Aquests dies estic entrevistant a membres de les llistes de les cinc formacions amb més vots a Catalunya que es presenten a les eleccions del 9 de març. Després de dues xerrades m'he adonat d'un parell de fets que m'han preocupat.
El primer és un lleu però important matís sobre la terminologia i el discurs dels representants polítics. Amb dos, al llarg de la entrevista, els he fet la mateixa pregunta: I que fem amb l'actual N-II al seu pas pel Maresme?. Tots dos m'han respost el mateix amb un petit però important matis. Mentre que el primer representant, diem-li verd, ha convingut en traspassar la N-II als ajuntaments. El segon, diem-li groc, s'ha mostrat convençut que aquesta infraestructura ha de recaure sobre el govern de la Generalitat.
Estic segur que, aquest matis que s'ha de contextualitzar en mig d'un discurs més llarg i ple de referències, ha passat desapercebut a la gran majoria d'oients. Probablement si els preguntés que han dit tots dos representants tothom afirmaria que a Catalunya però dubto que massa gent s'hagi adonat de la diferència. Mentre un la veu com una via urbana, gestionada per l'administració local, l'altre la segueix concebent com una via de comunicació adscrita a la xarxa de carreteres de la Generalitat.
Aquest fet, anecdòtic, o no, podria ser un exemple dels motius que distancien la política de la vida quotidiana. Els polítics mesuren les paraules. Utilitzen el llenguatge per, en ocasions, apuntar el discurs cap a un sentit mentre que amb els termes ocupen l'espai de l'altre. És un joc utilitzat per tots, amb major o menor habilitat, amb més o menys gràcia, que acaba distanciant al ciutadà del discurs. Seguir una entrevista o un debat amb aquest nivell de sensibilitat requereix un nivell d'atenció i de tensió al que, la majoria, no hi estem acostumats.
Al ciutadà li calen missatges clars, discursos senzills, que no simplistes, conceptes ben definits, el ciutadà no te temps ni forces per aixecar-se a les 6 del matí, treballar durant 8 hores, conduir-ne 1 fins a casa, cuidar dels nens, fer els deures, realitzar les tasques de la llar, atendre tots els problemes que se'ls puguin presentar i, quan arriben les 10 o quarts d'11 de la nit seure davant el televisor o al costat de l'aparell de ràdio i atendre, escoltar i interpretar totes i cada una de les paraules que diu un polític en campanya, o no.
Potser és trist, e il·lògic, i preocupant i un síndrome de pobresa cultural e intel.lectual i tantes i tantes coses més, però és la realitat que vivim i per tant em d'acceptar-la i treballar perquè millori. Mentre tant, si no volem distanciar més política i societat els polítics han de fer l'esforç de ser clars i entenedors. De no manipular els missatges i no confondre l'electorat.
Es clar, però, sempre que els interessi.
El primer és un lleu però important matís sobre la terminologia i el discurs dels representants polítics. Amb dos, al llarg de la entrevista, els he fet la mateixa pregunta: I que fem amb l'actual N-II al seu pas pel Maresme?. Tots dos m'han respost el mateix amb un petit però important matis. Mentre que el primer representant, diem-li verd, ha convingut en traspassar la N-II als ajuntaments. El segon, diem-li groc, s'ha mostrat convençut que aquesta infraestructura ha de recaure sobre el govern de la Generalitat.
Estic segur que, aquest matis que s'ha de contextualitzar en mig d'un discurs més llarg i ple de referències, ha passat desapercebut a la gran majoria d'oients. Probablement si els preguntés que han dit tots dos representants tothom afirmaria que a Catalunya però dubto que massa gent s'hagi adonat de la diferència. Mentre un la veu com una via urbana, gestionada per l'administració local, l'altre la segueix concebent com una via de comunicació adscrita a la xarxa de carreteres de la Generalitat.
Aquest fet, anecdòtic, o no, podria ser un exemple dels motius que distancien la política de la vida quotidiana. Els polítics mesuren les paraules. Utilitzen el llenguatge per, en ocasions, apuntar el discurs cap a un sentit mentre que amb els termes ocupen l'espai de l'altre. És un joc utilitzat per tots, amb major o menor habilitat, amb més o menys gràcia, que acaba distanciant al ciutadà del discurs. Seguir una entrevista o un debat amb aquest nivell de sensibilitat requereix un nivell d'atenció i de tensió al que, la majoria, no hi estem acostumats.
Al ciutadà li calen missatges clars, discursos senzills, que no simplistes, conceptes ben definits, el ciutadà no te temps ni forces per aixecar-se a les 6 del matí, treballar durant 8 hores, conduir-ne 1 fins a casa, cuidar dels nens, fer els deures, realitzar les tasques de la llar, atendre tots els problemes que se'ls puguin presentar i, quan arriben les 10 o quarts d'11 de la nit seure davant el televisor o al costat de l'aparell de ràdio i atendre, escoltar i interpretar totes i cada una de les paraules que diu un polític en campanya, o no.
Potser és trist, e il·lògic, i preocupant i un síndrome de pobresa cultural e intel.lectual i tantes i tantes coses més, però és la realitat que vivim i per tant em d'acceptar-la i treballar perquè millori. Mentre tant, si no volem distanciar més política i societat els polítics han de fer l'esforç de ser clars i entenedors. De no manipular els missatges i no confondre l'electorat.
Es clar, però, sempre que els interessi.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada