La mateixa RENFE de sempre

Gairebé ningú recorda ja totes les incomoditats i problemes que la Renfe ens va provocar ara fa no gaire més d’un any. La memòria del ciutadà és curta i sovint viu víctima de l’excés d’informació a la que està sotmesa.

Ahir va fer 160 anys del primer viatge de tren entre Barcelona i Mataró. Gairebé com una condemna, 160 anys i 1 dia desprès la meteorologia ha tornat a donar a la companyia la oportunitat de demostrar que’l transport públic és realment una alternativa viable. Que’l transport col·lectiu no només és un benefici pel país sinó també un estalvi per les nostres butxaques i una millora quantitativa i qualitativa en la gestió del temps. Oportunitat malaguanyada. Una avaria en la senyalització a Gavà ha provocat endarreriments i retards a totes les línees de la xarxa de Rodalies.

Sempre he cregut que’l millor màrqueting no es busca sinó que et ve donat. Aprofitar les inclemències meteorològiques per demostrar que’l teu producte és bo, competitiu, solvent, ràpid i de qualitat no costa un duro. Senzillament es tracta de fer bé la teva feina. A qualsevol empresa, totalment privada, que és perdessin aquestes oportunitats tancarien en quatre dies. La Renfe no.

Els motoristes cauts que avui han deixat la moto a casa i han agafat el tren. Els conductors que, preveien els problemes de trànsit, han apostat pel transport públic. Aquells que han decidit, per un dia i perquè plou, variar els seus hàbits, els hem tornat a omplir de raons perquè demà abandonin el transport públic. A la Renfe no cal fer-li la campanya en contra. Se la fa ella mateixa.

No importa que triguem el mateix a anar a Barcelona avui que fa 160 anys. No importa que’ls trens superin, de llarg, els marges d’aforament permesos per la llei. No importa que, mentre viatgem, ens robin i ens atraquin sense que cap agent de seguretat ens assisteixi. No importa que no sàpigues a quina hora surts i tampoc a quina hora tornes. No importa que’ls trens passin un cop cada mitja hora. Tot això no importa si ens garanteixen que d’ara endavant faran bé la seva feina. Que viatjarem segurs, que arribarem alhora, que serem tractats com a clients i no com a bestiar.

Però aquest compromís és lluny. Tant com el traspàs de les Rodalies a una altra administració. Tant com els diners que han de garantir el bon funcionament. Tant com ho estan els Ferrocarrils dels trens de Renfe.

Mentre tant els fabricants de motos contents. Cada cop som més els que ens passem a ser clients seus.