Els Clients són espècie per recuperar

El cinema s'ha encarregat de recordar i caricaturitzar la imatge servil d'aquell dependent de botiga profundament marcat per la frase "el client sempre te la raó" que llepa pràcticament el terra que trepitja el comprador només que per endossar-li un televisor o qualsevol peça de roba. És evident que aquest és un pas que havíem de superar. No és, era, racional la relació de vassallatge que s’establia entre qui compra i qui ven. Qui paga i qui ofereix. Però ens hem passat tres pobles. Les gran empreses s’han passat molt i molt de llarg. Avui Renfe anunciava que els usuaris de les seves línies podran informar-se dels retards dels trens gràcies als missatges SMS. La mesura, gratuïta els primers mesos, tindrà cost econòmic a qui ho sol·liciti apartir del més de gener. Canon, la marca d’aparells electrònics, ha posat a disposició dels seus clients un telèfon d’informació i assessorament per aquells que tinguin problemes amb els seus productes. És un 807 de pagament. La Generalitat de Catalunya convida als usuaris a denunciar els delictes que en matèria de consum detectin mitjançant el telèfon d’informació de la Generalitat 012. També amb cost econòmic per qui l’utilitza.
Una cosa és ser esclau i una altra es fer negoci dels problemes dels clients. Que RENFE instal·li un servei per informar dels endarreriments enlloc d’arribar alhora fa riure però ¿Que els usuaris no han pagat el dret de ser informats normalment amb el seu bitllet? ¿Cal afusellar l’economia d’aquells que, lluny de gaudir del car aparell que han comprat, necessiten l’assessorament d’un expert? ¿Cal treure diners d’aquells que se senten ciutadans solidaris i conscients i volen ajudar a l’administració en la seva lluita contra el frau?
Ja fa temps que amb campanyes publicitàries i assessors d’imatge ens intenten colar bou per bèstia grossa i el que més preocupa és que llastimosament ho estan aconseguint.