19 de setembre 2007

Una llei poc clara


L’altre dia, quan van portar les garrafes d’aigua pel dispensador que tenim a la feina el xicot que les transporta em va comunicar que apartir d’aquell moment deixaria de servir-nos garrafes de 20 litres i ens portaria garrafes de 13 per acomplir la nova llei de riscos laborals.
És curiós com tenim tendència a publicitar determinades intencions polítiques i, cal pensar involuntàriament, silenciem determinades noves normes d’abast social. Hi ha molts i importants sectors socials que en surten afavorits o perjudicats per aquesta llei. reposadors de supermercat, descarregadors portuaris, paletes o lampistes, tècnics de transport sanitari, repartidors de butà…. Alguns tenen ja a la seva feina elements per alleugerir els pesos però molts, al llarg de la seva jornada es troben amb problemes que els fa aixecar molts més de 13 quilos. ¿Què li dirà el repartidor de butà a aquella veïna gran que viu en un tercer sense ascensor i que necessita la bombona de butà per cuinar? O ¿com manipularà les caixes i sacs el paradista de verdures del mercat municipal on jo compro? ¿Heu provat mai d’aixecar un sac de guix de qualsevol obra?
M’agraden totes aquelles lleis que afavoreixen al treballador i ens fan la vida molt més fàcil però un cop més fem normes, en molts cassos, impossibles d’aplicar. Cal fer les coses de manera ordenada. De res serveix fer lleis si primer no donem les eines, tant a empresaris com a treballadors, perquè les puguin acomplir i, posteriorment, no instaurem els mecanismes adients de control que garanteixin el compliment de la norma.