¡¡ Si ells s'hi pixen jo m'hi cago !!

Aquests dies hi ha un intens debat sobre els drets i la aportació que han fet els que venen de Barcelona a viure a Arenys de Mar. Com si pel fet de venir o anar a alguna banda suposi haver d'aportar, enriquir o millorar alguna cosa. En aquest poble està prohibida la lliure circulació, la llibertat d'expressió i el dret a l'aportació voluntària pel futur de la vila. Quan vas a viure a Arenys de Mar el que s'ha de fer és, primer demanar permís, després demanar disculpes per tots els mals que puguis fer i al final mirar, callar i no bellugar-se. Hi ha tota una colla de persones que es pensen que pel sol fet d'haver nascut a un poble concret ja tenen dret a sentir-se diferents. Són els garants de la pàtria, aquells que representen les virtuts de la tradició, els que tenen una ascendència diferent sobre la resta. Són els únics amb dret a opinar, aportar i decidir el dia a dia del poble. Són els que, per definició, treballen pel bé de la vila. La resta, ho han de demostrar. D'aquest n'hi ha de dretes, d'esquerres, jubilats, estudiants, treballadors, lliure pensadors i gent de tota classe social.Fa gràcia veure com molts d'aquests se senten d'esquerres i ecologistes, progressistes, lluitadors per la igualtat i per la no discriminació per raó de color, procedència o sexe, són els que organitzen campanyes solidaries, jornades interculturals i tot tipus de mogudes globalitzadores... Però no els toquis allò que és seu. Ells lluiten per un món globalitzat. Bé tot el món menys Arenys de Mar que, com que és el seu territori, es troba al marge de tota proposta igualitària
El poble és seu, els carrers, les places, la identitat, la propietat de les festes i les tradicions, les entitats, el govern, la capacitat de parlar, aportar i enriquir. Tot és de tots menys tot el que faci olor al seu territori. Aquell que han anat pixant al llarg de la història i ara es troba tot marcat. Obliden que la seva condició arenyenca és casual, accidental, per pur atzar. Mentre que els que venim de fora, ho som per voluntat, perquè ens agrada i perquè ho hem escollit.Per sort hi ha una colla d'aquests arenyencs nouvinguts que passen, que malgrat els constants desprecis segueixen endavant amb allò que ells pensen que és bo pel poble en una lluita ingrata i gairebé heroica. Sóc dels que pensen que tots sumem, que unint esforços podem arribar molt lluny i que tant se val d'on vinguis lo important és on volem anar. Confio que les noves generacions no es deixin enverinar per la patètica retòrica que encara ara se sent per algunes places i carrers d'Arenys.