aquell dia vaig treballar tot el matí. Directe de 7 del matí a 2 de la tarda. Recordo amb claredat meridiana com des de la ràdio ens vam passar les 7 hores trucant al servei d'emergències de Catalunya intentant recopilar dades sobre l'arribada de les nevades que mantenien activat el pla neucat. Recordo com 3 cops cada hora intentàvem contactar amb emergències i amb el servei Català de Trànsit per oferir informació als nostres oients. No hi va haver manera. No treballaven. Finalment als vols de les 12 vaig decidir trucar al Servicio Nacional de Meteorología, a Madrid, on no era festa i des d'allà ens van fer una aproximació a la realitat meteorològica catalana.

Quina va ser la meva sorpresa quan el dia 26, havent dinat, veig sortir el Conseller Saura per televisió recomanant als catalans que no surtin a les carreteres i recomanant-los escoltar els mitjans de comunicació per mantenir-se informats. Oh sorpresa!!! I qui informa als mitjans de comunicació? El que va passar desprès ho coneixem tots. Carreteres col·lapsades, cotxes atrapats, màquines de sal que no podien arribar al lloc del gel i un desgavell infraestructural important.

És molt graciós veure com els Consellers incompetents s'aprofiten dels dies de pocs mitjans camuflant la seva inutilitat en la ignorància dels ciutadans. El dia de Sant Esteve al matí no hi havia ningú al servei d'emergències de Catalunya que informes als mitjans. El dia de Sant Esteve, ja se sabia que nevaria i ningú va preveure que caldria prendre mesures extraordinàries. El dia de Sant Esteve a aquest país no va passar res mes greu perquè tots érem a casa menjant canalons i celebrant els torrons i sortir per la tele recomanant seguir un servei que saps que no estas donant és tenir molta barra.

L'únic consol que em queda es veure com van aprendre i amb les nevades del dia de reis no van cometre els mateixos errors. El dia 6 des d'emergències si ens van respondre. Aveure que dura l'eficiència.