Seguim fent el panoli amb les carreteres!!

Ahir dijous el Conseller Nadal presentava al Departament de Política Territorial i Obres Públiques "El Llibre d'Estil de les carreteres Catalanes". Certament no he tingut accés a la seva totalitat però si al breu resum que ens van donar com a dossier als periodistes.

El primer que cal diré s que és encoratjador veure com l'administració pren part en la sinistralitat a les carreteres i intenta vetllar per la seva millora. Un fet que fins ara no s'havia produït.

El problema és que, un cop llegit aquest extracte, a un se li queden els pels de punta, els ulls com a taronges i la panxa regirada.

En un país on hi ha 275 punts negres a les carreteres, 10 dels quals greus. Distribuïts 188 a Barcelona, 37 a Girona, 11 a Lleida i 30 a Tarragona, segons el darrer estudi elaborat pel RACC i encarregat pel propi govern Català. On els motoristes és mobilitzen setmana si, setmana també demanant més seguretat i millors condicions a la zarza viaria, el Conseller presenta un estudi on es contempla la substitució de les valles de metall per unes de fusta en els paratges amb alt valor paisatgístic, o es plantegen si cal posar ratlles verticals o horitzontals en els murs de contenció propers a les vies.

El pitjor però és el que s'ha obviat. Novament una administració, en aquest cas la Generalitat, presenta unes pautes amb les que tractar, mantenir i senyalitzar una carretera, i novament torna a deixar a no cercar l'acord amb la resta d'administracions amb carreteres a Catalunya.

¿Quan entendran que el més important no són les valles de fusta o las de ferro, els estops amb triangle o escrit, o si un terreny és més alt o més baix sinó que el que importa és que sigui quina sigui la carretera el que hi circula trobi els mateixos criteris de manteniment i senyalització, que no hi hagi criteris diferents alhora de senyalitzar una corba si es una carretera de la Diputació o si és de la Generalitat.? Tant difícil és?

Cada administració utilitza criteris diferents alhora de dissenyar la seva via i això, encara que no ho reconeguin, acaba desorienten als conductors. Crec que seria més interessant buscar el consens que intentar aconseguir portades presentant estudis absurds que costen diners i que ni tant sols rosen el moll de l'os