El miserable món del futbol modest

Han passat prou dies des que jugadors del Bada Bing van agredir als del Rosario Central per poder prendre perspectiva i mirar-se els fets des de la distància.

El que ha passat a la Tercera catalana aquest cap de setmana és només una mostra més de que el futbol modest és una casa de putes absoluta on tots som responsables.

Primer la Federació. Que permet que es juguin partits de futbol sense cap mena de garantia de seguretat per ningú, ni jugadors ni àrbitres. Que lluny de vetllar que els monitors, entrenadors i responsables mantinguin una actitud educacional envers l'esport, es desentenen de tot el que passa als camps de futbol els caps de setmana. Que permeten a una colla de delinqüents tinguin atemorida tota una categoria i només actuen quan els mitjans de comunicació fan portades amb la noticia.

Segon els clubs: En molts cassos dirigits des de la barra d'un bar per individus que el mes rodó que han vist és el cul d'un got de whisky i que no tenen cap interès en la promoció de l'esport. Redueixen el seu objectiu a jugar el diumenge i guanyar. Amb un nivell intel.lectual tant reduït que davant la por de que agredeixin als seus jugadors, enlloc de trucar a la policia, els envien un correu electrònic a un mail equivocat com va passar diumenge. Presidents i directius que gestionen més amb els seus collons que no pas amb el seu cervell.

Tercer els monitors i entrenadors: En alguns cassos tècnics frustrats de categories superiors que fan pagar la seva frustració a infants que, habitualment, no tenen cap altre interès que divertir-se i passar-s'ho bé. "Pàjarus" que tracten als nens com si fossin Messis en potència i els imposen una disciplina militar absolutament absurda i inadecuada en qualsevol etapa formativa.

Quart els pares: Els uns per permetre que els seus fills passin un sol minut en un entorn com aquest i en molts cassos per ser part activa d'aquest circ de despropòsits promovent els impulsos més baixos a crits des de la graderia. Mátalo, que no te regatee o metele en la pierna, són algunes de les educatives frases que molts pares criden als seus fills des de la seva localitat cada cap de setmana.

El que va passar diumenge és el resultat d'una situació general tant lamentable que difícilment sabria trobar per on començar a redreçar-ho.

Ah i també d'aquesta colla de mal nascuts que és creuen pertànyer a una raça superior i que es permeten el luxe d'atonyinar i crear la por allà on van. Fa molt temps que haurien d'estar a la garjola. Per sempre.