Mes que velocitat variable sentit comú en definir-la

Punt kilomètric 657,1 de la N-II

Cal adequar la velocitat a la categoria de la carretera.

Si és una Nacional cal que se circuli a velocitat de Nacional.

Si no que deixi de ser-ho

Aliments enlloc de merdes de gos

L'Ajuntament de Pallejà s'ha vist en la necessitat de fer un avís a la població desprès de veure com, el darrer trimestre del 2008, el consum de bosses per recollir els excrements de gos augmentava en un 35%, de les 10.000 a les 15.000. Sorpresos per la sobtada conscienciació ciutadana i desprès de comprovar que la salubritat dels carrers pel que fa aquest aspecte, és exactament la mateixa que abans, es van posar a investigar el motiu de tant sobtat augment del consum de bosses.

Sembla que’ls ciutadans i ciutadanes de Pallejà, han descobert la utilitat que tenen aquestes bosses a l'hora de congelar racions individuals de menjar i, com que són gratis, s'han llençat desaforadament a la recerca d'aquests elements plàstics per conservar els aliments. Un cop constatada la realitat l'ajuntament els ha recordat que aquest no és l'ús pel que van ser fabricades i que no tenen garantia sanitària.

No es d'estranyar la curiosa reacció dels veïns de Pallejà. Vivim en una societat garantista, es a dir, tot està garantit: Que'ls aliments són sans, que l'aigua és bona per al consum, que tot allò que està al nostre abast ha estat estudiat i revisat per mil i un experts que garanteixen que no ens pot fer mal, que les joguines dels nostres fills són segures fins hi tot si els pares no hi són presents.... Només cal mirar els prospectes dels medicaments. Si llegim detingudament les reaccions i les contraindicacions ens adonarem que sent rigorosos els riscos que assumim i el nombre dels que no poden consumir determinat fàrmac és molt elevat. Societat garantista.

No crec que elevar la seguretat i la protecció a uns nivells tant elevats sigui positiu. Crec que cal mantenir en alerta la capacitat d'anàlisi i el sentit crític de la societat. No pot ser que la mama administració vetlli per nosaltres en tots i cada un dels aspectes de la nostra vida perquè quan algun d'aquests mecanismes de control falla, el mal és difícilment reparable.

El que ha passat a Pallejà és una conseqüència més d'aquesta societat acostumada a que tot estigui bé i res suposi un perill. Estic segur que a cap dels veïns que utilitza les bosses de recollir merda de gos per congelar se li ha passat pel cap que, les que si serveixen per aquest fet passin mil i un controls de fabricació i seguretat. Que han estat manipulades de manera que no rebin cap contaminació. Que fins-hi tot la seva composició no és arbitrària.... En definitiva que en masses ocasions tendim a pensar que tot val per tot i que si no és així ens ho diran amb lletres ben grans.

Cal recuperar la capacitat d'anàlisi i el sentit crític en la nostra vida quotidiana.

Font: Diari Avui

http://paper.avui.cat/article/barcelona/151255/bosses/excrements/la/nevera.html

El Conseller Huguet va a Arenys.... de restaurants

Pràcticament la meitat de la visita que els Conseller Huguet te previst fer aquest divendres a Arenys de Mar, se la passarà menjant.

Tal i com ha fet públic el Departament d'Innovació Universitat i Empresa, aquest proper divendres 16 de gener el Conseller Josep Huguet te previst visitar Arenys de Mar.

Segons el pla de visita, l'Hora d'arribada està prevista a les 9,45 per visitar l'empresa tèxtil Aretex. A les 11.00 visitarà el Restaurant Hispània, durant 30 minuts. 11,35 Mercat Municipal, 11,50 Ajuntament. 12,35 Drassanes Arenys i a les 14.00 i fins les 16.00 està previst el Dinar al Restaurant Portinyol.

En total sis hores de visita 2 hores i mitja de les quals se les passarà en dos reconeguts restaurants de la zona famosos per les seves exquisideses gastronòmiques, un, i per la seva àmplia carta de marisc, l'altre.

Es dona la circumstància que Arenys de Mar es troba en ple desenvolupament d'una nova zona industrial, Vall de Gata Ponent, continuació de la existent, Vall de Gata Draper, on a priori, el Conseller d'Empresa, no hi te previst anar-hi.

Imatge d'un país mediterrani

Desprès de molts dies amb pluja només cal un raig de sol per sortir a gaudir de les terrasses.

Ni que faci fred.

Un interès molt interessat.

6,5% d'interes és el que hauran de pagar aquells "emprenedors" que demanin un crèdit a La Caixa, per finançar el seu projecte.

Aquest és l'acord que han signat aquest matí el Consell Comarcal del Maresme i la entitat creditícia que, a través de la empresa del seu grup Microbank, farà efectius els ajuts.

A més, aquells que vulguin accedir a aquests "crèdits a baix interès", ho hauran de fer a través del Maresme Centre de Negocis, un ens depenent del Consell Comarcal, que haurà d'aprovar, prèviament el pla d'empresa i que s'encarregarà, no només d'avalar el projecte sinó de fer un seguiment del mateix.

La iniciativa va encaminada a persones que'ls seus recursos siguin limitats i necessitin un ajut econòmic per posar en marxa la seva empresa. El crèdit te un límit de 15.000€ i s'haurà de retornar en, com a molt, 5 anys.

Actualment moltes entitats bancàries estan facilitant crèdits al 5,25 i 5,50% d'interès. Es a dir un punt per sota de les facilitats acordades entre Microbank i el Consell Comarcal del Maresme.

Vergonyosa informació sobre les nevades

Ja hi tornem a ser. Crec que el primer que haig de fer es desitjar-vos bon any, i el segon justificar l'empobriment de posts. Bé, ha estat una qüestió d'excés de treball que ja ha finalitzat. Per tant tornem, altre cop a la carretera. Tinc una pila de coses per explicar-vos però d'entre totes elles, i per anar resumint els dies d'absència, em quedo amb la que vaig viure la tarda del dia de Sant Esteve.

Si recordeu, va ser l dia de la primera nevada a Catalunya. Jo aquell dia vaig treballar tot el matí. Directe de 7 del matí a 2 de la tarda. Recordo amb claredat meridiana com des de la ràdio ens vam passar les 7 hores trucant al servei d'emergències de Catalunya intentant recopilar dades sobre l'arribada de les nevades que mantenien activat el pla neucat. Recordo com 3 cops cada hora intentàvem contactar amb emergències i amb el servei Català de Trànsit per oferir informació als nostres oients. No hi va haver manera. No treballaven. Finalment als vols de les 12 vaig decidir trucar al Servicio Nacional de Meteorología, a Madrid, on no era festa i des d'allà ens van fer una aproximació a la realitat meteorològica catalana.

Quina va ser la meva sorpresa quan el dia 26, havent dinat, veig sortir el Conseller Saura per televisió recomanant als catalans que no surtin a les carreteres i recomanant-los escoltar els mitjans de comunicació per mantenir-se informats. Oh sorpresa!!! I qui informa als mitjans de comunicació? El que va passar desprès ho coneixem tots. Carreteres col·lapsades, cotxes atrapats, màquines de sal que no podien arribar al lloc del gel i un desgavell infraestructural important.

És molt graciós veure com els Consellers incompetents s'aprofiten dels dies de pocs mitjans camuflant la seva inutilitat en la ignorància dels ciutadans. El dia de Sant Esteve al matí no hi havia ningú al servei d'emergències de Catalunya que informes als mitjans. El dia de Sant Esteve, ja se sabia que nevaria i ningú va preveure que caldria prendre mesures extraordinàries. El dia de Sant Esteve a aquest país no va passar res mes greu perquè tots érem a casa menjant canalons i celebrant els torrons i sortir per la tele recomanant seguir un servei que saps que no estas donant és tenir molta barra.

L'únic consol que em queda es veure com van aprendre i amb les nevades del dia de reis no van cometre els mateixos errors. El dia 6 des d'emergències si ens van respondre. Aveure que dura l'eficiència.

El Pare Noel no te mòbil

Fixeu-vos com utilitza una cabina per telefonar.

Potser caldrà que en demani un als reis

Autopistes imaginatives

Proposo a Salvador Alemany com a candidat al premi a l'empresari de l'any. En una mostra més de creativitat imaginació i servei al país ha proposat ajustar els preus dels peatges a la utilització que se'n faci de la via.

El gran guru de les infraestructures catalanes, ha proposat que quan més demanda es faci d'una via, mes car sigui el seu peatge. Es a dir quan més congestionada estigui la infraestructura, més car serà utilitzar-la. La raó, segons el geni de la barrera, és crear un efecte disuassori. Que'ls conductors deixin d'utilitzar les autopistes en favor de les carreteres, per no col·lapsar-les. I com passa sempre, ha fonamentat la mesura amb l'argument: "Com fan en d'altres països del món".

Anem per aquest darrer punt. Quins països? Diem-los perquè en d'altres països del món, les autopistes són infraestructures pensades per la seguretat dels usuaris i no en expoliar-los les butchaques. En d'altres països del món a les adulteres se les dilapida. En d'altres països del món casar-te amb més d'una dona està ben vist. En d'altres països del món dir el que penses està prohibit. En d'altres paísos del món als lladres se'ls talla la ma. Quins països fan això que proposa? Així averiguarem per quin motiu, en quin context, amb quin èxit i amb quines infraestructures alternatives.

Una altra qüestió és saber ¿Desde quan la incompetència i el mal servei són mereixedors d'una major retribució? Una autopista és una via de comunicació ràpida. Si deixa de ser ràpida perd una de les seves característiques principals i per tant ja no és autopista i no es pot cobrar peatge. Aquest mag del Teletac ara proposa el contrari. Quan més mal servei, més deficient, més deplorable i contrari als interessos dels ciutadans sigui, més diners podran guanyar ells.

És evident que la mesura només respon a un interès: El d'evitar que la Generalitat els insti a pujar barreres cada cop que hi ha una operació sortida o un cap de setmana llarg. És evident que'l fons de rescat de peatges que obrirà el govern el proper any els ha posat nerviosos. És evident que cerquen la manera de dissimular un servei patètic, precari i que en molts punts de la xarxa viària catalana, és molt aprop de la il.legalitat.

Arriba el sol com un oasi

Desprès d'una setmana plena de dies freds humits i núvols bé de gust aprofitar al màxim el primer raig de sol per fer una migdiadeta.

Bombetes de baix consum perilloses

Un estudi de l'Agència de Protecció de Salut Britànica ha alertat del perill que tenen per la salud algunes bombetes de baix consum. Segons conclou aquest estudi, els riscos més immediats són cremades a la pell molt semblants a las que produeix el sol a l'estiu. Però l'estudi va mes enllà i alerta que les llargues exposicions al llum d'aquestes bombetes pot augmentar el risc de patir càncer.

Les bombetes més potencialment perilloses són les compactes de baix consum, i que no estan recobertes per cap material com pugui ser vidre. Aquestes bombetes, segons ha determinat l'Agència de Salut, emeten nivells de radiació ultraviolat superiors als permesos. Les emissions a 2 centímetres de la llum són semblants als que emet el sol en ple estiu. Des de l'Agència s'ha recomanat als consumidors que es desfacin d'aquest tipus de bombetes i que, en cap, cas siguin usades per activitats a menys de 30 centímetres. Especialment estudiants que estudien amb el flexo, fabricants de joieria, rellotgers o cosidors.

Aquest estudi ha estat recollit per la Federació d'Associacions de Consumidors, (FACUA), i tramés al Ministeri de Sanitat Espanyol perquè informi als consumidors d'aquests resultats .

Algú n'ha vist alguna cosa? No hi ha res pitjor que la opacitat. I més quan el que s'intenta amagar te una afectació directa sobre la salut de la gent. No estic afirmant que l'estudi britànic sigui concloent, que ho és, el que procuro és garantir l'accés al ciutadà a la informació i massa sovint és l'administració la que menys el facilita. Els periodistes sovint ens afartem de rebre trucades o correus dels polítics intentant condicionar la nostra feina. Veiem com individus que no són professionals, ocupen serveis de premsa. Com l'administració intenta manipular la voluntat dels ciutadans coartant la informació que aquests reben. És un fet que passa a tots nivells.

Ja està bé de prioritzar els interessos d'uns pocs per sobre del criteri de la majoria. Si les bombetes són perilloses s'ha de dir. I si cal substituir les velles també s'ha de dir. Donar al ciutadà la oportunitat de decidir si les canvia totes o només aquelles, que per la seva ubicació, no li representen cap perill. Només que en canvii una haurem guanyat tots. De l'altra forma l'única cosa que haurem aconseguit és que, quan tothom sàpiga que són perilloses, no tornin a confiar mai més amb el polític ¿Oi que això no agrada?

Doncs apliquem el mateix raonament en tots les coses de la vida. Els ciutadans som adults i sabem pensar per nosaltres solets i quan algú és un mentider manipulador, tard o d'hora se l'acaba enganxant.

Ah, per cert, les bombetes incandescents han de desaparèixer abans de tres anys.

Cartell per a la convivència

De vegades al racó mes amagat d'alguna plaça, descobreixes els millors desitjos.

¿Qui controla el butà perquè no ens mati?

Tot i que explosió de Gavà ha estat provocada per Gas Natural, crec que aquest desgraciat succés ens dona la oportunitat de reflexionar sobre la importància que te conviure quotidianament amb aquests productes. Sobre tot si les insta.lacions no estan en bon estat.

Es habitual que aquest tipus d'explosions tinguin el seu origen en el gas butà. Igualment en les ocasions que apareixen veïns ofegats per CO2, sovint provocat per la mala combustió d'una estufa.

Es difícil d'explicar com a l'any 2008 es permet a una empresa subministrar lliurement i sense cap tipus de control substàncies tant perilloses. Es difícil d'explicar com una empresa pot monopolitzar a casa nostra el mercat d'un producte sense tenir i idea d'on presta servei el seu producte. És difícil d'explicar com pots estar utilitzant un escalfador o una estufa sense que mai, MAI passis cap revisió ni control.

Repsol Gas es defensa dient que ells no subministren butà si no hi ha un contracte. Gran mentida. Ells saben que serveixen molt més butà del que tenen contractat. Ells saben que en el seu negoci hi ha explotació laboral. Ells saben que'l personal que porta el seu distintiu no està ni format, ni preparat per manipular aquest producte. Ells saben que alguns dels treballadors dels seus subministradors ni tant sols tenen permís de residència.

Repsol abasteix de gas a uns clients que no coneix, per uns electrodomèstics que no sap quins són i en un estat que ni s'imagina. Permet que les bombones estiguin mesos i mesos als balcons i que ens passem la vida amb l'ai al cor de saber si el veí tindrà en condicions la seva estufa o volarem tots pels aires.

I tot això amb la connivència d'un govern que s'espavila a cruixir als conductors amb nous radars, als compradors sense bosses de plàstic, o als autònoms amb nous impostor, però que alhora d'aplicar el mateix raser a les grans empreses s'arronsa, s'empetiteix i s'amaga sota la taula.

Estem farts de veure com Abertis no paga els impostor als municipis, com FECSA extorsiona als constructors perquè els cedeixin terrenys per a transformadors, com la companyia d'aigües ens cobra per un sistema de trams que possibilita que paguem un aigua que no consumim i ara com Repsol, per no perdre mercat, pot omplir-nos els edificis de petites bombes en potència sense cap tipus de control, ni inspecció, anàrquicament i a la brava.

¿Quants morts haurà d'haver perquè els governs, d'una vegada, es posin mans a la feina i exigeixin a les grans empreses la mateixa rigurositat i control que ens obliguen a tenir als ciutadans?

Un mes per llençar una llauna!!!

Anant un dia pel carrer m'adono d'una llauna fora de lloc

Passada la meitat del mes. Tot seguia igual

Un mes exacte i desprès d'haver fet un comentari per ràdio...

La llauna ha desaparegut.

¡¡Màgia lenta!!

L'avi suïcida 2. (Boníssim)

Recordeu l'apunt del mes passat sobre l'avi suïcida que es llença a tota velocitat amb la seva cadira de rodes per damunt de la vorera?

Doncs fixeu-vos a qui m'he trobat plegant la cadira davant d'un bar!!

Crec que no calen comentaris

Les adopcions i el nou Codi Civil

El Departament de Justícia de la Generalitat està acabant de perfilar un nou Codi Civil per Catalunya que es portarà a votació l'any vinent al Parlament. Entre les noves normes hi ha la obligatorietat dels pares adoptants de dir-li al seu fill que és adoptat. Es a dir, a partir de la seva aprovació, els pares hauran de comunicar als seus fills que no són els pares biològics.

La mesura ve aconsellada pel col.logi de psicòlegs que considera molt positiu que, un cop l'infant te la maduresa emocional necessària, se li comuniqui que és adoptat. El Codi Civil, però es reserva la decisió de comunicar al menor, en el cas que aquest ho vulgui saber, quina és la identitat dels seus progenitors biològics.

Sempre m'ha sobtat molt el rebuig que hi ha en el nostre país a les prohibicions però en canvi la tendència que tenim a les obligacions. Obligar a dir és el mateix que prohibir no dir. I la norma agafa una rellevància especial quan afecta directament la intimitat i la vida personal dels ciutadans.

Amb quin criteri ens obliguen a donar determinada informació als nostres fills? Per aquesta regla de tres obliguem als pares a comunicar als seus fills si eren o no desitjats, o si els vam concebre en una nit de borrachera i disbauxa, o que en realitat volien una nena i no un nen, o que són pare fumava marihuana o que són uns fills de puta. Perquè els adoptats si i la resta no?

El col.legi de psicòlegs diu clarament que s'haurà de comunicar quan l'infant sigui prou madur per assimilar-ho. Qui ho determinarà. Els pares? Haurem de portar al nen al psicòleg perquè ens digui si està o no preparat? Serà el pediatra del CAP qui autoritzarà als pares a comunicar-ho? I en cas de no fer-ho. Posarem inspectors que multaran a aquelles familias que no ho hagin dit als seus fills?

Trobo la mesura profundament desafortunada. La educació d'un fill és responsabilitat dels seus pares. Si aquests no ho fan adequadament hi ha un departament de Benestar Social que hi intervé. Però els continguts de la educació. La informació familiar sobre els orígens és un camp que pertany a la més absoluta intimitat de les familias. Un espai on l'administració no hi pinta res i on no ha d'intervenir. Als pares se'ls ha de deixar la llibertat de decidir quina és la informació i la orientació que volen que tingui el seu fill.

El nou Codi Civil pot aconsellar prendre determinades decisions i l'administració pública pot facilitar que aquestes decisions siguin executades amb la màxima rigorositat. Però obligar a les famílies és un fet absolutament intervencionista digne d'aquests 40 anys de dictadura que tant interès tenim tots que no es tornin a repetir.

Bosses de plàstic 2. L'agraïment

Vull fer un agraïment públic a la Lola. Aquest matí parlàvem a la ràdio sobre l'encert de fer desaparèixer les bosses de plàstic i el preu pel medi ambient que tenen aquests productes.

De sobte els companys m'han fet passar la Lola una oient, jubilada, que ha vingut a portar-me uns estris que fa ella amb les bosses del supermercat. Talla les bosses i les fa cintes. Desprès agafa una agulla de punt i teixeix fundes pel mòbil, cistelles per les pinces d'estendre, bosses per anar a la compra...

Aquesta de la fotografia està feta amb bosses del Caprabo.

He quedat amb ella que aquest protector pel paquet de tabac li faré arribar al Departament de Mediambient perquè en prenguin nota.

Gràcies Lola. Això si que reutilitzar de debò!!!

Dolços nadalencs

Dolços de tota mena omplen els aparadors de les botigues tradicionals.

Quina gana!!

S'acosta el Nadal

El transport públic cada cop més aprop

Vull des d'aquestes modestes ratlles felicitar molt sincerament a l'Autoritat del Transport Metropolità per les noves tarifes del transport públic previstes pel proper any.

Trobo un gran encert que, en un context de crisi econòmica com el que estem vivint, es decideixin un augment de tarifes de mitjana, més del doble de la inflació prevista pel govern. I en concret que l'abonament més usat, la T-10 que representa el 71% dels viatges, tripliqui la inflació prevista. La inflació es preveu en un 2%, el transport puja de mitjana un 4,75% i la T-10 un 6,94%.

Cal destacar la notable inversió en la conservació i millora d'aquelles xarxes més problemàtiques, en concret i molt especialment, la de rodalies RENFE. Ha registrat una substancial millora en la fiabilitat del servei, la puntualitat dels seus combois, la comoditat i confort dels seus vagons i l'important augment de la freqüència de pas de totes les línies. És evident que inversions d'aquesta magnitud justifiquen plenament l'augment de les tarifes.

Cal remarcar també, les moltes facilitats que l'administració ha posat per diversificar el transport col.lectiu a tot el país. Noves línies d'autobús, noves línies de trens, expansió del transport col.lectiu al 90% dels nuclis habitats, i posar a l'abast de totes les poblacions un ampli ventall de transport públic adaptat.

L'afavoriment de la solidaritat és també un altre actiu que respira la nova tarificació. Garantir la gratuïtat del transport públic de tots els jubilats i pensionistes d'arreu del país. Promoure i fomentar la gratuïtat, també, entre els infants fins a 12 anys. Donar facilitats i bonificacions a les families nombroses. Gestionar importants descomptes en aquells col.lectius més desafavorits, com són aturats, nouvinguts o persones amb la renda mínima. Tot gestionat amb la cura la sensibilitat i la delicadesa necessària com perquè els que ajuden a suportar-ho ni ho notin.

M'agrada veure com els governs ecologistes i d'esquerres vetllen perquè els ciutadans abandonem l'hàbit d'utilitzar el vehicle privat i ho fem a favor del transport públic. Em fa feliç comprovar com ens omplen les butxaques d'arguments a favor del transport col.lectiu, amb més servei, més comoditats, més inversió, més millores, més freqüències i menys cost.

És un orgull viure en un país com el nostre on els administradors no deixen lloc per al dubte i sensibles a la realitat social miren sempre pels interessos dels seus ciutadans.

Des d'aquí moltes gràcies a tots!!!! Com ha passat aquests darrers anys : Mai caminareu sols!!!

Maneres de combatre el fred al carrer

En un dia de fred vells costums per mantenir el cos amb tempetarura

A les obres se segueixen fent fogueres els dies de fred

Agafem el plàstic per les nances

Sembla que la proposta de la Generalitat de prohibir les bosses de plàstic és donin gratuïtament va de de bo. Ja han passat 5 dies des que es va fer pública la proposta i de moment ningú ha obert boca.

Doncs bé. Seria bo recordar que, fins fa 5 dies, era la pròpia Generalitat la que, mitjançant del seu Departament de Comerç i Consum, subvencionava als Gremis Comercials, part del cost de "l'autopromoció". Per a molts d'aquests eixos, precisament, la fabricació de bosses de plàstic amb la marca o el logo corresponent.

Però això, penso, no és el més important. Aquí, novament, hi ha un problema "d'anem a cruixir als ciutadans". D'aquí a quatre dies serà reis, i aquells que tenim nens, tornarem a enfrontar-nos, com cada any, a sacs i sacs d'emboltoris de joguines. Caixes de cartró, elements plàstics fixadors, bosses per a cada un dels complements, filferros per fixar la joguina i que no es bellugui, papers i cartrons decoradors, d'altres per fer més atractiu l'estri, en definitiva, quilos i quilos de papers, caixes, plàstics, cartrons i demès productes que s'apilen en un racó de casa esperant que passi el dia per baixar-los al contenidor. El 90% del tot innecessaris.

Quants elements plàstics acompanyen un Donut ? Pel cap baix dos : La bossa que l'embolcalla i la base que el subjecte.

Quants elements acompanyen dos bistecs de carn? Pel cap baix tres: La safata de porex, els plàstic que’ls embolcalla i el paper secant que hi ha a la safata per empapar la sang.

Quants elements acompanyen 6 llaunes de refresc? Dos tipus diferents. Les llaunes pròpiament, i les argolles de plàstic que les mantenen unides i que tant mal fan al medi marí quan les tortugues, per exemple, les confonen amb meduses i se les mengen.

I així podríem seguir. Trobo tremendament injust que es torni, altre cop, a responsabilitzar al ciutadà de que les empreses, per fer màrqueting i vendre més, ens omplin de plàstics innecessaris. Posats a començar la caça de les bosses es podria haver fet precisament per aquells que més en malgasten. Els industrials. I deixar d'una vegada als ciutadans que ja estem fins als collons que pagar cada cop que l'administració vol fer alguna cosa.