14 d’octubre 2008

El problema penitenciari


El Govern de la Generalitat ha fet pública la xifra del nombre de reclusos que hi ha a les presons catalanes. 10.300 reclusos. Una dada molt per sobre de les previsions de l’administració i molt per sobre de la capa citat dels centres penitenciaris que hi ha al nostre país.

10.000 habitants és la població que viu a Argentona, o la que hi ha a Arenys de Munt més la de Sant Iscle de Vallalta. 10000 habitants són dues terceres parts de la gent que viu a Arenys de Mar. Mantenir 10.000 habitants és un autèntic luxe, més si els afegim tot el personal que cal tenir contractat per assistir-los: Vigilants, psicòlegs, psiquiatres, assistents socials... etc.

La pregunta, però és: ¿Fan les presons la funció per la que les van construir? ¿Són les presons els centres de rehabilitació i inserció a la societat que especifica la llei que han de ser?

Socialment hem entrat en una espiral molt complicada, volem tots els elements que distorsionen la nostra vida fora de circulació. Ara empresonem a assassins, violadors i lladres però també, conductors imprudents, defraudadors fiscals, immigrants irregulars i tot aquells que no s’ajusten a la llei. No hem sabut trobar alternativa a l’empresonament i la pressió social sembla empentar a que cada cop hi hagi més persones engarjolades. Seria interessant fer pública també la quantitat de milions que ens costa mantenir l’actual sistema penitenciari i saber també que ens costarà a la volta de cinc anys si seguim amb l’actual tendència.

És molt curiós veure com cada cop més sovint demanem que tal o qual delinqüent sigui empresonat, mentre ens neguem en rodó que cap nou centre penitenciari sigui instal·lat prop d’on vivim.

Revisar el sistema, convertir les presons en centres realment rehabilitadors i prendre consciència del cost que té l’actual sistema és imprescindible si no volem que hi hagin més a dins que no pas a fora.