Les armes israelianes que maten palestins són espanyoles

Se que no m'hauria d'estranyar però no deixa de sorprendre'm que dades com las que ara us explicaré tinguin escàs ressò a la premsa generalista.

Espanya va exportar a Israel durant el primer semestre de l'any 2008 armes per valor de 1.551.933€. La pràctica totalitat, el 94,13%, tenia com a destinatari les forces armades de l'estat Hebreu.

En concret Espanya va vendre armes armes de canó de ànima llisa amb un calibre inferior a 20 mil·límetres" definició que inclou, entre altres, fusells, pistoles, metralladores, silenciadors, carregadors i visors per un valor de 91.045 euros. La resta, 1.460.888€, va ser material denominat "equips de formació d'imatge o de contramesura": càmeres, equips de formació d'imatges d'infraroigs i tèrmiques, i també equips sensors d'imatge per radar utilitzats per a la localització nocturna d'objectius.

Aquestes Xifres suposen un augment considerable en l'exportació de material bel.lic a Israel. De fet Espanya va vendre més material durant els primers sis mesos del 2008 que en tot l'any 2007.

Aquestes dades es desprenen de l'informe sobre el control de comerç exterior de material de defensa i de doble ús remès recentment al Congrés dels Diputats pel ministeri d'Indústria.

Dades objectives: Espanya és un dels principals països de fabricació d'armes lleugeres del món. Espanya es troba, també, entre els països europeus productors de mines antipersona. Cada minut es fabriquen 5 mines antipersona.Una mina pot arribar a costar 0,40€ (250 ptes). Les empreses Espanyoles productores de mines antipersona són nombroses: Bressel, Explosivos Alaveses, Explosivos de Burgos, Fabricaciones Extremeñas y Unión Española de Explosivos, CASA, Bazán, Santa Bárbara, Instalaza, Inisel, ENOSA, Esperanza y Cia, SAPA o Star.

Una de les principals empreses fabricants de tecnologia militar, Indra, va ser patrocinadora del Fòrum de les Cultures 2004.

En definitiva que la hipocresia que hi ha respecte la guerra al nostre país és important. Començant pels mitjans de comunicació que són els primers de no voler fer públiques dades com aquestes.

No m'hauria de sorprendre però no deixa d'indignar-me.