Tot menys calçots

Molt sovint costa entendre perquè les partits polítics, en campanya, es deixen tant milions d'Euros en tècnics i assessors que els condueixin pel camí adequat per arribar a l'electorat. I més quan veus que les diferencies entre els actes que organitza un partit i els que fa un altre són mínimes. Gairebé insignificants.Aquest cap de setmana ham tingut un clar exemple del costós que pot ser justificar el sou dels caps de campanya i dels assessors que els acompanyen. Socialistes i Convergents han coincidit en temps, que no en lloc, en organitzar una calçotada amb els seus militants i propers per acabar de fidelitzar el vot d'aquells que tenen clar quin ha de ser el proper president del govern: Zapatero o Duran i Lleida. Més enllà del bany de multituds i la demostració que ells, tant diputats com consellers i presidents, són tant campechanos i propers al ciutadà mitjà com qualsevol altre, han escollit per fer pàtria, família i companyonia l'inefable calçot.Què n'arriba a ser de rica la gastronomia catalana per acabar escollint el calçot per un dinar de compromís!!!. Barbacoes, parrillades, pa amb tomàquet, xatonades, fritades.... Tot menys un calçot. És dels pocs aliments absolutament indigne per un acte social on la imatge forma part fonamental de la trobara. Porrons, càntirs, espaguetis, all i olis, cebes... Són elements que mai. MAI poden estar en un dinar o sopar de compromís i encara que no ho vulguin un dinar de campanya és un dinar de compromís on la imatge és un element fonamental. I si no que li preguntin a Montilla que ha pensat quan avui ha vist aquesta fotografia publicada als diaris