Sobre la utilització dels mitjans públics per a fins privats dels càrrecs electes en tenim alguns referents polèmics que han estat llargament tractats per la premsa. El Mirage d’Alfonso Guerra, el despatx del germà del mateix Vicepresident, els vestits de Pilar Miró. La targeta de crèdit que pagava els serveis de la prostitució a Mallorca, o el viatge en helicòpter del Conseller Milà, on hi va dur els seus fills.
El cas que ha tornat a posar aquest debat sobre la taula han estat els 9.200 € que ha costat la televisió, el recolzapeus i la tableta que s’ha instal·lat al vehicle oficial del President del Parlament. Un dels motius utilitzats per justificar la despesa ha estat l’aprofitament dels viatges que’l responsable de la cambra fa diàriament fins a casa seva a Reus.
M’estranya que ningú hagi centrat el debat en ¿Què carai fa el cotxe oficial del President portant-lo cada dia a casa seva? I el que mes m’ha estranyat és com es que, a qui li ho he comentat, troba “normal” que se’n faci aquest ús.
Un vehicle oficial és el cotxe que es posa a disposició de qualsevol càrrec electe perquè en faci ús als actes oficials. És una eina de treball més. Des de quan els cotxes oficials fan de taxi als polítics? Anar de Reus a Barcelona no forma part de l’agenda del president del Parlamenrt. Forma part de les obligacions privades que te com qualsevol altre treballador. Anar de Reus a Barcelona i de Barcelona a Reus respon al desplaçament que qualsevol treballador fa quan va a treballar. No entenc que fan els diners públics sufragant aquestes despeses. I el que és més greu no comprenc per quin mecanisme ho veiem normal.
Delimitar les activitats públiques de les que no ho són és fonamental en càrrecs d’aquesta naturalesa. Que pensaríem tots si el cotxe oficial fos utilitzat quan marxa de vacances? O portés als seus fills a l’escola o a la seva muller de compres? I si utilitzéssim els despatxos del Parlament per fer reunions del Tupper Ware?
Anar a la feina forma part de les nostres obligacions com a treballadors i no és una activitat estrictament laboral. Aquest fet fa que utilitzar el cotxe per aquests fins sigui inacceptable. Sigui qui sigui el que l’utilitzi.
El cas que ha tornat a posar aquest debat sobre la taula han estat els 9.200 € que ha costat la televisió, el recolzapeus i la tableta que s’ha instal·lat al vehicle oficial del President del Parlament. Un dels motius utilitzats per justificar la despesa ha estat l’aprofitament dels viatges que’l responsable de la cambra fa diàriament fins a casa seva a Reus.
M’estranya que ningú hagi centrat el debat en ¿Què carai fa el cotxe oficial del President portant-lo cada dia a casa seva? I el que mes m’ha estranyat és com es que, a qui li ho he comentat, troba “normal” que se’n faci aquest ús.
Un vehicle oficial és el cotxe que es posa a disposició de qualsevol càrrec electe perquè en faci ús als actes oficials. És una eina de treball més. Des de quan els cotxes oficials fan de taxi als polítics? Anar de Reus a Barcelona no forma part de l’agenda del president del Parlamenrt. Forma part de les obligacions privades que te com qualsevol altre treballador. Anar de Reus a Barcelona i de Barcelona a Reus respon al desplaçament que qualsevol treballador fa quan va a treballar. No entenc que fan els diners públics sufragant aquestes despeses. I el que és més greu no comprenc per quin mecanisme ho veiem normal.
Delimitar les activitats públiques de les que no ho són és fonamental en càrrecs d’aquesta naturalesa. Que pensaríem tots si el cotxe oficial fos utilitzat quan marxa de vacances? O portés als seus fills a l’escola o a la seva muller de compres? I si utilitzéssim els despatxos del Parlament per fer reunions del Tupper Ware?
Anar a la feina forma part de les nostres obligacions com a treballadors i no és una activitat estrictament laboral. Aquest fet fa que utilitzar el cotxe per aquests fins sigui inacceptable. Sigui qui sigui el que l’utilitzi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada