06 de juliol 2006

David Hume i Mataró Ràdio


Hi ha un metge neuròleg d’origen argentí, fins fa 10 mesos responsable del departament de neurologia en un centre hospitalari públic, (totes aquestes dades són perquè no recordo el seu nom), que ha obert un restaurant a Llavaneres per a gourmets i amants de la bona cuina. Aquest individu, que amés de tenir una estrella Michelin, cultiva ell mateix les fruites i verdures que cuina, té una cava amb més de 100 formatges i col·lecciona olis de diferents tipus, sosté la teoria que les coses que no han estat planejades no són interessants. Aquest metge no creu en la casualitat diu que en aquest món tots els actes han de tenir un objectiu i estar degudament planificats. Aquesta teoria, d’altra banda clàssica en el món de la discusió filosòfica, la podríem aplicar perfectament a la nova ràdio que es vol obrir a Mataró.

Després d’anys de reclamacións popular per tenir altre cop una ràdio pública. De fer nous estudis, d’escollir directora i d’anunciar la seva posta en marxa, podríem dir que tota aquesta feina s’ha fet per casualitat. Quan una administració o una empresa es gasta els diners que val muntar una ràdio ho deu fer per algun motiu concret, amb un objectiu clar: Informar, divertir, entretenir, educar….. Però després d’una hora de reunió he arribat a dues conclusions: 1. No tenen ni idea de ràdio i 2. No tenen ni idea del que volen aconseguir amb ella.
Perquè tothom m’entengui els passa tot allò que critiquen. Saben que no volen: No volen problemes, No volen queixes, No volen quedar malament amb l’equip de govern i No volen que els costi diners. Ara saber el que no volen no porta implícita la idea del que volen i aquí tenen, perdó, tenim un greu problema.

Els que creiem que la ràdio municipal ha de ser professional i no pot seguir sent la voz de su amo ens decebem cada cop que veiem la poca professionalitat dels que dirigeixen aquests mitjans de comunicació ¿Com pot ser que després del tot el que han lluitat els mataronins per tenir la seva ràdio, ara els que dirigeixen, no tinguin ni idea de que han de fer amb ella? Certament tenia la esperança que Mataró Ràdio neixes amb força i voluntat de ser un referent a la comarca. No és Així. Mataró Ràdio serà, si les coses no canvien molt, una continuació de la mediocritat i la insubstancial que hi ha a la ràdio municipal d’aquest país.

Com diu el meu admirat neuro-cuiner: No m’agraden els cuiners mediàtics perquè fan de tot menys el que han de fer: Cuinar. El mateix passa amb les ràdios mediàtiques que fan de tot menys el que els correspon: ser útils.

1 comentari:

Sergi ha dit...

Pse... ¿qué te esperabas de los políticos? Si la palabra ya los define: Políticos.
Por cierto, Una breve historia del mundo es de Ernst Gombrich, y mucho me temo que no lo encontrarias en la misma sección de la FNAC que el libro que yo te recomiendo.