Aquesta tarda he conegut al número 4 de les llistes del PP a les eleccions del Congrés de Madrid, per Barcelona. José Luis Ayllón es diu. Aquest individu de 35 anys, d’ulleres metàl·liques i cabell enclenxinat de costat, és a més portaveu del PP a Madrid i una de les persones que ha estat treballant amb Mariano Rajoy l’estratègia i el plantejament dels cara a cara electoral de Rajoy amb Zapatero. És també l’encarregat de redactar cada dia, l’argumentari ideològic del partit. Ha estat interessant conèixer un personatge amb aquestes responsabilitats. Tot i que no em sento a fi a ell ni al seu ideari, no he perdut la oportunitat de conèixer com es prepara un debat electoral o quin és el funcionament diari de la seu central d’un partit.
Són màquines perfectes de fabricar candidats. Cada peça te la seva responsabilitat i totes les peces encaixen a la perfecció. Funcionen com un rodillo. Si hi ha alguna cosa que altera el funcionament s’elimina i segueixen endavant. Res és arbitrari. Res és per casualitat. Tot està mil·limetrat i estudiat.
Parlant del primer debat, Zapatero-Rajoy no m’he estat de preguntar-li de qui havia estat la idea de la nena de Rajoy. M’ha reconegut que ha estat una iniciativa del candidat tot i que havien contemplat la possibilitat d’introduir en algun moment de la campanya un missatge d’aquestes característiques. Certament no ha estat del tot afortunat. Ha assegurat, per això havíem desestimat la idea. Fixat, però, ha continuat, sortim d’una legislatura complicada on s’ha acusat al partit popular de mantenir una actitud molt dura. Fa deu dies que només es parla de la nena de Rajoy, hem fet canviar el discurs i ens hem col·locat en pla molt més relaxat i tranquil.
Ha reconegut que les enquestes estan apretades però que ell no percep cap marea de canvi i que per tant passi el que passi estarà tot molt ajustat. M’ha avançat quina serà la tònica de la propera legislatura: Si nosaltres, el PP, no governem ens interessa una legislatura tranqui-la perquè aquells que estan cansats del PSOE i ara no ens voten, fruit de la tensió de la legislatura, trobin en el Partit Popular una alternativa al vot socialista.
I si governem ens convé cercar acords puntuals amb altres forces, rebaixar la tensió i demostrar que quan nosaltres governem tot és més fluid i tranquil.
Tot està estudiat i previst. Tot te un motiu i una planificació. En aquest pla de política de laboratori no se quin paper juguen els candidats i els diputats, víctimes del mateix sistema que’ls ha permès estar al capdavant dels partits.
I el més important no se quin paper juguen les idees, els objectius, les propostes i les ideologies, científicament racionades, no per un bé comú o un objectiu social, si no en benefici del partit en primera instancia i el candidat en segona.
Són màquines perfectes de fabricar candidats. Cada peça te la seva responsabilitat i totes les peces encaixen a la perfecció. Funcionen com un rodillo. Si hi ha alguna cosa que altera el funcionament s’elimina i segueixen endavant. Res és arbitrari. Res és per casualitat. Tot està mil·limetrat i estudiat.
Parlant del primer debat, Zapatero-Rajoy no m’he estat de preguntar-li de qui havia estat la idea de la nena de Rajoy. M’ha reconegut que ha estat una iniciativa del candidat tot i que havien contemplat la possibilitat d’introduir en algun moment de la campanya un missatge d’aquestes característiques. Certament no ha estat del tot afortunat. Ha assegurat, per això havíem desestimat la idea. Fixat, però, ha continuat, sortim d’una legislatura complicada on s’ha acusat al partit popular de mantenir una actitud molt dura. Fa deu dies que només es parla de la nena de Rajoy, hem fet canviar el discurs i ens hem col·locat en pla molt més relaxat i tranquil.
Ha reconegut que les enquestes estan apretades però que ell no percep cap marea de canvi i que per tant passi el que passi estarà tot molt ajustat. M’ha avançat quina serà la tònica de la propera legislatura: Si nosaltres, el PP, no governem ens interessa una legislatura tranqui-la perquè aquells que estan cansats del PSOE i ara no ens voten, fruit de la tensió de la legislatura, trobin en el Partit Popular una alternativa al vot socialista.
I si governem ens convé cercar acords puntuals amb altres forces, rebaixar la tensió i demostrar que quan nosaltres governem tot és més fluid i tranquil.
Tot està estudiat i previst. Tot te un motiu i una planificació. En aquest pla de política de laboratori no se quin paper juguen els candidats i els diputats, víctimes del mateix sistema que’ls ha permès estar al capdavant dels partits.
I el més important no se quin paper juguen les idees, els objectius, les propostes i les ideologies, científicament racionades, no per un bé comú o un objectiu social, si no en benefici del partit en primera instancia i el candidat en segona.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada