La coses són com sempre (02/03/2012)

Benvingut:

El primer que vull deixar clar és que ets volgut. Contràriament al que mai puguis pensar, no he dubtat que la teva arribada satisfà un desig profund. També t'haig de reconèixer que no tinc clar que hagi estat una bona decisió. Ara veig amb incertesa lel teu futur. No se, realment, quin lloc pots ocupar. La situació actual deixa poc espai per a situar-se. Si ens ho mirem fredament és el pitjor moment per venir. Però també penso que hem de fer es crear oportunitats i el que hem tranquil·litza és pensar que, si més no, t'he donat la oportunitat de ser el que tu vulguis.

No vull predisposar-te però, perquè vagis, informat et diré que aquí tot es complicat. A tot arreu hi ha problemes. A l'escola els companys s'assetgen els uns als altres i es fan, una cosa que ja coneixeràs, es diu bulling. Ja de petits us atonyinareu els uns als altres. Des del primer dia patiràs la competitivitat: Que si aquest corre més que aquest altre, que si tu treus més notes que'l company, que si has estat millor o pitjor... No només es tracta d'aprendre sinó de fer-ho més ràpid i millor que la resta. Els profes intentaran ser un refugi però tampoc te'n fiïs gaire. La professió està fatal i cada cop serveixen menys de refugi. Igual que'ls alumnes molts d'ells també fan la seva.

Aniràs creixent i fen-te gran i et canviaran el sistema educatiu fins que no sàpigues que estudies. Ni perquè. Cada cop hi haurà més arguments per perdre el temps enlloc d'estudiar. Et passaràs el dia connectat a les xarxes socials i parlant arreu amb els amics i ves a saber quin enginy nou s'inventaran per fer-vos passar la estona. Ja t'aviso que en aquest punt seré inflexible. Per tant auguro grans discussions i moltes males estones al voltant d'aquest tema.

I tindràs amics, i amigues i t'enamoraràs. Això no ha canviat. Segueixes troban-te malament i deixant de dormir. Segueixes enamorant-te de qui no et fa cas i et deprimeixes i baixaràs el rendiment dels estudis i t'haurem d'aguantar com ànima en pena per casa, i ho superaràs i tornaràs a caure amb una altra i així fins que trobaràs una que et faci cas i aquí estimis. Amb qui passis molts i molts anys. Arribaràs borratxo a casa i vomitaràs i et renyarem i prometràs que mai més ho tornaràs a fer i la setmana següent tornaràs a emborratxar-te. I seràs un idealista que vol canviar el món i faràs vagues i trencaràs algun aparador i qui sap si, espero que no, provaràs alguna droga. Tindràs el primer cotxe. Acabaràs la carrera i en començaràs un altre i buscaràs feina i no la trobaràs i acabaràs treballant de qualsevol cosa a qualsevol lloc.

Arribarà un dia en que marxaràs de casa amb un amic o alguna amiga i vindràs els diumenges i després cada 15 dies i llavors arribarà un dia en que ens diràs que seràs pare i ens emocionarem i el veurem néixer i reflectiràs en ell tot allò que t'hem ensenyat i has après. Hi hauran moltes coses que no ens agradaran.

Arribarà un dia en que ens posarem malalts i hauràs de cuidar-nos i tornar-nos en hores i patiment tots els esforços que hem fet per tu. Arribats a aquest moment et demano que siguis generós i ens deixis anar plegant sense hipotecar-te la vida. Moltes vegades els fills sou tant insolidaris que preteneu mantenir-nos a qualsevol preu. Penso que és molt millor una elegant retirada que una trista permanència. I així s'apagarà la llum i et tocarà tirar endavant amb l'entorn que t'hagis anat creant la llarg de la vida.

No se si son les millors expectatives però són les que ara mateix et puc oferir. No em sento responsable del que et pugui passar però tinc el neguit de no saber si podràs tirar endavant.

La única cosa certa és que passi el que passi. Sigui el moment que sigui. Hagi passat el que hagi passat. La única cosa certa és que t'estimo i que pots contar amb mi.

Molta sort quan neixis.

El teu pare.