Castellà VS Català

Els professors de llengua castellana a Catalunya ho estan passant molt malament. Aquesta és la inquietud que el director d'un institut m'ha fet arribar aquesta setmana. Segons el docent el problema rau en que els alumnes s'han adonat que la llengua útil a Catalunya, aquella que es necessària dominar per aprovar és el català. Que la llengua útil per la vida laboral i pel seu futur és l'anglesa. Per aquest motiu mostren un total i absolut desinterès per l'aprenentatge de la llengua castellana a la que veuen com un problema i un destorb més per tirar endavant els seus estudis.Que els nostres fills percebin qualsevol qüestió lingüística com a un problema és el resultat de la mala gestió educativa, social i política que hem fet els darrers anys. És evident que la situació que hi ha a Catalunya amb el català no és la normal i és també evident que el castellà és una llengua molt més forta que la catalana. Per aquest motiu no s'entén que durant anys s'hagi volgut enfrontar les dues llengües. Hem convertit la parla en una mena de lliga de futbol on si tu ets d'un equip no pots ser seguidor d'un altre. On o ets blanc o ets negre però no pots ser gris. On si tu ets dels uns has d'anar contra els altres.
La cultura, la llengua, la literatura és precisament tot el contrari. És diàleg, reflexió, coneixement, tolerància, convivència.... Hem pervertit allò que ens fa diferents a la resta d'éssers del planeta, la capacitat d'articular una parla, ho hem convertit en un motiu més de segregació de distanciament. Ara els més joves no entenen la llengua com un element cultural, per ells és una eina més, un mitjà més per aconseguir allò que volen. Obvien tot el que penja d'una llengua: literatura, art, tradició, història, riquesa social, tradició oral, teatre, cinema, pintura.. Per ells tot això no importa, no ho volen saber només els interessen les 1500 o 2000 paraules que han de conèixer per poder trobar feina i evolucionar a la vida. No els hem sabut ensenyar que el castellà, com el català o l'anglès, el francès, el rus, el xines, el flamenc o el birmà són llengües lligades a milers d'anys d'història i que saber-ne una no impossibilita coneixen una altra i que quantes més coneguin molt millor per ells com a persones. Planyo a aquests professors de castellà perquè, provablement, són víctimes d'allò durant molts anys han promogut aquells que defensen la llengua que precisament ara ells intenten ensenyar. Però encara planyo més a totes aquelles generacions que parlaran una llengua sense saber realment tot el que significa.