Ens estem acostumant a veure-ho tot. Novament el fotògraf Oliveiro Toscani ha tornat a sorprendre'ns amb una imatge provocativa. Però aquest cop només ens ha sorprès. La imatge desagradable i repulsiva de la model anorèctica Isabel Caro, ha generat debat i polèmica però no repulsió, no fàstic, no grima, no ens ha fet girar la mirada ni passar plana, no ha aconseguit que es demani la no emissió d'aquesta imatge. Tot el contrari. Als bars i cafeteries, sobre les taules de treball, a casa a l'hora de dinar la imatge ha estat analitzada fins al més mínim detall. L'observador s'ha acostat a la fotografia a la recerca, encara més, d'aquell detall d'aquell tros de pell, d'aquella arruga que fa la fotografia encara més desagradable.Els aficionats a la fotografia hauran notat en aquesta campanya la utilització d'una tècnica de retoc digital anomenada Dragan. L'objectiu d'aquesta tècnica és precisament ressaltar les textures de la pell per donar-li a la imatge un aire encara més dramàtic. No ho han aconseguit.El publicistes i els provocadors obliden que l'ànima humana en realitat és que com altres parts del cos que abase d'anar fregant acabes fent bombolla. Ens hem acostumat a veure tot tipus de misèries. Les imatges ara no tenen el mateix impacte perquè estem acostumats, ja no ens espantem de veure un malalt de sida morint, ni un home gran cremant-se viu al carrer, ja no es sobte veure un crani obert en plena operació, ni un infant amputat a qualsevol guerra. Hem assimilat les imatges com a part de la nostra vida i les utilitzem per crear debats, per modelar consciències, per reflexionar sobre fets que considerem importants però la imatge, per si sola, ha perdut molt sentit i ja fa poc efecte.Hem fet grossa la bombolla visual però encara ens queda la sensibilitat del debat, la preocupació pel feble, la commoció davant de les injustícies, però aquests no són sentiments que no es poden anar commovent a cop d'efecte mediàtic si no volem que ens passi amb la consciència el mateix que ens ha passat amb l'ànima que se'ns ha endurit.
26 de setembre 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada